Fonts d'Energia per a l'Entrenament: Glúcids, Lípids i Proteïnes

Fonts Energètiques per a l'Entrenament

Per planificar un entrenament eficaç, és fonamental comprendre el funcionament de les fonts energètiques del cos.

Les Necessitats Energètiques

Les matèries primeres que el cos utilitza per obtenir l'energia necessària provenen dels aliments. Aquests es transformen en l'aparell digestiu en nutrients. Els nutrients amb funcions energètiques principals són:

• Glúcids o hidrats de carboni: Es transformen en glucosa. Si no s'utilitza immediatament, s'emmagatzema al fetge en forma de glucogen hepàtic, al múscul com a glucogen muscular, i en el teixit adipós en forma de lípids (greixos).
• Proteïnes: Es transformen en aminoàcids i enzims. Passen a la sang per ser utilitzades com a font energètica en cas de necessitat.
• Lípids: Es transformen en àcids grassos i s'emmagatzemen al teixit adipós per a quan siguin necessaris.

ATP: La Molècula Energètica

Els nutrients arriben a la cèl·lula muscular a través de la sang i reaccionen químicament. Totes aquestes reaccions químiques a l'interior de la cèl·lula serveixen per produir una molècula clau: l'ATP (adenosina trifosfat). Quan els enllaços d'aquesta molècula es trenquen, s'allibera energia.

Vies per Obtenir ATP

Les vies per obtenir l'ATP que necessita el múscul responen a dos tipus de metabolisme, depenent de la presència o absència d'oxigen:

Vies Anaeròbiques (Sense Oxigen)

S'utilitzen quan el múscul se sotmet a esforços molt intensos en un període curt, moment en què el múscul no pot disposar de prou oxigen. L'organisme posa en marxa sistemes d'obtenció d'energia que no requereixen oxigen per alliberar o produir ATP.

Via Anaeròbica Alàctica

L'energia més immediata s'obté de les molècules d'ATP que hi ha de reserva al múscul (limitades a uns 5-6 segons). Quan s'acaba, immediatament després, es posa en marxa el mecanisme de la fosfocreatina (substància energètica emmagatzemada al múscul que, quan es degrada per processos químics a l'interior de la cèl·lula, s'obté ATP).

Via Anaeròbica Làctica

Quan les reserves d'ATP i fosfocreatina s'esgoten, el múscul utilitza la glucosa que li arriba a través de la sang i el glucogen muscular.

Via Aeròbica (Amb Oxigen)

Aquesta és la tercera via energètica. L'energia d'aquesta via pot continuar mentre durin els nutrients i arribi prou oxigen a les cèl·lules. És a dir, el múscul gasta energia i la va reposant contínuament.

Capacitats Físiques Relacionades amb l'Energia

La Resistència

És la capacitat que ens permet mantenir un esforç físic durant un temps prolongat i recuperar-nos més ràpidament després de l'exercici. Factors clau inclouen:

• Sistema muscular: tipus de fibres musculars, dipòsits d'energia, capacitat d'eliminar àcid làctic.
• Sistema nerviós: coordinació dels diferents músculs que efectuen el moviment.
• Aparell circulatori: major quantitat de sang per subministrar més oxigen i energia.
• Aparell respiratori: capacitat de subministrar oxigen al cos i intercanviar-lo correctament als alvèols pulmonars i cèl·lules musculars.

La Força

És la capacitat que té el nostre cos per vèncer una resistència o oposar-s'hi, utilitzant la tensió provocada als músculs per la contracció de les fibres musculars. Factors clau inclouen:

• Sistema muscular: tipus de fibres, gruix i llargada de les fibres, tipus de contracció del múscul (en joves pot ser perjudicial si no s'entrena adequadament).
• Sistema nerviós: coordinació dels diferents músculs que efectuen el moviment.
• Altres factors: temperatura del múscul, estat de forma o entrenament, motivació, sexe.

La Velocitat

És la capacitat de fer un o diversos moviments en el mínim temps possible. Factors clau inclouen:

• Sistema muscular: tipus de fibres, força dels músculs.
• Sistema nerviós: velocitat de transmissió dels impulsos nerviosos.
• Àmbit biomecànic: execució tècnica.

Es relaciona amb la força màxima, explosiva i la resistència.

La Flexibilitat

És la capacitat d'extensió màxima d'un moviment en una articulació determinada. Factors clau inclouen:

• Factors mecànics: tipus d'articulació, flexibilitat muscoligamentosa.
• Factors emocionals: nervis o tranquil·litat.
• Factors exteriors: temperatura, edat, costum social.

Es classifica en flexibilitat absoluta, de treball i residual.