Fonts d'energia i clasificació: renovables i no renovables

Energia química:

És la que es produeix en les reaccions químiques i que és deguda als enllaços que s'estableixen entre els àtoms i altres partícules que formen la matèria.

Energia radiant:

És aquella que posseeixen les ones electromagnètiques com la llum visible, les ones de ràdio, els raigs ultraviolats (UV), els raigs infraroig (IR), etc.

Energia elèctrica:

És l'energia associada al moviment de càrregues elèctriques per un conductor.

Energia nuclear:

És l'energia emmagatzemada en el nucli dels àtoms i que s'allibera en els processos de fissió o de fusió nuclear.

La fissió nuclear

Consisteix en la fragmentació d'un nucli 'pesat' (amb molts protons i neutrons) en altres dos nuclis de, aproximadament, la mateixa massa, al mateix temps que s'alliberen diversos neutrons i molta energia.

La fusió nuclear

Consisteix en la unió de diversos nuclis 'lleugers' (amb pocs protons i neutrons) per a formar un altre més 'pesat' i estable, amb gran despreniment d'energia.

Energia mecànica:

És l'energia lligada al moviment o a la posició dels cossos.

Energia tèrmica:

Es deu al moviment de les partícules que constitueixen la matèria i és l'energia que es transfereix en forma de calor quan es posen en contacte dos cossos a diferent temperatura.

Clasificación de las fuentes de energía

Por su origen:

Primarias: Se generan en la naturaleza y se aprovechan directamente.

Secundarias: No se generan de forma habitual en la naturaleza y las produce el ser humano.

Por su naturaleza:

Renovables: Se regeneran a un ritmo mayor del de consumo. Son inagotables.

No Renovables: Se regeneran a un ritmo menor del de consumo y, por tanto, se agotan.

FONTS D'ENERGIA RENOVABLES:

Energia Mareomotriu. Energia produïda pel moviment de les masses d'aigua provocat per les pujades i baixades de les marees.

Energia Hidràulica. És la produïda per l'aigua retinguda en embassaments naturals o artificials a gran altura.

Energia eòlica. És l'energia cinètica produïda pel vent que es transforma en electricitat en uns aparells anomenats aerogeneradors.

Energia solar. És la que arriba a la Terra procedent del Sol en forma de radiació electromagnètica (llum, calor i raigs ultraviolats principalment), on ha sigut generada per un procés de fusió nuclear.

Energia de la Biomassa. És la que s'obté a partir de la combustió directa de matèria orgànica o transformant aquesta matèria en altres combustibles, com a alcohol, metanol o oli.

FONTS D'ENERGIA NO RENOVABLES: Energia dels combustibles fòssils. Els combustibles fòssils són el carbó, el petroli i el gas natural. Són substàncies originades per l'acumulació, fa milions d'anys, de grans quantitats de restes d'éssers vius en el fons de llacs i altres conques sedimentàries.

Energia nuclear. És l'energia emmagatzemada en el nucli dels àtoms.

Les fonts d'energia són aquells recursos de la naturalesa que poden proporcionar energia en alguna de les seves formes. Les fonts d'energia es solen classificar, segons les reserves disponibles, en renovables i no renovables.

La radiació es defineix com el procés pel qual els cossos emeten energia que pot propagar-se pel buit. Aquesta energia es denomina energia radiant. Tots els cossos radien energia en funció de la seva temperatura.

La convecció és el procés pel qual es transfereix energia tèrmica d'un punt a un altre d'un fluid (líquid o gas) pel moviment del propi fluid.

La calor és l'energia que passa d'un cos que té més calor

Els textos instructius ens donen indicacions, normes o consells per a dur a terme algun projecte. Característiques:

• Les idees que es formulen han de ser breus, clares i precises.
• Les idees poden presentar-se amb un esquema.
• Les idees poden presentar-se en paràgrafs però sempre han de seguir un ordre.

Les indicacions són amb verbs conjugats en:

• Imperatiu: normalment s'usa la 2a persona del singular o plural: posa't calcer de muntanya.
• Subjuntiu: en oracions negatives i amb la 2a persona del singular o plural: no toqueu els quadres.
• Perífrasis d'obligació: ús de dos verbs en conjunt i amb la finalitat d'obligar al receptor: has de doblegar la roba.

Els textos administratius són quan necessitem fer algun tipus de gestió amb les administracions públiques o les empreses privades:

1. La finalitat es gestionar assumptes d'una persona, empresa, associació o institució.
2. Són textos impersonals i objectius.
3. A vegades els textos són emesos per una persona particular.
4. En cas de que l'emissor del text siga una institució, també s'ha d'identificar al complet.
5. Hi ha de constar la data d'emissió i la firma de la persona emissora o segell de l'empresa o institució.
6. En cada cas segueixen una estructura: un títol, un cos i un acomiadament.
7. Fórmules de tractament segons a qui ens dirigim.

LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA: És la convivència o el contacte entre llengües. El bilingüisme consisteix en un coneixement actiu i passiu similar de dues llengües i per tant, en la capacitat real d'usar-les a voluntat. Si les llengües d'un territori no es poden usar en igualtat, perquè la que té més parlants o influència ocupa els àmbits d'ús de l'altra, parlem de conflicte entre llengües. El conjunt de mesures que es prenen per a fer normal l'ús de la llengua pròpia, com ara fomentar-la en l'educació, els mitjans de comunicació, la publicitat, les relacions de la administració amb la ciutadania... s'anomena normalització lingüística.

SEGLE D'OR: Coincideixen el gran narrador Joanot Martorell, i el gran poeta, Ausiàs March. D'una edat semblant i provinents els dos de la Safor, quan es va traslladar a València van mantenir una relació propera i conflictiva. Una germana de Martorell, Isabel, es va casar amb March, però va morir poc temps després. No obstant això, Martorell i March tenen molt en comú, Pertanyien a la noblesa, van servir al rei Alfons, eren cavallers i escrivien en valencià. Martorell soñaba amb el món cavalleresc y March va ser poeta.

AUSIÀS MARCH: Va deixar escrits 128 poemes. Temàtica de cants: d'amor, de mort, de fe i morals. És el primer poeta de la literatura catalana que deixa de banda l'occità i l'estil dels trobadors. La seua poesia continua els tòpics dels trobadors: els senyals, la idealització de l'estimada, midons, vasall..

Són uns poemes molt personals. CLASSES DE NEOLOGISMES: Gal·licisme: s'hi s'ha prestat del francés: bitllet. Italianisme: s'hi s'ha prestat del italià: aquarel·la. Anglicisme: s'hi s'ha prestat