Fonts del Dret i Ordenament Jurídic

FONTS DEL DRET:

Fa referència tant al lloc del qual emanen o sorgeixen les normes jurídiques, així com la forma que adopten per ser conegudes.

Article 1 Codi Civil, enumera les fonts:

LA LLEI: norma d’abast general i d’obligat compliment. Les elaboren el poder legislatiu conforme al procediment establert. Aquí també hem d’incloure els Reglaments que puguin dictar les administracions.

EL COSTUM: Es una forma d’actuar repetida en el temps per una comunitat amb la consciència que és obligatòria. Només es pot utilitzar si no existeix una llei aplicable, sempre que no sigui contrària a la moral o a l’ordre públic, i que resulti provada.

ELS PRINCIPIS GENERALS DEL DRET: Són normes que serveixen per interpretar el Dret, encara que cal tenir en compte que són aplicables només en defecte de llei i costum.

LA JURISPRUDÈNCIA: Criteri reiterat pel Tribunal Suprem en interpretar i aplicar les normes per resoldre els conflictes.

ELS TRACTATS INTERNACIONALS: Són els acords subscrits entre l’Estat espanyol i altres Estats o organismes internacionals. No seran d’aplicació directa a Espanya fins que no es  publiquin al BOE.

Classes de fonts del Dret:

• Formals:  Són les diferents formes en què es manifesten les normes jurídiques ( Constitució, lleis, reglaments...)

• Materials:  Són els òrgans encarregats d’elaborar les normes jurídiques (Corts generals, Govern, Ministres..)

Atenent a l’abast de les normes:

• Fonts directes:  Són les fonts que contenen la norma jurídica i són directament aplicables ( llei, reglament, costum...)

• Fonts indirectes: Són les fonts que no contenen la norma, però  ajuden a interpretar-la o aplicar-la ( Ppis generals del Dret o la jurisprudència).

ORDENAMENT JURÍDIC

És el conjunt de normes jurídiques que estan vigents en un territori. Aquestes normes estan ordenades jeràrquicament, de manera que, en cas de conflicte entre elles, es pugui determinar quin serà la que haurem d’aplicar.

La nostra estructura jeràrquica té forma de piràmide, on en el vèrtex hi ha la norma suprema ( Constitució), i  a mesura que es baixa de nivell hi ha més normes però de menor rang.

No tendran validesa les disposicions que contradiguin una altra de rang superior.

LA CONSTITUCIÓ:

Creada l’any 1978, és la norma més important de tot l’Ordenament jurídic. Va ser aprovada per les Corts Generals i ratificada per referèndum pel poble espanyol.

• Tota la resta de normes hi estan supeditades i si alguna contradiu la Constitució serà declarada inconstitucional  i serà anul.lada.

• És una norma rígida: és molt difícil modificar-ne el contingut ( només s’ha fet una vegada)

• El control de l’adequació a la Constitució de tota la normativa la duu a terme El Tribunal Constitucional.

TRACTATS INTERNACIONALS I NORMATIVA DE LA UE:

L’Estat espanyol pot establir acords amb altres Estats i organitzacions internacionals que, una vegada ratificats i publicats al BOE, s’incorporen a l’ordenament espanyol amb el rang de llei.

Si un tractat internacional inclogués disposicions contràries a l’establert a la Constitució, seria necessària la reforma de la Constitució.

LLEIS:

• Lleis orgàniques:  Tracten temes d’especial importància, com drets fonamentals i llibertats públiques, Estatuts d’Autonomia... Per la seva aprovació fa falta una majoria absoluta en el Congrés dels Diputats.

• Lleis ordinàries:  Tracten qualsevol altre assumpte. Es suficient amb una majoria simple dels vots.

• Reials Decrets legislatius:  Les Corts Generals podran delegar en el Govern la potestat de dictar normes amb rang de llei, en cas de matèries determinades no reservades a llei orgànica. Aquestes normes són de dos tipus:

• Textos articulats: Tenen per objecte que el Govern dicti un text ( p.ex codi Civil). El Parlament aprova una llei de Bases, en què fixa els criteris que ha de seguir el Govern per elaborar el text articulat.

• Textos refosos: Quan existeix una pluralitat de textos legals que regulen una mateixa matèria, s’encomana al Govern que els unifiqui en un únic text per simplificar-ne la regulació legal.

• Reials decrets lleis: Els dicta el Govern en casos d’extraordinària i urgent necessitat, la qual cosa s’ha d'acreditar ( p.ex. inundacions, es dicta un decret llei per reconèixer el dret d’indemnització dels afectats). Un cop dictats, s’hauran de sotmetre a debat i votació pel Congrés dels Diputats.

NORMES AMB RANG INFERIOR A LA LLEI:

Es denominen reglaments. I la potestat per dictar-les la té l’Administració, per tant es diu que tenen potestat reglamentària.

S’han de supeditar al que diu la Constitució, i a les normes amb rang de llei que tenen a nivell superior.

Els reglaments els poden dictar els diferents òrgans de l’Administració Pública, Central, Autonòmica i Local.

• ESTATALS: Tant el President com els Ministres tenen competència per aprovar reglaments. Així com també tota la resta de l’administració central.

Aquí ens trobam:

• Reglaments executius: Serveixen per desenvolupar o especificar les disposicions incloses en les lleis.

• Reglaments independents: no desenvolupen cap norma.

• AUTONÒMICS: la potestat reglamentària recau sobre el president de la Comunitat el Consell de Govern o els consellers, així com la resta dels òrgans de l’Administració Autonòmica.

Es denominen DECRETS I ORDRES.

• LOCALS: Son aprovats pels Plens dels Ajuntaments i per les Diputacions provincials.

Els reglaments reben denominacions com REGLAMENTS ORGÀNICS, ORDENANCES.

DOCUMENTACIÓ I INFORMACIÓ JURÍDICA: