Fonts per a l'Estudi del Llatí Vulgar i les Llengües Romàniques

L'estudi del llatí vulgar i la seva evolució cap a les llengües romàniques es basa en diverses fonts documentals i lingüístiques. A continuació, s'analitzen les principals categories.

Defixionum Tabellae: Tauletes de Maledicció

Les Defixionum tabellae són tauletes de maledicció o d'execració, fórmules gravades generalment en làmines de plom i destinades a dur mala sort a un enemic o rival. Se'ls suposaven poders màgics i eren molt usades. S'enterraven perquè els seus destinataris eren les divinitats infernals. Així, tot i que hi havia formularis, el seu caràcter secret podia donar peu a reproduir la llengua del que escrivia.

Inscripcions Funeràries i Votives

Aquestes inscripcions poden agrupar-se en tres etapes cronològiques:

• Inscripcions antigues: Corresponen a l'època de la República.
• Inscripcions paganes: Dels segles I-VI dC.
• Inscripcions cristianes: Dels segles V-VI dC.

Fonts Gramaticals per a l'Estudi del Llatí

Les fonts gramaticals són crucials per entendre les normes i les desviacions de l'ús del llatí al llarg del temps.

Glosses i Glossaris: Vocabularis Rudimentaris

Són vocabularis rudimentaris, generalment monolingües, que tradueixen paraules i girs considerats com a aliens a l'ús de l'època (glossae o lemnata) per expressions més correctes (interpretamenta). Al principi van ser senzills aclariments o glosses situades al marge dels textos per a la seva millor comprensió, però després es van reunir i col·leccionaren alfabèticament o segons algun altre criteri.

• Fest Sext Pompeu: Resumeix el gran glossari de Verri Flac, De uerborum significatione (s. II dC).
• Nonni Marcel: De compendiosa doctrina (s. IV dC).
• Pau Diacre: (740-801).
• Isidor de Sevilla: (570-637): Origines siue etymologiae. No només explica paraules arcaiques o rares, sinó també vulgarismes, p.e.: "Mella, quam Graeci loton appellant, quae vulgo propter formam et colorem faba syrica dicitur".
• Glosses de Reichenau: (s. VIII).
• Glosses Emilianenses i Silenses: Escrites a mitjans del s. X o a començaments del XI sobre textos llatins del s. IX.

Tractats Gramaticals: La Correcció de la Llengua

La correcció de la llengua sempre ha estat una preocupació dels filòlegs, gramàtics, erudits i oradors romans. Les diferents "faltes" que discuteixen o que volen corregir són testimonis importants de l'evolució del llatí a les llengües romàniques. Així doncs, ens trobem davant puristes que assenyalen les pronunciacions o formes deficients o així considerades. Les seves observacions, de desigual valor, cal usar-les amb precaució, ja que les regles per ells establertes són a vegades arbitràries.

Cal assenyalar:

• M. Terenci Varró: De lingua latina. Fragments. 116-27 aC.
• M. Ciceró: De oratore i Orator. 106-43 aC.
• M. Fabi Quintilià: Institutio oratoria. Circa 35-100 dC.
• Pompeu: Comentari escolar a l'Ars maior de Donat (gramàtic del s. IV dC). s. V o VI (ed. Keil, GL, vol.5).
• Appendix Probi: Transmès en els manuscrits de les Instituta artium de Probus, és un llistat normatiu, una obra d'un purista que prova de recomanar el bon ús de la llengua assenyalant les faltes més corrents que es troben en els textos. Registra 227 formes vulgars. Es data, a grans trets, abans del s. VII. Segons Baehrens va ser escrit cap al segle III-IV dC.

Fonts Romàniques i Altres Llengües per al Llatí Vulgar

Hi ha aspectes del llatí vulgar que poden reconstruir-se gràcies a la comparació de les llengües romàniques i a les reconstruccions filològiques de la gramàtica comparada dutes a terme sobre les llengües romàniques. Aquestes llengües constitueixen per si mateixes una font important per al coneixement del llatí vulgar.

També les llengües no romàniques de la Romània perduda i les regions limítrofes proporcionen diverses dades que interessen al llatí vulgar, sobretot pel que fa al lèxic i a la fonètica. Per exemple, els manlleus del llatí al basc (pacem > bake), el cèltic o el germànic (cellarium > Keller) confirmen que la palatalització de /k/ davant /e/ és relativament tardana, ja que no va arribar a les regions perifèriques.