Fonts d'Energia Muscular: Metabolisme i Rendiment Esportiu

Equivalents Calòrics i Molècules Energètiques

Per entendre com el nostre cos obté energia, és fonamental conèixer els equivalents calòrics dels macronutrients:

• 1 gram d'Hidrats de Carboni (HC) = 4 Kcal
• 1 gram de Proteïnes (Prot) = 4 Kcal
• 1 gram de Lípids = 9 Kcal

De la descomposició d'aquests aliments, obtindrem glucosa i ATP (Adenosina trifosfat), la molècula energètica per excel·lència, la "benzina" dels nostres músculs.

Disposem d'una quantitat de glucosa (muscular i en sang) que fa front a les demandes més immediates, com les activitats diàries normals. A més, posseïm altres dipòsits de glucosa importants, com el fetge.

L'ATP no es troba lliure en grans quantitats, per la qual cosa contínuament l'haurem d'aconseguir. Això ho podrem fer mitjançant diferents fonts o vies energètiques.

Fonts o Vies Energètiques Musculars

1. Hidròlisi de l'ATP

El múscul utilitza l'ATP que es troba lliure al seu interior. Aquest procés implica:

• Trencar l'últim enllaç dels tres radicals de fosfats (P) que conté la molècula d'ATP.
• En fer-ho, s'obté energia.
• El producte final és ADP + P (adenosina difosfat més un radical fosfat).

Aquesta via ens permet realitzar un exercici de màxima intensitat, però de curta durada, ja que l'ATP muscular s'esgota ràpidament (en 5-10 segons).

2. Transfosforilació (Sistema Fosfocreatina)

En aquesta via, el múscul utilitza CP (fosfat de creatina), un altre compost que es troba lliure al múscul. El procés és el següent:

• El fosfat de creatina (CP) s'uneix a l'ADP (adenosina difosfat) per tornar a obtenir ATP.
• La reacció es pot representar com: CP + ADP → ATP + C (Creatina).

Amb aquest procés, podem aconseguir ATP durant una mica més de temps (15-20 segons), tot i que la intensitat de l'exercici baixarà lleugerament.

Metabolisme Anaeròbic Alàctic

Tant la primera (Hidròlisi de l'ATP) com la segona (Transfosforilació) font d'energia es realitzen sense presència d'oxigen i no deixen residus tòxics durant el procés, com l'àcid làctic. Aquest conjunt de vies és el que anomenem metabolisme anaeròbic alàctic.

A partir d'aquí, haurem d'utilitzar el metabolisme dels glúcids per tal de subministrar l'ATP que necessiten els nostres músculs per continuar amb l'exercici. Recorrerem als dipòsits de glucosa que tenim al múscul, al fetge i circulants. Aquesta glucosa podrà ser degradada en àcid pirúvic per poder ser processada de dues maneres diferents per tal d'aconseguir energia. La glucòlisi es pot dur a terme amb presència d'O₂ o sense O₂. Dependrà de la intensitat de l'exercici que estem fent si recorrem més a una o altra via.

3. Glucòlisi Anaeròbica Làctica

Mitjançant aquesta via, degradarem l'àcid pirúvic sense presència d'oxigen, obtenint 2 ATP per cada molècula de glucosa. No obstant això, també obtindrem un producte de rebuig: l'àcid làctic, i amb aquest, els símptomes d'aparició de la fatiga.

Gràcies a aquesta via, obtindrem una intensitat moderada/alta, amb la seva màxima intensitat al voltant dels 60 segons, i s'allarga fins als 2-3 minuts.

4. Glucòlisi Aeròbica o Oxidativa (Cicle de Krebs)

Mitjançant aquesta via, degradarem l'àcid pirúvic amb presència d'oxigen, fent-lo entrar al cicle de Krebs i obtenint 38 ATP per cada molècula de glucosa. Aquesta via és la més rendible del nostre organisme.

Gràcies a aquesta via, podrem perllongar molt l'exercici en el temps, tot i que la intensitat sigui mitjana/baixa. En un primer moment, l'energia serà subministrada principalment pels hidrats de carboni, i a partir dels 90 minuts, els lípids es convertiran en els principals proveïdors.

5. Metabolització de l'Àcid Làctic (Cicle de Cori)

L'àcid làctic generat per la via anaeròbica làctica s'acumula primerament al múscul per passar posteriorment al torrent sanguini. Des d'aquí, al fetge o a través del cicle de Cori, serà transformat en glucogen, del qual podrem obtenir novament glucosa. Aquest cicle triga aproximadament 15 minuts.