Fonts d'energia: fòssils, nuclear i renovables — impacte ambiental

Fonts d'energia

Entenem per font d'energia tot aquell recurs que permet obtenir energia útil. Les fonts d'energia més utilitzades són l'aigua, els combustibles fòssils i l'urani. Les fonts no renovables es troben en quantitats limitades: no es regeneren o poden tardar segles a completar-se. Un consum excessiu pot fer que s'esgotin.

2.1 Els combustibles fòssils

Són els que s'han format per la descomposició i fossilització de matèria orgànica. Els tres principals combustibles fòssils són el petroli, el carbó i el gas natural.

• Petroli: és un hidrocarbur que, al llarg del segle XX, va esdevenir la font d'energia més important del planeta. Per la seva extracció cal perforar el terreny.
• Carbó: es va començar a utilitzar durant la Revolució Industrial. Encara hi ha reserves per a més de 200 anys, la qual cosa el converteix en el més abundant. Hi ha dos grans tipus: carbons durs i carbons tous. S'utilitza tant en centrals termoelèctriques com en la indústria siderúrgica.
• Gas natural: té una procedència similar a la del petroli; sovint es troba associat en un mateix jaciment. La explotació és complicada. Es transporta per mitjà de gasoductes, que cobreixen les llargues distàncies que separen les zones productores de les zones consumidores.

2.2 L'energia nuclear

S'utilitza bàsicament urani enriquit (U-235). A través d'un procés de fissió s'allibera una enorme quantitat de calor. El vapor és conduït a una turbina-alternador que genera corrents elèctrics. L'energia nuclear és força polèmica

3.3 L'energia eòlica

La humanitat s'ha beneficiat de la força del vent des de l'antiguitat. La seva expansió, però, planteja algunes dificultats. Cal tenir en compte l'impacte visual sobre el paisatge i el soroll de les aspes. Els seus avantatges són evidents: és una font d'energia neta, renovable i que no requereix una tecnologia gaire sofisticada.

3.4 L'energia geotèrmica

Té el seu origen en una sèrie de reaccions químiques naturals que es produeixen a l'interior de la Terra. S'utilitzen les capes subterrànies d'aigua calenta per a la producció d'electricitat i per a la calefacció. El problema més greu és que només es poden construir centrals geotèrmiques amb rendiments acceptables en zones molt concretes.

3.5 L'energia de la biomassa

Biomassa: massa total dels components biològics d'un ecosistema determinat. Els residus vegetals i altres subproductes es poden convertir en energia mitjançant la fermentació i la combustió. Els principals elements per produir energia provenen fonamentalment dels boscos, dels residus i dels conreus. L'energia que prové de la biomassa és renovable indefinidament, però té inconvenients, com ara els baixos rendiments que assoleix.

6.1 Contaminació industrial

Quan parlem de contaminació industrial, ens referim als efectes negatius sobre el medi ambient. La contaminació pot ser atmosfèrica, quan és provocada per l'emissió de gasos i fums. Pot adoptar altres formes, com la contaminació causada pels residus sòlids i líquids generats per algunes activitats industrials.

6.1 Els perills de la contaminació

Contaminants primaris: emanen de les indústries i de la utilització de combustibles fòssils en vehicles i calderes. Contaminants secundaris: s'originen quan els primaris s'ajunten entre ells. Tots els contaminants tenen efectes nocius.

La pluja àcida segueix el procés següent: quan es cremen combustibles fòssils, es llancen a l'aire òxids de sofre i de nitrogen. En combinar-se amb el vapor d'aigua, es transformen en àcid sulfúric o nítric. Aquests compostos cauen a la superfície del planeta amb la pluja o la neu.

El deteriorament de la capa d'ozó té greus conseqüències per a la salut de les persones, animals i plantes. La causa principal són els gasos clorofluorocarbonis (CFC).

Els perills de l'energia nuclear

El perill més important d'una central nuclear és que es produeixi una explosió o una fuita radioactiva. Això podria provocar un veritable desastre humà i mediambiental. Per aquest motiu, s'exigeix que les centrals nuclears disposin d'unes grans mesures de control. Accidents com el de Txernòbil (Ucraïna, 1986) demostren què pot passar quan no es compleixen les mesures de seguretat.

Alguns científics i grups ecologistes denuncien que cap reactor nuclear és totalment segur. Amb una planificació energètica més racional, es podrien tancar totes les centrals nuclears. La indústria nuclear, d'altra banda, evita l'emissió de grans quantitats de contaminants a l'atmosfera, permet reduir el consum de combustibles fòssils i contribueix a frenar la pluja àcida.

Els residus radioactius més perillosos són els d'alta activitat. Els de mitjana i baixa activitat són solidificats en bidons d'acer.