Fonts del Dret Internacional Públic: Costum, Principis i Actes Unilaterals

Fonts del Dret Internacional Públic i Mitjans Auxiliars

1. El Costum Internacional

El costum és un procediment de creació espontània i no formal de normes jurídiques que sorgeix per la repetició constant d'unes conductes uniformes dels subjectes al llarg del temps. Aquestes conductes s'inicien voluntàriament, però en un moment donat són considerades per tots o una majoria com a jurídicament vinculants (segons l'Art. 38 del TIJ: «Una pràctica general acceptada com a dret»).

2. Elements del Costum

1. Element material o pràctica

   • Comportaments reiterats en el temps i interrelacionats que constitueixen els precedents i s'efectuen voluntàriament per interès propi o mutu.
   • Qualsevol acte atribuïble a l'Estat: l'executiu, el legislatiu o el judicial, o de qualsevol agent en l'exercici de les seves funcions públiques.
   • Poden ser: actes materials, legals, protestes, conductes actives o abstencions.
   • L'Abstenció:
     • Si l'Estat no protesta davant una determinada pràctica d'altres Estats durant un cert temps, es presumeix una aquiescència (en les universals és necessària una oposició pertinaç).
     • És fonamental per a la universalització dels costums.
   • Característiques del comportament:
     • Uniformitat (no cal coincidència).
     • Constància (necessita una repetició en un termini, no és instantània).
     • Generalitat en el seu abast (universal o regional).

2. Element espiritual o opinio iuris sive necessitatis

   Convicció expressada públicament que els precedents s'han de continuar practicant perquè hi ha l'obligació jurídica de fer-ho (ex-post) o que ha de fer-se en el futur (ex-ante).

   • Prova del costum: Provar l'element material és relativament fàcil; s'han d'examinar els comportaments, els quals poden quedar reflectits en normes internes. També podem trobar proves en representacions de l'Estat per determinades persones a nivell internacional (Cap d'Estat, de Govern o el Ministre d'Afers Exteriors).
     • Presumpció que sorgeix de la pràctica o no oposició dels Estats.
     • Declaracions de caràcter internacional.
     • Inclusió a tractats.
     • Resolucions d'Organitzacions Internacionals (OI).
     • Jurisprudència i doctrina (problemes en el trànsit d'un costum a un altre).
   • Funcions de l'opinio iuris:
     • Universalització del Dret.
     • Auxiliar dels Tractats multilaterals.

3. Els Principis Generals del Dret

1. Característiques

   • No són regles jurídiques, sinó que subjeuen a elles i n'expliquen el contingut o la raó.
   • Són principis subjacents que expliquen el per què i el per a què de les regles.
   • Expressen valors i regles de lògica jurídica continguts tant en els costums com en els tractats o fins i tot en els ordenaments interns.
   • Serveixen per omplir llacunes o per ajudar en l'aplicació.

2. Concepte

   Són fonts formals de creació del Dret, amb els quals es dona solució a casos concrets no previstos en cap norma aplicant la raó profunda de normes consuetudinàries o convencionals.

3. Diferenciació

   • Principis estructurals: Són costums (la prohibició de l'ús de la força està contemplada en tractats internacionals i és també una norma consuetudinària. Moltes vegades, la funció que tenen els tractats internacionals en relació amb el costum és la codificació, etc.).
   • Analogia: Aplicar una norma concreta existent a un cas no previst però similar.
   • L'Equitat: No és font del dret (a vegades és difícil de delimitar, la jurisprudència en fa un ús prudent). Referent a l'equitat, cal dir que excepcionalment els Tribunals poden, si les parts ho autoritzen, no decidir per aplicació estricta de les normes, sinó basar-se en un criteri de justícia material (prevista a l'Art. 38.2 del TIJ, però mai no s'ha utilitzat, sí que es fa servir en alguns tribunals arbitrals).
     Tipus d'equitat:
     • Contra legem: en contra de les normes vigents.
     • Praeter legem: solucions no previstes a les normes vigents ni als PGD.
     • Infra legem: aplicació ordinària de les normes, però tenint en compte circumstàncies específiques.

4. Exemples

   • Bona fe.
   • Seguretat jurídica.
   • Prescripció.
   • Prohibició de l'enriquiment injust.
   • Prohibició d'anar contra els actes propis.

5. Mitjans auxiliars

   Cap d'aquests dos crea normes de Dret Internacional Públic, per això es consideren auxiliars. Segons l'Art. 38 del TIJ són:

   • La Jurisprudència: És el conjunt de decisions judicials tant de tribunals ordinaris, com tribunals arbitrals, com dictàmens consultius. A nivell internacional n'hi ha tanta com tribunals internacionals hi ha, com ara el Tribunal Europeu dels Drets Humans, el qual té una jurisprudència molt important; el Tribunal Penal Internacional, etc. Aquests tribunals, els quals tenen un caràcter específic, també es tenen en compte, com el Tribunal Internacional del Dret del Mar.
   • Funcions de la Jurisprudència:
     • Serveix per a la interpretació del DIP i en casos de dubtes sobre l'existència de la norma (costum i PGD) o el seu abast.

   La jurisprudència no crea precedents obligatoris com en el Common Law, però els Tribunals segueixen un criteri de congruència que adapten a les circumstàncies.

