Fonts de Finançament Aliè: Llarg i Curt Termini (Préstecs, Lísing, Factoring)

Recursos Aliens a Llarg Termini (LL/T)

Els recursos aliens a llarg termini (LL/T) són aquells dels quals l'empresa disposa durant un període de temps superior a la durada d'un exercici econòmic. Un cop finalitzat aquest període, l'empresa els ha de tornar amb els interessos corresponents.

Préstecs a Llarg Termini

Consisteix a demanar préstecs a les institucions de crèdit per finançar-se. Un cop aprovat el préstec, es pot disposar dels diners de forma immediata. Aquests diners s'han de tornar amb els interessos corresponents segons les condicions establertes.

Emprèstits (Obligacions)

Són títols de crèdit que emeten les empreses i que són adquirits per particulars a canvi d'un interès. És important destacar que no són accions, ja que no es compra una part de l'empresa, sinó una part del seu deute a canvi d'un interès.

Lísing (Arrendament Financer)

És un sistema de finançament mitjançant el qual l'empresa pot incorporar un element d'actiu fix a canvi de quotes periòdiques. L'empresa client acudeix a una empresa de lísing (l'entitat que finança l'adquisició del bé).

La durada de l'operació coincideix generalment amb la vida econòmica de l'element. L'import de les quotes incorpora:

• Amortització del bé
• Interessos
• Despeses
• Prima de risc

Quan s'acaba el període de lloguer, el client té l'opció de tornar el bé a l'empresa o comprar-lo (opció de compra).

Renting (Arrendament Operatiu)

És similar al lísing, però generalment més car, ja que inclou una gamma més àmplia de serveis. L'empresa de rènting es fa càrrec de totes les despeses addicionals. Els serveis inclosos habitualment són:

• Facilitar l'ús del bé
• Manteniment del bé
• Assegurança a tot risc
• Gestió d'opcions per acabar el contracte

A diferència del lísing, el rènting no té una durada mínima establerta i no inclou opció de compra.

Recursos Aliens a Curt Termini (C/T)

L'empresa també disposa de préstecs a curt termini (C/T) per finançar el seu cicle d'explotació. Les fonts més utilitzades són:

Préstecs a Curt Termini

Són diners que es demanen a una entitat financera per cobrir necessitats de liquiditat imminents.

Crèdits Bancaris a Curt Termini

Es poden estudiar dues modalitats principals:

1. Descobert en compte (Números vermells): Font financera poc habitual que consisteix en la utilització d'un compte corrent bancari per un import superior al saldo disponible.
2. Compte de crèdit (Pòlissa de crèdit): Quan una empresa vol disposar de mitjans financers per preveure possibles necessitats futures, però no sap exactament quant necessitarà, obre un compte de crèdit. L'empresa només pagarà interessos per la quantitat que utilitzi.

Crèdit Comercial

És el finançament automàtic que aconsegueix l'empresa quan deixa a deure les compres que fa als proveïdors. Si el proveïdor no aplica cap descompte per pagar al comptat, aquest finançament és considerat gratuït.

Descompte d'Efectes Comercials

L'empresa pot portar al descompte les lletres de canvi o pagarés del client que encara té en cartera abans del seu venciment. A canvi de la liquiditat anticipada, s'ha de pagar un interès per la quantitat que el banc avança, més una comissió.

Facturatge (Factoring)

Consisteix en la venda de tots els drets de crèdit contra els clients a una empresa denominada factor. Aquesta operació proporciona liquiditat immediata i evita els problemes derivats dels impagats i els morosos.

L'inconvenient principal d'aquesta modalitat és l'elevat cost d'interès.

Fonts Espontànies de Finançament

Són fonts que no requereixen una negociació o finançament prèviament establert. Sorgeixen de l'activitat normal de l'empresa. Exemples inclouen:

• Deutes amb Hisenda o la Seguretat Social (SS)
• Salaris pendents de pagament als treballadors