Fonts del Dret de la Unió Europea

Dret de la UE: Als tractats i acords successius els estats membres han anat delegant parcel·les de la seva sobirania que han passat a les diferents institucions comunes i sobre la base de les quals s'han dictat normes jurídiques de tota mena que formen el que avui es coneix com Dret de la UE. Característiques generals del dret de la UE: Primacia de l'ordenament de la UE, Autonomia, Aplicabilitat immediata, Aplicabilitat directa i Diversitat de l'ordenament jurídic.

DRET PRIMARI: Creat directament pels estats membres que constitueix la normativa bàsica que afecta la UE. Composada pels tractats consecutius de la UE incloent-t'hi protocols, apèndix i annexos i complements i modificacions posteriors.

DRET DERIVAT: El dret derivat de la UE és creat per les institucions de la UE per regular els aspectes més diversos de la vida dels estats membres en l'exercici de les seves competències atribuïdes. El conjunt de normes jurídiques previstes als tractats europeus que formen el dret derivat es poden classificar en els grups següents: Reglaments: Tenen abast general. Obligatoris en tots els seus elements i directament aplicables als estats membres. Lleis de la UE. Directives: Instrument més important d'actuació de la UE. Normes que constitueixen una particularitat del dret de la UE. Obliguen l'estat membre destinatari a aconseguir un resultat especificat i cedeixen a les autoritats nacionals l'elecció de la forma i mitjans per a la seva obtenció. Decisions: Obligatòries a tots els seus elements per a tots els seus destinataris i no tan sols en el seu resultat. Fan efecte com en les directives, a partir de la notificació als interessats i excepcionalment per la seva publicació al DUOE. A les decisions tenen destinataris concrets.

Recomanacions i dictàmens: A les recomanacions se suggereix als destinataris un comportament determinat sense obligar-los jurídicament a adoptar-lo. Els dictàmens són emesos per les institucions de la UE en avaluar una situació actual o processos de la UE o països membres. A vegades s'utilitzen per preparar actes jurídics vinculants o requisits d'un procés davant el Tribunal de Justícia.

ALTRES FONTS DEL DRET DE LA UE: Acords de la UE amb estats membres o organitzacions internacionals. Acords celebrats entre els estats membres de les comunitats. Les declaracions, resolucions i presa de posicions adoptades de comú acord pels estats europeus. Com: El costum, principis generals del dret, i la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la UE.

RELACIÓ ENTRE NORMES COMUNITÀRIES I LEGISLACIÓ DELS ESTATS MEMBRES

El dret de la UE conviu amb els dels estats que la formen. A causa d'aquesta convivència sorgeixen interrelacions que condueixen de vegades a conflictes entre la UE i els estats. Per solucionar-los o evitar el dret de la UE i justament la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia ha establert criteris per saber quin preval en cas de contradicció entre ordenaments. Sobre la base d'això s'utilitza d'una banda el principi d'aplicabilitat directa del dret comunitari i la seva primacia. Les normes de la UE són d'aplicació directa als estats comunitaris sense que calgui en termes generals que la legislació nacional la faci obligatòria.

TEST DE REPÀS:

1. La UE està composta per: 28 països.

2. No és un estat de la UE:

3. La UEM està formada pels països que:

4. L'Euro no és la moneda de:

5. L'acord Schengen:

6. El poder polític de la UE l'exerceix principalment:

7. És un organisme independent de qualsevol institució de la UE:

8. El Consell de la UE té seu a:

9. El Parlament Europeu:

10. Els grups polítics del Parlament Europeu:

11. El Consell Europeu:

12. El Consell de la UE:

13. La Comissió:

14: El Tribunal de Justícia de la UE (TJUE): 15: El Defensor del Poble europeu es caracteritza per: 16: Un dels objectius principals del Banc Central Europeu és:

17. Les directives que emet la UE: