Fons Europeu de Desenvolupament Regional

El Fondo Europeo de Desarrollo Regional (FEDER) tiene como objetivo fortalecer la cohesión socioeconómica dentro de la Unión Europea corrigiendo los desequilibrios entre sus regiones.

El FEDER centra sus inversiones en varias áreas prioritarias clave. Esto se conoce como "concentración temática":

• innovación e investigación,

• programa digital,

• apoyo a las pequeñas y medianas empresas (pymes),

• economía de bajas emisiones de carbono.

Los recursos del FEDER asignados a estas prioridades dependerán de la categoría de la región.

• en las regiones más desarrolladas, al menos un 80 % de los fondos debe centrarse en dos de estas prioridades como mínimo,

• en las regiones en transición, el límite mínimo es de un 60 % de los fondos,

• para las regiones menos desarrolladas, el mínimo es del 50 %.

Además, algunos de los recursos del FEDER deben destinarse específicamente a proyectos de economía de bajas emisiones de carbono:

• en las regiones más desarrolladas: 20 %,

• en las regiones en transición: 15 %,

• en las regiones menos desarrolladas: 12 %.

El Fondo Europeo de Desarrollo Regional (FEDER) tiene como objetivo fortalecer la cohesión socioeconómica dentro de la Unión Europea corrigiendo los desequilibrios entre sus regiones.

El FEDER centra sus inversiones en varias áreas prioritarias clave. Esto se conoce como "concentración temática":

• innovación e investigación,

• programa digital,

• apoyo a las pequeñas y medianas empresas (pymes),

• economía de bajas emisiones de carbono.

Los recursos del FEDER asignados a estas prioridades dependerán de la categoría de la región.

• en las regiones más desarrolladas, al menos un 80 % de los fondos debe centrarse en dos de estas prioridades como mínimo,

• en las regiones en transición, el límite mínimo es de un 60 % de los fondos,

• para las regiones menos desarrolladas, el mínimo es del 50 %.

Además, algunos de los recursos del FEDER deben destinarse específicamente a proyectos de economía de bajas emisiones de carbono:

• en las regiones más desarrolladas: 20 %,

• en las regiones en transición: 15 %,

• en las regiones menos desarrolladas: 12 %.

El FEDER presta especial atención a las características específicas de cada región. La acción del FEDER se ha diseñado para reducir los problemas socioeconómicos y medioambientales en las áreas urbanas y se centra especialmente en el desarrollo urbano sostenible. Al menos un 5 % de los recursos del FEDER se reserva para este cometido, a través de las «acciones integradas» gestionadas por las ciudades.

Las zonas desfavorecidas por causas naturales desde el punto de vista geográfico (zonas remotas, montañosas o poco pobladas) se benefician de un tratamiento especial. Por último, las zonas ultraperiféricas también se benefician de la ayuda específica del FEDER para solucionar los posibles inconvenientes debidos a su lejanía.

Fondo Social Europeo

El Fondo Social Europeo (FSE) invierte en las personas y se centra en mejorar las oportunidades de empleo y educación en toda la Unión Europea. Asimismo aspira a mejorar la situación de las personas que están al borde de la pobreza.

Las inversiones del FSE cubren todas las regiones de la UE. Para el periodo 2014-2020, se han destinado más de 80.000 millones de euros a la inversión en capital humano en los Estados miembros, además de un mínimo de 3.200 millones asignados a la Iniciativa sobre Empleo Juvenil.

En el periodo 2014-2020, el FSE se centrará en cuatro de los objetivos temáticos de la política de cohesión, a saber:

• promoción del empleo y apoyo a la movilidad laboral,

• promoción de la inclusión social y lucha contra la pobreza,

• inversiones en educación, capacitación y aprendizaje permanente,

• mejora de la capacidad institucional y de la eficacia de la administración pública.

Además, un 20 % de las inversiones del FSE se destinarán a actividades que mejoren la inclusión social y combatan la pobreza. Esto se conoce como «concentración temática».

Fondo de Cohesión

El Fondo de Cohesión está destinado a los Estados miembros cuya RNB (renta nacional bruta) per cápita es inferior al 90 % de la renta media de la UE. Su objetivo es reducir las disparidades socioeconómicas y promover el desarrollo sostenible.

En la actualidad está sujeto a las mismas normas de programación, gestión y supervisión que el FEDER y el FSE a través del Reglamento sobre las disposiciones comunes (RDC).

