Fonts del Dret: Llei, Costum i Reglaments

Enviado por Roger Mercader y clasificado en Derecho

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,11 KB

Dret Públic i Privat

Dret Públic: Regula l'activitat entre institucions públiques i entre aquestes i particulars, si les institucions actuen de forma oficial (Dret Administratiu).

Dret Privat: Regula la relació entre particulars o entre particulars i l'Administració quan actua de manera privada.

Fonts del Dret

La Llei

Entre les fonts del dret, la llei ocupa un lloc prioritari. És la primera font a tenir en compte. La llei és el conjunt de normes escrites elaborades i aprovades per organismes creats específicament amb aquest propòsit.

El Costum

La diferència respecte de la llei és que, mentre que aquesta darrera acostuma a ser escrita, el costum neix de la pràctica contínua en el temps dels membres d'una comunitat. Respecte a l'aplicació del costum com a font de dret, cal tenir presents alguns aspectes:

  1. No pot contradir cap llei. Un cop es promulga una llei que prohibeix una activitat que es duia a terme, no és possible al·legar el costum per mantenir la conducta.
  2. Només s'aplica per resoldre un conflicte quan no hi ha cap llei que reguli l'activitat.
  3. Ha de ser provat per la persona que l'invoqui.

Tipus de Lleis

Lleis Orgàniques

Són les lleis que, en regular aspectes amb una rellevància especial, requereixen, per a la seva aprovació, un consens més gran de les Corts. Per a la seva aprovació, modificació o derogació, caldrà una votació de majoria absoluta al Congrés dels Diputats.

Lleis Ordinàries

Regulen la resta de matèries que no són regulades per lleis orgàniques. Per a la seva aprovació, modificació o derogació, només cal el vot favorable d'una majoria simple de les Corts Generals.

  • Majoria Absoluta: La meitat més un dels vots de la cambra.
  • Majoria Simple: Hi ha més vots a favor que en contra.

Decrets Llei

Són la normativa amb rang de llei elaborada pel Govern, per iniciativa pròpia i d'una manera provisional, per motius extraordinaris i urgents.

Principals característiques:

  1. Han de ser motivats per casos de necessitat extraordinària i urgent.
  2. No poden afectar l'ordenament de les institucions bàsiques de l'Estat, ni regular els drets i llibertats de la ciutadania recollits en el títol I de la Constitució.
  3. Han de ser aprovats o derogats en un termini de 30 dies pel Congrés dels Diputats.

Reglaments

Són de rang inferior a les lleis. Els elaboren els governs de les diferents administracions (estatal, local, etc.). Perquè una llei entri en vigor, cal que hagi estat aprovada per les Corts, sancionada i promulgada pel Rei, i publicada en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). Abans de l'aprovació, caldrà que la llei es tramiti, és a dir, que l'estudiïn les comissions parlamentàries corresponents per tal d'analitzar-la i presentar-ne les possibles esmenes que es considerin pertinents.

Origen dels Textos Legislatius

Segons la Constitució Espanyola (CE), podem trobar diferents agents com a origen del text que ha de produir una llei:

  • Projectes de Llei: Esborranys d'una llei que presenta el Govern a les Corts per a la seva tramitació i aprovació. Són presentats pel Govern després d'haver estat aprovats pel Consell de Ministres. També poden haver partit d'una petició de les assemblees legislatives de les comunitats autònomes.
  • Propostes de Llei: Són esborranys d'una llei que presenten les Corts. Poden sorgir a proposta dels grups que formen part de les Corts o per iniciativa popular. En aquest darrer cas, caldrà una recollida prèvia d'un mínim de 500.000 signatures.

La iniciativa popular no serà procedent en els casos següents:

  1. Per a propostes sobre matèries reservades a lleis orgàniques.
  2. Per a matèries referents a normes tributàries.
  3. Per a matèries de caràcter internacional.

Entradas relacionadas: