Fonètica i Llenguatge: Vocals, Consonants i Funcions del Llenguatge

Vocals

• Oberta central no arrodonida [a] → arbre
• Semioberta anterior no arrodonida [ɛ] → època
• Semitancada anterior no arrodonida [e] → euga
• Tancada anterior no arrodonida [i] → illa, hípica
• Semioberta posterior arrodonida [ɔ] → ostra, òptica
• Semitancada posterior arrodonida [o] → cançó
• Tancada posterior arrodonida [u] → únic, observar
• Mitjana central no arrodonida [ə] → esperar

Aproximants

• Aproximant palatal sonora [j] → Laia, iogurt, gaire
• Aproximant labiovelar sonora [w] → caure, faula, ou

Oclusives

• Oclusiva bilabial sonora [b] → Barcelona, violí
• Oclusiva bilabial sorda [p] → portal
• Oclusiva dental sonora [d] → dau
• Oclusiva dental sorda [t] → taula
• Oclusiva velar sonora [g] → guepard
• Oclusiva velar sorda [k] → cua, quilòmetre, kiwi

Fricatives

• Fricativa alveolar sonora [z] → zebra, fase
• Fricativa alveolar sorda [s] → sabata, cerimònia, veloç
• Fricativa palatal (o postalveolar) sonora [ʒ] → jardí, genial
• Fricativa palatal (o postalveolar) sorda [ʃ] → baixar, xicot
• Fricativa labiodental sorda [f] → farina

Africades

• Africada alveolar sorda [ts] → potser
• Africada alveolar sonora [dz] → atzar
• Africada palatal (o postalveolar) sonora [dʒ] → metge, llotja
• Africada palatal (o postalveolar) sorda [tʃ] → estoig, totxo

Nasals

• Nasal bilabial sonora [m] → mare
• Nasal alveolar sonora [n] → nas
• Nasal palatal sonora [ɲ] → canya
• Nasal velar sonora [ŋ] → sang, tancar
• Nasal labiodental sonora [ɱ] → infern, àmfora, infermeria

Laterals

• Lateral alveolar sonora [l] → Laura
• Lateral palatal sonora [ʎ] → llesca

Ròtiques

• Vibrant alveolar sonora [r] → rata
• Bategant alveolar sonora [ɾ] → aturada

Al·lòfons (aproximants o espirants)

• Fricativa bilabial sonora [β] → avall, abús
• Fricativa dental sonora [δ] → cantonada, edat
• Fricativa velar sonora [Ɣ] → egoisme, espiga

Relativisme Lingüístic:

Determina el pensament i la percepció del món de cada cultura

Capacitat innata:

Defensa que els humans tenim per al llenguatge

Pensament simbòlic:

Forma de pensament que es considera que el llenguatge s’adquireix a partir de la interacció social

Construir el coneixement:

Funció que tenen el llenguatge i el pensament que tenen orígens diferenciats

Indici:

Relació natural que hi ha entre un signe i un objecte

ex: Glaç i fred

Icona:

Semblança entre un objecte i un signe

ex: icona de watsap, mapes, indicadors de lavabos

Símbol:

És un objecte que representa un concepte

ex: banderes, senyals de trànsit, llenguatge verbal

Arbitrarietat:

la relació entre el significat i el significant és convencional i immotivada. Per això, un mateix concepte s'expressa amb significats diferents segons la llengua (cadira / chair / silla, guineu / fox / zorro).

Linealitat:

els signes lingüístics es presenten encadenats successivament en el temps.

Concatenació:

la unió de diferents signes, seguint les lleis gramaticals, permet generar un nombre il·limitat de missatges.

Doble articulació

el signe lingüístic està format per la unió de fonemes sense significat (la articulació) que s'uneixen en morfemes (2a articulació), ja amb significat semàntic i gramatical.

Verbal:

Elements paralingüístics, signe lingüístic

No verbal:

Gest, postura, mirada, expressió facial

Fa possible la comunicació verbal, el to i el volum de la veu poden convertir un mateix enunciat en un missatge totalment diferent

L’expressió corporal o cinèsica

Està constituïda pels moviments corporals, que inclouen l’expressió facial, el gest la mirada i la postura corporal.

Expressió facial:

Els nostres sentiments es reflecteixen en el nostre rostre: l’alegria, la sorpresa, la tristesa, la por, el rebuig o la ira es comuniquen als altres a través de l’expressió facial.

ex: somriure, pot mostrar felicitat, però també pot ser per incomoditat o per por.

Gest:

Moviment de les mans, que pot acompanyar al discurs oral

ex: salutacions, petons, llengua de signes de persones sordes…

Mirada:

La mirada pot ser un indicador d’interès per establir comunicació.

ex: Mirar als ulls mentre parlem

Postura corporal:

Denota l’actitud amb que el parlant encara la comunicació:

Retracció: Retrocés el cos cap enrere, manifest de por

Acostament: Inclinació del cos cap endavant, manifest d’atenció i interés

Expansió: Elevació d’espatlles i tòrax, manifest de domini i orgull

Emissor → Transmet la informació.

Receptor → A qui va adreçada la informació.

Missatge → La informació transmesa per l’emissor al receptor.

Codi → Sistema de signes compartit per l’emissor i el receptor.

Canal → Mitjà per on circula la informació.

Context → Situació o circumstàncies en què lloc l’intercanvi d’informació.

Soroll → Elements que dificulten la comunicació.

Les funcions del llenguatge

Referencial → Transmetre informació.

Expressiva → Transmetre sentiments o l’estat d’ànim.

Conativa → Manipular el comportament del receptor

Fàtica → Comprovar que la comunicació s'efectua

Metalingüística → Analitzar o reflexionar sobre el llenguatge

Poètica → Utilitzar el llenguatge de manera estètica

Expressions

-Assertives → Descriuen fets i poden ser certes o falses

ex: avui fa fred

-Performatives → Realitzen actes o promeses

ex: Et nomeno el nostre delegat

Quantitat

Respon el que se’t demana, però no més del que se’t demana

ex: Haizea:Quina hora es?

Luna: Les 9:04 No li començo a dir en mitja hora ens anem, en 5 minuts vaig al lavabo, etc...

Qualitat

No diguis allò que saps què és fals

ex: HI ha hagut un accident a la carretera i han mort molta gent

( i en veritat només ha sigut un copet)

Relació

Estar per el tema que estem parlant i explicar coses que aporten informació

ex: El dia 18 farem un examen i Olaf Scholz ha guanyat les eleccions a Alemanya

(No te res a veure amb la classe de català)

Manera

Sigues ordenat en l’exposició de les idees, evita enrollarse parlant

ex: Après la divuitena albada del dese mes del calendari efectuarem una tasca mitjançant el mot escrit amb finalitat avaluativa, resumidament què tenim examen el dia 18

El Tirant fou escrit durant el segle XV, el Segle d’Or de les Lletres Catalanes.

El segle XV és el període de màxima esplendor de la Corona d’Aragó a nivell polític, econòmic, militar i cultural.

La llengua catalana era la llengua oficial de la Corona d’Aragó i la que s’exportava als territoris conquerits és per això, que l’esplendor de la Corona d’Aragó al segle XV suposa també un moment d’esplendor del català com a llengua cultural i literària.

Malgrat que la capital de facto n’era Barcelona i la Cancelleria Reial es trobava a Saragossa, al segle XV la ciutat més important de la Corona d’Aragó era València, ja que era la més activa a nivell econòmic. La immensa majoria d’autors del Segle d’Or eren valencians.

Tirant lo Blanc fou escrita al segle XV; es publicà el 20 de novembre de 1490 a València però es creu que l’escrigueren entre 1460 i 1464.

La major part de l’obra fou escrita pel cavaller valencià Joanot Martorell però sembla que morí abans d’acabar-la i qui l’acabà d’escriure i en finançà la publicació fou el també cavaller Martí Joan de Galba.

CD (compl. directe) el que? una llibreta

CI (compl. indirecte) a qui? per a qui? a la seva mare

CCL (compl. circustancial de lloc) on? a la floristeria

CCT (compl. circust. de temps) quan? demà

CCQ (compl. circust. de quantitat) quant? molt

CCM (compl. circust. de manera) com? ansiosament

CCC (compl. circust. de causa) per que? per un món millor

CCF (compl. circust. de finalitat) per a que? per a les generacions futures

CCI (compl. circust. de instrument) amb que? amb diners

CCComp (compl. circust. de companyia) amb qui? amb tu

CRV (compl. de regim verbal) prep+ que/qui de futbol/ en els seus pares

CAg (compl. agent) Per qui? pels bombers

At (atribut) que? com? on? ser estar parèixer semblar

Cpred (compl. predicatiu) com? concorda en genere i nombre ella camina cansada

Primera conjugació (-ar) :

Cantar,

Segona conjugació (-er/-re):

fer, aprendre

Tercera conjugació (-ir):

Dormir

Infinitiu:

cantar

Gerundi:

naixent

Participi:

(passat) estat, conegut

nom

adjectiu

determinant:

articles, aquest, meu, un, dos, primer, mig, doble, molt, quin, quant

Pronom:

jo

verb

adverbi:

avui, aqui, bé, molt, sí, no, potser

preposició