Durante el periodo 2014-2020, el Fondo de Cohesión apoya a Bulgaria, Croacia, Chipre, Eslovaquia, Eslovenia, Estonia, Grecia, Hungría, Letonia, Lituania, Malta, Polonia, Portugal, República Checa y Rumanía.

La Unió Europea és el resultat d'un procés de cooperació entre països d'Europa, amb l'objectiu de compartir un espai econòmic i polític comú.

El procés d'integració s'ha anat construint en diverses etapes.

El primer pas es va donar l'any 1951, quan sis països d'Europa (República Federal d'Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg) van constituir (pel Tractat de París) la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA) per potenciar els intercanvis comercials del carbó i de l'acer. Naixia l'Europa dels Sis, l'embrió de la Comunitat Europea.

Més endavant, l'any 1957, amb la signatura del Tractat de Roma, els Sis van constituir la Comunitat Econòmica Europea (CEE) amb l'objectiu d'establir una Unió Duanera, que permetés la lliure circulació de mercaderies, persones, capitals i serveis (això és, un Mercat Comú, tal com es va anomenar també la CEE) i al mateix temps es va concretar la coordinació de polítiques comunes en diversos àmbits econòmics (agricultura, ramaderia, pesca, indústria, comerç i transports). Pel mateix Tractat es va constituir l'EURATOM (Comunitat Europea d'Energia Atòmica).

Un nou pas important va ser l'any 1965, quan pel Tractat de Brussel.les les tres Comunitats Europees (CECA, CEE i EURATOM) es van fusionar, compartint els òrgans de govern.

L'èxit de la CEE va fer que, a poc a poc, anés creixent, ampliant-se amb l'adhesió d'altres països. L'any 1973, el Regne Unit, Irlanda i Dinamarca s'incorporaren a les Comunitats Europees. Naixia l'Europa dels Nou.

L'any 1979 entrava en vigor el Sistema Monetari Europeu: l'ecu passava a ser la moneda única de compte.

Més tard, l'any 1981, era Grècia el que s'incorporava a la CEE, constituint-se des d'aleshores l'Europa dels Deu.

Un nou pas cap a la formació del mercat comú europeu va ser el Tractat de Schengen (1985, ampliat el 1990), pel qual s'establia la lliure circulació de persones i béns pels territoris de la Comunitat.

L'any 1986, la Comunitat Europea s'ampliava a dotze membres (l'Europa dels Dotze), amb la integració d'Espanya i Portugal.

L'Acta Única Europea del 1986 va incorporar el principi de cohesió econòmica i social perquè fos possible un desenvolupament equilibrat de tots els Estats membres. Era un pas més cap a la integració comercial.

L'any 1992 se signava a Maastricht el Tractat de la Unió Europea, continuació del Tractat de Roma. El Tractat de Maastricht comprenia quatre àmbits de realitzacions: la Unió Econòmica i Monetària (UEM), la Unió Política, la Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC) i la Cooperació Judicial.

L'1 de gener de 1993 naixia la Unió Europea (UE), que engolia les Comunitats Europees vigents fins aleshores.

L'any 1995 la Unió Europea passava a tenir 15 membres, amb la incorporació del territori de l'antiga República Democràtica d'Alemanya (unificada amb la RFA), Suècia, Finlàndia i Àustria. Naixia l'Europa dels Quinze.

El Tractat de Maastricht ha estat revisat i ampliat amb altres dos tractats, el d'Amsterdam (1997) i el de Niça (2001).

Actualment, la UE s'ha consolidat com el primer bloc comercial del món i com un dels dos organismes que, juntament amb l'ONU, pot contrarestar l'hegemonia dels Estats Units en el nou ordre mundial.

L'organisme europeu, dotat de les seves pròpies institucions (Consell Europeu, Comissió Europea, Parlament Europeu, Tribunal de Justícia, Tribunal de Comptes, Defensor del Poble), ha aconseguit crear una veritable unió econòmica i monetària (amb una moneda única, l'euro, vigent des del 1999 i en circulació des del 2002) i va camí d'aconseguir la unió política, l'últim pas per a concretar una completa Unió Europea en tots els àmbits.

L'any 2004 la UE s'ha engrandit amb la incorporació de 10 estats més: Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Hongria, República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Xipre i Malta.

Resten a l'espera, per a una propera incorporació, Romania, Bulgària i Turquia.

