Les Fonts del Dret a Espanya: Classificació i Jerarquia

Enviado por Chuletator online y clasificado en Derecho

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,7 KB

Les Fonts del Dret: Concepte i Classificació

En un sentit metafòric, es pot dir que les fonts del dret designen el lloc del qual neix el dret. Podem trobar diverses classificacions sobre les fonts del dret.

Classificació General de les Fonts

  • Fonts directes: Produeixen directament el dret. Inclouen la llei, el costum i els principis generals del dret.
  • Fonts indirectes: És un conjunt de fonts que, sense generar directament dret, permeten completar i interpretar les normes jurídiques, com per exemple la jurisprudència.

Criteris d'Aplicabilitat de les Normes

Existeixen dos criteris bàsics per establir un ordre d’aplicabilitat de les normes:

  • Primacia del dret escrit: Les fonts no escrites (com el costum) queden relegades a la categoria de fonts subsidiàries. En conseqüència, el costum regirà només quan no hi hagi una llei aplicable i sempre que no sigui contrari a la moral o a l’ordre públic.
  • Jerarquia de l’òrgan del qual emana la norma escrita: Les normes s'ordenen segons la jerarquia de l'òrgan que les dicta.

Tipus de Normes Jurídiques

Segons la seva Procedència

Aquesta classificació té en compte l’òrgan generador de la norma:

  • Normes legals: Són les que han estat aprovades pels òrgans legislatius competents.
  • Normes consuetudinàries: Es tracta de preceptes que neixen dels costums. Exemple: el dret que adquireixen els treballadors quan se’ls regala habitualment la panera de Nadal.
  • Normes jurisprudencials: En dictar una sentència, els jutges creen una norma que únicament obliga els destinataris d’aquesta sentència.
  • Normes de negocis (o contractuals): Són normes que elaboren els mateixos particulars que queden obligats per aquestes. Exemple: un contracte privat d’arres. Un altre exemple: quan es fa un contracte de compravenda, s’obliga el comprador a pagar el preu i el venedor a lliurar l’objecte, llevat que es pacti el contrari. La llei pot obligar a fer una cosa, però les parts poden pactar-ne una altra si es posen d’acord.

Segons la seva Durada o Vigència

  • Normes amb vigència il·limitada: Són normes que no tenen venciment, a no ser que una altra norma posterior les derogui.
  • Normes amb vigència limitada: Són normes que tenen un temps de caducitat establert.

Jerarquia de les Fonts del Dret a Espanya

Fonts Directes Principals

En el cas de l'Estat espanyol, aquesta és la jerarquia de les normes escrites principals:

  1. Constitució
  2. Lleis orgàniques
  3. Lleis ordinàries i altres normes amb força de llei dictades pel Govern (Decrets llei, Decrets legislatius)
  4. Reglaments del President del Govern o Consell de Ministres (Reials Decrets)
  5. Reglaments o normes de les Comissions Delegades del Govern (Ordres ministerials)
  6. Reglaments o disposicions ministerials (Ordres ministerials)
  7. Reglaments o normes d'entitats locals (diputacions provincials o ajuntaments)

Fonts Directes Subsidiàries

Aquestes fonts s'apliquen en defecte de llei:

  • El costum
  • Els principis generals del dret

Fonts Indirectes

Aquestes fonts ajuden a interpretar i completar l'ordenament jurídic:

  • Tractats internacionals (un cop publicats oficialment a Espanya, formen part de l'ordenament intern amb rang de llei o superior segons el cas)
  • Jurisprudència (especialment la del Tribunal Suprem)

Entradas relacionadas: