Fonètica, Morfosintaxi i Lèxic: Rossellonès, Balear i Valencià

Fonètica del Rossellonès

El sistema vocàlic tònic del rossellonès té cinc tons i l'àton, tres. El rossellonès no distingeix entre vocals obertes i tancades. És força estès el tancament de la "o" tònica en [u]. La vocal final dels mots esdrúixols acabats en -ia s'emudeix. La "e" àtona es tanca en [i] quan va seguida d'una consonant palatal. Els grups qua- i gua- passen a co- i go-. Els mots esdrúixols esdevenen plans. Els mots acabats en -r es reforcen amb un so dental [t]. La -d- epentètica se suprimeix en mots com venre ("vendre"), molre ("moldre"). El so [ʒ] s'emudeix en posició final, però pot reaparèixer en plural.

Morfosintaxi del Balear

Les formes de l'article són: es / sa (es, ets, sa, ses i so, sos). L'article el / la apareix amb determinades paraules o expressions singulars i en certes locucions. Els articles personals en, na són utilitzats sense excepció. Manca la desinència de la 1a persona del singular del present d'indicatiu. S'utilitzen les desinències antigues -am i -au a la 1a i 2a persones del plural del present d'indicatiu, dels verbs de la primera conjugació. Es mantenen les desinències antigues en -à- del pretèrit imperfet de subjuntiu dels verbs de la primera conjugació. La 1a persona del singular del present d'indicatiu del verb esser és som. Es conserven les desinències especials i arcaiques en certes formes verbals. Els pronoms febles s'utilitzen en les formes plenes. Els pronoms febles es col·loquen segons l'ordre antic (OD + OI).

Lèxic del Valencià

Mots propis del valencià:

• a poqueta nit "a entrada de fosc"
• colp "cop"
• creïlla "patata"
• ferramenta "eina"
• follí "sutge"
• llanterner "llauner"
• llaurador "pagès"
• llavar "rentar"
• llevar "treure"
• meló d'Alguer "síndria"
• polp "pop"
• rail "arrel"
• roi "dolent"
• safanoria "pastanaga"
• vesprada "tarda"
• xic/xica "noi/noia"

Mots que presenten diferències significatives respecte d'altres dialectes:

• badall "escletxa"
• banyar "mullar"
• escurar "rentar plats"
• farda "esquirol"
• mullar "sucar"
• pardal "ocell en general"
• rentar "esbandir la roba"
• voler "estimar"

Pel contacte que ha mantingut al llarg del temps amb la llengua àrab, presenta un gran nombre d'arabismes en el lèxic comú:

• alficòs "cogombre"
• assut "presa d'aigua"
• dacsa "blat de moro"
• endívia "escarola"
• tabac "cistella amb tapadora"

I també en la toponímia:

• Alcora "alqueria"
• Alboraia "la talaia"
• Alcalà "el castell"
• Alzira "l'illa"
• Benifassà "fills de Hassan"

Els mossarabismes hi són presents en mots comuns com cuquello "cucut", fardatxo "llangardaix", etc. Els castellanismes –uns d'èpoques reculades i uns altres de temps més moderns– perviuen en el valencià: cepillo "raspall", cuernos "banyes", entonces "llavors", tenedor "forquilla", etc.