Al 2020 per primera vegada en la història de la UE ha marxat un país: Regne Unit (Brexit)

Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA)

Organització econòmica internacional fundada a París el 1951 per acord dels governs de la República Federal d'Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos. Posteriorment n'han format part tots els estats membres de la Comunitat Econòmica Europea, integrats des del 1993 en la Unió Europea.

El Regne Unit s'abstingué de signar el text institucional. Aquest començà a vigir el 1952, amb una durada de 50 anys. El seu objecte era la integració econòmica en el sector del carbó i de l'acer (supressió d'obstacles duaners, regularització de la producció, increment productiu de les explotacions i ajut a les regions i als treballadors afectats per les reestructuracions), amb vista a una reconciliació entre França i Alemanya, i a preparar la unió política entre els estats de l'organització. Els òrgans de govern eren un Consell de Ministres, que representava els estats membres, i una Alta Autoritat que el 1967 fou unificada amb les comissions executives de la CEE i l'EURATOM. La seu era a Luxemburg. El 1955 la Gran Bretanya hi signà un acord d'associació. Les funcions de la CECA s'anaren diluint dins de la Unió Europea fins que el 2002 desaparegué definitivament.

Tractat de Roma

Acord signat a Roma el 25 de març de 1957 per Bèlgica, França, els Països Baixos, Itàlia, Luxemburg i la República Federal d'Alemanya que creà la Comunitat Econòmica Europea. L'aprovació de nous tractats comunitaris (creació de les institucions comunes de la CEE, CECA i EURATOM els anys 1965 i 1970), l'admissió de nous estats membres a la CEE i el desig de potenciar la integració política i econòmica del continent menaren a la redacció d'un text nou —conegut amb el nom d'Acta Única Europea—, que fou aprovat pel Consell Europeu l'any 1985 i signat per tots els estats de les Comunitats Europees entre el 1986 i el 1987.

Tractat signat el 1957 i en vigor des del 1958, que creà la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i l'EURATOM, a més d'incloure el tractat de París. Establí els instruments per a la creació d'un mercat únic europeu, que comprenia, sobretot, l'eliminació progressiva d'aranzels entre els estats membres i la fixació d'uns aranzels comuns per a països tercers, l'establiment d'una política agrària comuna (PAC), l'entrada en vigor gradual del lliure moviment de persones, serveis i capitals dels estats membres dins del territori de la CEE, la creació d'un marc per a l'actuació de les empreses dins d'un sistema de mercat, la regulació de les ajudes atorgades pels estats a sectors, regions i situacions de manera que no perjudiquin la lliure competència, i l'establiment d'una política econòmica coordinada entre els estats membres per tal de mantenir un equilibri en els indicadors econòmics bàsics (balança de pagaments, taxes de canvi, estabilitat dels preus, etc). D'altra banda, per tal de contribuir al finançament del desenvolupament dels estats i les regions menys desenvolupats o deprimits, promogué la fundació del Banc Europeu d'Inversions. També contenia referències a estats i territoris tercers, institucions i política social.

Comunitat Econòmica Europea (CEE)

Organització internacional fundada el 1957 pel tractat de Roma amb l'objectiu de crear un mercat únic entre els estats membres i integrada posteriorment dins la Unió Europea. En vigor des del 1958 i integrada pels mateixos membres de la CECA i de l'EURATOM, el seu objectiu prioritari era la creació d'un mercat únic entre els estats membres, per la qual cosa es fixà una sèrie d'objectius: tarifes externes comunes (unió duanera), elaboració d'una política conjunta per a l'agricultura i per al moviment de mà d'obra i els transports, fundació d'institucions comunes per al desenvolupament econòmic i creació d'una unitat de compte europea (ECU) el 1979. Com la CECA i l'EURATOM, la CEE disposava d'òrgans propis de govern (Consell i Comissió) fins el 1965, unificats en el tractat de Brussel·les, pel qual hom creà les Comunitats Europees (CE), en vigor des del 1967. La integració progressiva d'aquests organismes i l'assoliment dels seus objectius culminà el 1992 en el tractat de Maastricht, origen de la Unió Europea, la qual donà l'impuls definitiu a la unificació econòmica i representà l'inici de la unió política, judicial i de seguretat comuna. El 1973 hi ingressaren la Gran Bretanya, Irlanda i Dinamarca, el 1981 s'hi afegí Grècia i el 1986 Espanya i Portugal. Grenlàndia, territori dependent de Dinamarca, decidí de retirar-se'n el 1982. El 1990 s'hi integrà l'Alemanya reunificada.