   • Els arguments dels precedents són al·legats, tant per les parts com pels propis tribunals en l'exposició de motius.
   • La Doctrina: Són mecanismes coadjuvants per a la correcta aplicació del DIP, però no creen Dret. És el conjunt d'escrits elaborats pels iusinternacionalistes en els quals interpreten el contingut i l'abast de les normes del DIP (inclou opinions individuals i dissidents dels membres d'un tribunal).
   • Especial rellevància de la Doctrina:
     • Doctrina estatal: Coincidència quasi-unànime dels iusinternacionalistes d'un país respecte a la interpretació d'una norma.
     • Doctrina col·lectiva: Procedent d'un conjunt de juristes de reconegut prestigi, per exemple la Comissió de Dret Internacional de l'ONU. Són opinions respecte al DIP que emanen d'un organisme que es dedica a l'estudi del DIP. Per exemple, l'Institut de Dret Internacional és reconegut a nivell internacional. També és molt important la Comissió de Dret Internacional, la qual és un organisme subsidiari de l'ONU i estudia qüestions de DIP. També és important l'Acadèmia de Dret Internacional de l'Haia, la qual té la seu al mateix recinte que el TIJ.

4. Actes Unilaterals dels Estats

La importància dels actes unilaterals en el Dret Internacional ha anat igualment en augment. Cada vegada amb més freqüència, els Estats recorren a la figura dels actes unilaterals amb la intenció de crear efectes jurídics mitjançant la seva sola manifestació de voluntat, sense necessitat de buscar un acord de voluntats amb altres subjectes.

1. Impropis

   Actes interns de l'Estat que poden tenir efectes externs (decisions d'un tribunal intern, actes legislatius, actes executius, etc.).

2. Propis

   Actuen en l'esfera internacional. Els fa l'Estat en tant que subjecte de Dret Internacional.

3. Dependents (lato sensu)

   Estan relacionats amb altres actes i sense ells no tindrien sentit (ratificacions, adhesions, reserves, objeccions, notificacions).

4. Independents (stricto sensu)

   • Els efectes no depenen en principi d'actes dels altres, tot i que es poden veure modificats segons les reaccions d'altres subjectes.
   • Manifestacions de voluntat d'un sol subjecte de DIP dirigides a produir efectes jurídics (creació, modificació, extinció o conservació de drets i obligacions) per al subjecte que les fa (no pas excepcionalment per a tercers) i la validesa dels quals no depèn prima facie d'altres actes jurídics.
   • Tipologia d'Actes Independents:
     • Reconeixement: D'Estats, de governs, de fets o de situacions. Implica que es consideren legítims o certs.
     • Protesta: Negativa a acceptar situacions o pretensions que afecten interessos propis o generals. També per oposar-se a un costum.
     • Renúncia: Abandonament de drets o pretensions que es reclamaven, la qual cosa implica la seva desaparició.
     • Desistiment: Renúncia processal; no es renuncia al dret, sinó a la seva exigència.
     • Notificació: Acte pel qual es comuniquen fets, documents o situacions amb efectes jurídics potencials.
     • Promesa: Declaració d'intencions pública i ferma de conduir-se d'una determinada forma.

Condicions per a la Promesa (per crear drets i deures):

• Ha de ser formulada pel Cap d'Estat, de Govern o Ministre d'Afers Exteriors.
• Feta formalment amb caràcter públic.
• Manifestar clarament la voluntat de vincular-se en el futur i crear un compromís jurídic (si es tracta d'una oferta a un altre subjecte i aquest l'accepta, es converteix en un acord).

* Fonaments dels efectes dels Actes Unilaterals (AU): La doctrina majoritària es basa en la sentència del TIJ sobre els assajos nuclears de França de 1974 per afirmar que és una norma secundària que es deriva dels Principis Generals del Dret, en concret del principi de no anar contra els actes propis, derivat del de la bona fe i la seguretat jurídica.

** Efectes acumulatius dels AU: Actes unilaterals que no expressen d'una forma determinant la voluntat d'assumir un compromís jurídic, poden arribar a tenir efectes jurídics per acumulació d'actes propis i impropis que manifesten un consentiment de l'Estat (bona fe).

(No és el mateix que l'estoppel anglosaxó, que és més processal).

5. Actes Unilaterals de les Organitzacions Internacionals (OI)

Competència normativa

• Funció normativa interna (efectes ad intra): Els actes amb efectes ad intra tenen per funció regular el funcionament i l'administració de la institució i, per tant, limiten els seus efectes jurídics a l'àmbit intern. És una mena de dret administratiu propi de cada organització. Es tracta, per exemple, d'actes que desenvolupen reglamentàriament el funcionament dels òrgans principals de l'organització; serveixen per crear i fer el seguiment d'òrgans subsidiaris -creats pels principals-; regulen el règim financer de l'organització; gestionen el personal que hi treballa; solucionen possibles conflictes interns; serveixen com a canal de coordinació entre òrgans, etc.
• Actes amb efectes ad extra: Els actes amb efectes ad extra, en canvi, són el reflex d'una actuació que transcendeix en els seus efectes jurídics l'organització. El seu caràcter regulador i el seu grau d'obligatorietat, igual que succeeix amb els actes ad intra, depèn sempre de la competència de l'òrgan del qual emanen i, per tant, caldrà atenir-se novament al que preveu cada tractat constitutiu per determinar el seu valor jurídic amb independència de la denominació que s'utilitzi, sigui aquesta la de resolució (la més habitual), decisió, directiva, declaració o qualsevol altra. A diferència dels actes ad intra, els actes amb efectes ad extra expressen la voluntat de l'organització cap a l'exterior, és a dir, cap a subjectes diferents de la pròpia organització.