Comunitat Europea d'Energia Atòmica (EURATOM)

Organització creada pel tractat de Roma (1957), amb seu a Brussel·les i en vigor des del 1959, amb l'objectiu d'establir un mercat comú de productes nuclears i promoure el desenvolupament de les indústries d'aplicacions pacífiques de l'energia nuclear, integrada posteriorment en la Unió Europea.  Creada simultàniament a la CECA i la CEE, organitzacions a les quals restà vinculada orgànicament el 1967 i amb els mateixos membres, fins el 1965, disposava d'òrgans propis de govern (Consell de Ministres i Comissió). Cada estat membre en controla els programes, les produccions i les inversions, i l'organització monopolitza la utilització de matèries fissionables.

Mercat Comú

Acord d'integració econòmica pres entre diversos països, que suposa no tan sols la supressió de restriccions als intercanvis entre ells (com en les àrees de lliure comerç) i l'establiment d'una tarifa duanera comuna enfront de tercers (com en les unions duaneres), sinó també la llibertat de circulació de factors i d'instal·lació industrial i comercial. El mercat comú europeu és conegut amb el nom de Comunitat Econòmica Europea.

Unió Duanera

Acord d'integració econòmica entre diversos estats que suposa les supressió dels aranzels i altres restriccions als intercanvis entre ells i l'establiment d'una tarifa duanera comuna enfront de les importacions procedents de tercers països. Constitueix un model d'integració més intens que la zona de lliure comerç i menys que el mercat comú, on també es dóna llibertat de circulació de factors productius. Són exemples d'unions duaneres el Pacto Andino (constituït per Bolívia, Colòmbia, Equador, Perú i Veneçuela), la Comunitat del Carib (CARICOM), la Comunitat Econòmica de l'Àfrica Occidental (CEAO), que substituí la Union Douanière des États de l'Afrique de l'Ouest i l'Union Douanière de l'Afrique Central.

Tractat de Schengen

Nom que rep el conjunt dels convenis que estableixen i regulen la lliure circulació de béns, serveis i persones a la Unió Europea. El primer d'aquests acords fou signat a Schengen (Luxemburg) el 14 de juny de 1985 per la República Federal d'Alemanya, França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos. El 1990 tingué lloc una ampliació del tractat relativa a qüestions de seguretat i de coordinació policíaca entre els estats signants, així com a la immigració de tercers països. Als membres originals s'han adherit Itàlia (1990) —que no s'hi incorporà plenament fins el 1998— Espanya, Portugal (1991), Grècia (1992) i Àustria (1995). Després de l'entrada en vigor del tractat (1 de juliol de 1995), s'hi adheriren Dinamarca, Suècia i Finlàndia (1996), i Noruega i Islàndia obtingueren l'estatut d'estats associats. Tot i ser membres de la UE, la Gran Bretanya i Irlanda se n'han mantingut al marge.

Tractat de Maastricht

Document fundacional de la Unió Europea, dit també tractat de la Unió Europea. Fou signat al febrer del 1992 i entrà en vigor al novembre del 1993. Concebut com la continuació del tractat de Roma, i comparable a aquest en importància, comprenia quatre àmbits de realitzacions (anomenats 'pilars'): Unió Econòmica i Monetària (UEM), Unió Política, Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC) i Cooperació Judicial.

Tractat d'Unió Econòmica i Monetària

Tractat aprovat a la ciutat neerlandesa de Maastricht l'11 de desembre de 1991 i signat a la mateixa ciutat pels representants dels dotze estats membres de la Comunitat Europea el 7 de febrer de 1992, i que juntament amb el tractat d'Unió Política formen la Unió Europea. La Unió Econòmica i Monetària (UEM) significa la total llibertat de circulació de les persones, del béns, els serveis i els capitals en tota la Comunitat Europea, la fixació irrevocable de les paritats entre les monedes nacionals dels dotze estats membres, i l'adopció d'una moneda única: l'ecu.

Tractat d'Unió Política

Tractat aprovat a la ciutat neerlandesa de Maastricht l'11 de desembre de 1991 i signat a la mateixa ciutat pels representants dels dotze estats membres de la Comunitat Europea el 7 de febrer de 1992, i que juntament amb el tractat d'Unió Econòmica i Monetària forma la Unió Europea. El tractat d'Unió Política reforça els lligams dels dotze membres de la Comunitat en matèria de política exterior i de seguretat. Aquesta nova dimensió que assoleix la Comunitat justifica també el refermament de la seva legitimitat democràtica i el desenvolupament de les seves capacitats d'intervenció, en el respecte del nou principi de la subsidiarietat, com també la declaració d'una ciutadania europea que s'afegeix a les ciutadanies nacionals. El tractat d'Unió Política engloba diferents aspectes: la política exterior i de seguretat comuna, la ciutadania europea, l'ampliació de competències, els mecanismes de l'Europa social, la justícia i els afers interiors i la legitimitat democràtica. Pel que respecta a la política exterior i de seguretat comuna la Unió té com a objectiu refermar la seva identitat a l'escena internacional, i fixa un terme per a la definició d'una política comuna de defensa. S'estableixen dues vies d'actuació: la cooperació sistemàtica entre els estats membres per a la direcció de la seva política definint posicions comunes, i la realització progressiva d'accions conjuntes en els camps en què els estats membres tinguin interessos comuns importants. Es contempla també per a més endavant la formulació d'una política de defensa comuna que posteriorment podria conduir a una defensa comuna.

Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC)

El tractat de Maastricht plantejava la construcció d'una identitat comuna en l'escena internacional i fixava un terme per a la definició d'una política comuna de defensa a partir de dues vies d'actuació: la cooperació sistemàtica entre els estats membres per a la direcció de la seva política definint posicions comunes i la realització progressiva d'accions conjuntes en els camps en què els estats membres tinguessin interessos comuns importants. Fou postergada la formulació d'una política de defensa i d'unes forces comunes; el tractat tan sols disposava que la Unió d'Europa Occidental formés part integrant del desenvolupament de la Unió Europea com a organització a la qual eren encomanades les tasques de defensa.

Institucions de la Unió Europea

La Unió Europea consta de diverses institucions creades a partir dels principis que regeixen els estats democràtics, pluralistes i de dret, les quals legislen, aproven i executen les directrius acordades. Llevat del Parlament, en totes aquestes institucions els governs dels estats membres hi tenen un pes decisiu. Les principals d'aquestes institucions són les següents: Comissió Europea, Consell de la Unió Europea, Parlament Europeu, Tribunal de Justícia, Tribunal de Comptes, Banc Central Europeu, Comitè Econòmic i Social, Comitè de les Regions, Banc Europeu d'Inversions i Defensor del Poble europeu. 

ÒRGANS EXECUTIUS

Consell Europeu

Consell que aplega els caps d'estat o de govern dels països membres de la Unió Europea. Té per objectiu adoptar gradualment posicions comunes en matèries comunitàries i de coordinar les accions diplomàtiques en totes les àrees d'afers internacionals que afectin els interessos de la Unió Europea. El Consell inicià les seves reunions a París el 1961, però la cimera no s'arribà a institucionalitzar fins a la setena reunió, a París, l'any 1974. La seva existència com a institució fou oficialitzada el 1987, amb motiu de la signatura de l'Acta Única Europea. Les cimeres, que se celebren com a mínim dues vegades l'any, tenen lloc generalment a la capital de l'estat membre que presideix el Consell de Ministres de la Unió Europea, o a Brussel·les.

Òrgan que reuneix, almenys dos cops l'any, els caps d'estat o de govern dels països membres de la Unió Europea en una Conferència Intergovernamental (CIG). Hom hi acorda les directrius bàsiques de l'organització, especialment en els camps de les relacions internacionals, de la seguretat, de la justícia i d'interior. Fins el 1974, que s'institucionalitzà, funcionà d'una manera informal. La seva existència fou reconeguda en l'Acta Única Europea (1987).

Consell de Ministres

Nom amb què s'anomenà l'organisme representant dels estats membres de la Unió Europea fins el 1994, que passà a anomenar-se Consell de la Unió Europea.

Consell de la Unió Europea

Organisme amb seu a Brussel·les que representa directament els estats membres. Creat el 1965 i anomenat fins el 1994 Consell de Ministres, és el principal responsable en la presa de decisions, generalment a partir de les propostes formulades des de la Comissió Europea. Els seus integrants (un per estat) són ministres dels governs dels estats i són designats segons els àmbits de discussió. El càrrec màxim del Consell de la Unió Europea és la Presidència de la Unió Europea, exercida rotativament durant sis mesos per cadascun dels estats membres. Les resolucions poden prendre's per unanimitat, majoria qualificada o majoria simple, i els vots de cada país són ponderats segons una escala que a grans trets reflecteix la seva importància demogràfica: Luxemburg, 2; Dinamarca, Finlàndia i Irlanda, 3; Àustria i Suècia, 4; Bèlgica, Grècia, els Països Baixos i Portugal, 5; Espanya, 8, i Alemanya, França, la Gran Bretanya i Itàlia, 10. Del 1997 (tractat d'Amsterdam) al 1999 el secretari general del Consell de la Unió Europea actuà com a Alt Representant de la PESC (Política Exterior i de Seguretat Comuna).

Comissió Europea

Institució creada el 1965 pel tractat de Brussel·les que vetlla per l'aplicació dels tractats i les directrius dins del marc establert pel Consell Europeu, el Consell de la Unió Europea i el Parlament Europeu, i que pot formular propostes a aquests organismes. Amb seu a Brussel·les, des del 1996 consta de 20 comissaris, d'entre els quals hi ha un president i dos vicepresidents designats per a un període de cinc anys pels governs dels estats membres i ratificats pel Parlament Europeu. Tots els estats membres han de ser representats a la Comissió per dos comissaris (França, Alemanya, la Gran Bretanya, Itàlia i Espanya) o bé per un. Els presidents de la Comissió han estat, successivament, l'alemany W.Hallstein (1965-67), el belga J.Rey (1967-70), l'italià F.M.Malfatti (1970-72), el neerlandès S.Mansholt (1972-73), el francès F.X.Ortoli (1973-77), el britànic R.Jenkins (1977-81), el luxemburguès G.Thorn (1981-85), el francès J.Delors (l'únic que ha repetit mandat: 1985-95) i el luxemburguès J.Santer (1995-99). Des del 1999 n'és el president l'italià R.Prodi.

Organisme de la Unió Europea creat el 1967 encarregat de vetllar per l'acompliment dels tractats. És un òrgan independent, bé que controlat pel Consell de Ministres, i amb algunes atribucions executives, especialment pel que fa al pressupost. Té la facultat de plantejar iniciatives al Consell de Ministres i desenvolupar projectes i exercir el poder decisori que li atorgui el Consell. És formada per un president i sis vicepresidents adscrits als àmbits d'economia i finances, cooperació i desenvolupament, indústria i tecnologia de la informació, afers econòmics estrangers, política de personal i administració, i recerca i desenvolupament. Hi ha un nombre variable de comissaris en matèries diverses. Els membres de la comissió són nomenats pels governs de cadascun dels estats membres de la Unió, cada dos anys en el cas del president i els vicepresidents, i cada quatre anys per a la resta de membres, renovables. No hi pot haver més de dos membres de cada estat. Des del 1981 n'han estat presidents Gaston Thorn (1981-84), Jacques Delors (1985-94), Jacques Santer (1994-99) i Romano Prodi (des del 1999).

ÒRGAN LEGISLATIU

Parlament Europeu

Assemblea que supervisa la tasca dels òrgans executius (Consell de la Unió Europea i Comissió Europea) de la Unió Europea. Fou creat el 1951 com una assemblea amb els seus membres designats pels governs dels estats membres. Amb seu a Estrasburg, des del 1996 és format per 626 escons en una proporció per a cada estat repartida de la manera següent: 99 per a Alemanya; 87 per a França, la Gran Bretanya i Itàlia; 64 per a Espanya; 31 per als Països Baixos; 25 per a Bèlgica, Portugal i Grècia; 22 per a Suècia, 21 per a Àustria; 16 per a Dinamarca i Finlàndia; 15 per a Irlanda i 6 per a Luxemburg. Els diputats són escollits de forma directa pels ciutadans dels estats membres. El 1979 se celebraren les primeres eleccions europees, que tenen lloc cada sis anys. Les funcions del Parlament Europeu són bàsicament consultives i de control de la tasca legislativa, bé que hom preveu dotar-la progressivament de més poders. Altres competències al seu abast són el nomenament del Defensor del Poble Europeu, el dret d'interpel·lació davant la Comissió Europea i la moció de censura en contra, l'elaboració del dictamen de conformitat respecte als acords d'adhesió i d'associació, etc.

Assemblea legislativa de la Unió Europea que supervisa la tasca dels òrgans executius de les Comunitats Europees (Consell de Ministres, des de 1994 Consell de la Unió Europea, i Comissió Europea). Elegit de forma directa pels ciutadans dels estats membres. Avui dia compta amb 705 escons.

ÒRGAN LEGISLATIU

Parlament Europeu

Assemblea que supervisa la tasca dels òrgans executius (Consell de la Unió Europea i Comissió Europea) de la Unió Europea. Fou creat el 1951 com una assemblea amb els seus membres designats pels governs dels estats membres. Amb seu a Estrasburg, des del 1996 és format per 626 escons en una proporció per a cada estat repartida de la manera següent: 99 per a Alemanya; 87 per a França, la Gran Bretanya i Itàlia; 64 per a Espanya; 31 per als Països Baixos; 25 per a Bèlgica, Portugal i Grècia; 22 per a Suècia, 21 per a Àustria; 16 per a Dinamarca i Finlàndia; 15 per a Irlanda i 6 per a Luxemburg. Els diputats són escollits de forma directa pels ciutadans dels estats membres. El 1979 se celebraren les primeres eleccions europees, que tenen lloc cada sis anys. Les funcions del Parlament Europeu són bàsicament consultives i de control de la tasca legislativa, bé que hom preveu dotar-la progressivament de més poders. Altres competències al seu abast són el nomenament del Defensor del Poble Europeu, el dret d'interpel·lació davant la Comissió Europea i la moció de censura en contra, l'elaboració del dictamen de conformitat respecte als acords d'adhesió i d'associació, etc.

Assemblea legislativa de la Unió Europea que supervisa la tasca dels òrgans executius de les Comunitats Europees (Consell de Ministres, des de 1994 Consell de la Unió Europea, i Comissió Europea). Elegit de forma directa pels ciutadans dels estats membres. Avui dia compta amb 705 escons.

ÒRGANS JURÍDICS

Tribunal de Justícia Europeu

Òrgan jurídic suprem de la Unió Europea. Fundat el 1951 pel tractat de París i amb seu a Luxemburg, té dues funcions principals: controla que les polítiques dels governs dels estats membres i les de les institucions siguin coherents amb les resolucions dels tractats, i estableix la validesa de les interpretacions que els tribunals dels estats membres fan de la legislació comuna. És format per quinze jutges (un per estat membre) assistits per nou advocats generals designats pels estats membres per un període de sis anys. Hi està subordinat el Tribunal Europeu de Primera Instància, creat el 1989.

Cort de justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg. Creat el 1951, la seva missió consisteix en l'aplicació i recta interpretació de les lleis de la Unió i en l'exercici del control judicial d'aquesta. Dirimeix també les controvèrsies entre els estats membres entre ells i amb la comissió europea. És format (des del 1996) per quinze jutges (un per cada estat membre) assistits per nou advocats generals designats pels estats membres per un període de sis anys. El 1989 fou instituït el Tribunal Europeu de Primera Instància, que en depèn. Els jutges escullen entre ells el president.

Tribunal de comptes

Tribunal amb caràcter fiscal i polític, encarregat de la fiscalització de l'economia de les entitats estatals, de jutjar i condemnar els qui tenen cura dels comptes de l'estat i de vigilar i d'inspeccionar els expedients administratius de reintegraments i cancel·lacions de finances.

Tribunal de Comptes Europeu

Òrgan jurídic de control financer creat el 1977. Examina la totalitat dels ingressos i despeses de la Unió Europea i dels organismes que en depenen, la seva legalitat, regularitat i correcta gestió. La seu és a Luxemburg. Subordinat a la Comissió, al Consell de Ministres, al Parlament i al Tribunal de Justícia, és compost per dotze membres, elegits per sis anys pel Consell Europeu, els quals exerceixen les seves funcions amb absoluta independència.

Comitè Econòmic i Social

Organisme de caràcter consultiu creat el 1957 i adscrit a la CEE que representa col·lectius diversos de l'àmbit laboral, particularment treballadors i empresaris i llurs organitzacions, a més d'associacions diverses (agricultors, grups cooperatius, moviments ecologistes, etc). El nombre de representants és de 222, nomenats pel Consell Europeu per a un període de quatre anys. Pot ésser consultat pel Consell, pel Parlament o bé per la Comissió Europea. El Comitè pot formular propostes i ésser consultat en els àmbits laboral, educatiu, social o mediambiental.

Comitè de les Regions

Organisme de caràcter consultiu creat pel tractat de Maastricht (1992), que representa entitats d'àmbit subestatal de molt diversa mena, que van des de l'àmbit municipal fins a divisions territorials amb atribucions força heterogènies (länder, comunitats autònomes, regions, etc). El nombre i les condicions de designació dels membres són els mateixos que els del Comitè Econòmic i Social. Pot emetre dictàmens per pròpia iniciativa quan estiguin en joc interessos regionals específics.

Polítiques comunes

Conjunt d'objectius, instruments i accions de la Unió Europea a favor del desenvolupament de determinats àmbits econòmics o socials.

Política Comercial Comuna

Té per objectius la fixació d'un mateix aranzel exterior per als productes de tercers països, la reglamentació dels règims d'importació/exportació i el tractament preferencial als productes de determinats països en vies de desenvolupament.

Política Agrària Comuna (PAC)

El seu àmbit és l'agricultura, la ramaderia i la pesca i té per objectius garantir el nivell de vida dels treballadors del sector primari, finançar plans de reestructuració i millorar la productivitat.

Conjunt d'objectius, instruments i accions de la Comunitat Europea a favor del desenvolupament dels sectors agrari, forestal i pesquer i de l'organització del mercat interior europeu en llurs productes.

Política Pesquera Comuna (PPC)

S'encarrega d'establir les zones exclusives de pesca, el volum i la mida de les captures, i els acords i la signatura de tractats amb Estats que es troben fora de la UE. També impulsa projectes de modernització, investigació i formació professional en el sector pesquer.

Política Social Comunitària

Té per objectius la prohibició de tota discriminació per motius de nacionalitat, sexe, etc, la promoció de la plena ocupació, l'atenció a grups marginats (joves, dones, aturats, etc) i l'aproximació de la legislació social i laboral dels països membres.

Política Industrial Comunitària

Té per objectius la supressió de traves tècniques als intercanvis, l'obertura progressiva de l'accés a les obres públiques d'un Estat a empreses de tots els Estats de la Unió, el suport a empreses competitives, el foment d'indústries amb tecnologia avançada i l'increment de la cooperació entre les indústries comunitàries.

Política Comuna de Transports

Té per objectius la millora del rendiment del sector dels transports i l'aplicació de mesures per impedir que els preus dels transports es converteixin en factors que distorsionin la lliure competència.

Política Comunitària de la Competència

Té per objectius l'apilicació de disposicions legals comunes a tots els països per protegir la lliure circulació de mercaderies, capitals i treballadors, la limitació d'ajudes estatals, la fi de monopolis, etc.

Política de Defensa dels Consumidors

Té per objectius l'aproximació de la legislació de tots els països membres sobre les condicions que han de complir els productes, la defensa dels consumidors davant d'incompliments i abusos, la publicitat, les condicions de venda i crèdit, etc.

Política Regional Comunitària

Té per objectiu el finançament de plans que millorin les condicions de les regions menys desenvolupades.

Política de Medi Ambient

Té per objectius l'aplicació de principis que permetin coordinar la política ambiental dels diversos països i el finançament de programes d'acció.

Mercat Comú

Espai regional dintre del qual no existeix cap obstacle per a la circulació de mercaderies, persones, capitals i serveis.

Pla irregular:aquest tipus de plànol coincideix amb la zona antiga de la ciutat i s’ubica històricament a la ciutat preindustrial. Amb un origen romà o medieval (cristià o musulmà, envoltada de muralles, encara avui en dia en podem resseguir el seu traçat a moltes ciutats (Tarragona, Lugo, Cáceres, Granada, Ávila). Disposició caòtica dels carrers sense cap ordre determinat (carrers estrets i irregulars).

Pla ortogonal: també rep el nom de plànol reticular o en quadrícula, i la seva morfologia és molt simple, carrers perpendiculars que dibuixen illes d’habitatge quadrades o rectangulars amb els edificis disposats de forma ordenada. El seu desenvolupament més característic es dona al segle XIX, quan moltes ciutats com Barcelona van enderrocar les muralles medievals i van construir els eixamples. El  més conegut dels eixamples d’Espanya és el de BCN 

Agents socials

Totes aquelles persones, grups de ciutadans i institucions que intervenen, d’una manera o d’una altra en la creació i producció de l’espai urbà.