Fonètica, Funcions del Llenguatge i Gramàtica Catalana

Fonètica Articulatòria

Llavis: labials. Dents: dentals. Les genives interiors: alveolars. Llengua i paladar: palatals. El vel del paladar: velars.

((referent-canal-emissor-missatge-receptor-codi.))

Funcions del Llenguatge

Funció referencial: Es limita a transmetre informació sobre un context o un referent.

Funció emotiva: Expressa el que sent l'emissor.

Funció conativa: Vol que es facin determinades accions.

Funció fàtica: L'emissor com el receptor poden obrir o tancar la comunicació.

Funció metalingüística: Es pot fer servir per parlar del mateix llenguatge.

Funció poètica: Volem remarcar el missatge en si mateix.

Pronoms

Pronoms Personals

Singular: jo/mi. Plural: nosaltres.

Singular: tu/vostè. Plural: vosaltres/vostès.

Singular: ell/ella. Plural: ells/elles.

Pronoms Determinatius

Pronoms Possessius

meu/teu.

Pronoms Quantitatius

Quants.

Pronoms Numerals

sis, quatre.

Pronoms Demostratius

aquest/aquells.

Pronoms Indefinits

alguns/algú.

Pronoms Relatius

Invariables: que/qui/què/on.

Variables: el qual/la qual/els quals/les quals.

Pronoms Interrogatius

Invariables: què/qui.

Variables: quin/quina/quins/quines.

Altres Elements Lingüístics

Onomatopeies

Són paraules que imiten sons reals (pataplaf, tic-tac).

Interjeccions

Quan ens fa alguna cosa mal (oh, ah, ai!).

Frases Fetes

• Fer els ulls grossos (dissimular)
• Pujar la mosca al nas (empipar-se)
• Donar un cop de mà (ajudar)

Refranys

Setembre assolellat, bon vi assegurat. / A cal sabater, els més mal calçat.

Regles Ortogràfiques

B: davant (l, r) darrere M.

V: darrere n.

Pronoms Febles

e/el/t'ajuda/ajuda'l/' o 'm/-me/se'n.

Formes de Pronoms Febles

Reforçada: davant verb que comença en consonant: ((la)).

Elidida: es troba davant verb que comença per vocal ((l')).

Reduïda: darrere verb acabat en vocal que no sigui -u/ 'm.

Plena: es troba darrere verb acabat en consonant: -u/-me.

((em+en-me'n//te+el-te'l)).

Adverbis

Manera: bé, malament, millor, com.

Lloc: on, aquí, allà, lluny.

Temps: quan, ara, sovint.

Quantitat: massa, molt, bastant.

Afirmació: sí, també, prou.

Dubte: potser, a la millor.

Negació: no, tampoc, cap.

Sinònims

Són paraules que tenen el mateix significat però forma diferent. Nau/vaixell, petit/menut.

((l·l-col·l/il·l)) ((CD/CI/CC/CCL/CCM/CCQ/CCD/..))

L'Accent

Aguts: s'accentuen --> a/e/i/o/u/as/es/is/os/us/en/in.

Planes: al revés de agudes.

Esdrúixoles: totes.

Estructura Narrativa

Plantejament: sol ocupar les primeres pàgines de la novel·la, a més de presentar-nos als personatges principals.

Nus: ocupa la part central de l'obra, es desenvolupa el protagonista que actuarà com a tal.

Desenllaç: la part final de l'obra, la més breu, és l'esdeveniment final que resol les complicacions de l'acció.

Derivació

És el procediment que es fa servir per crear nous mots a partir de l'exema.

Prefixos

Es posen davant de l'exema.

Sufixos

Al revés.

Semàntica

Polisèmia: es basa en l'analogia o semblança entre significats.

Polisèmiques: més d'un significat.

Monosèmiques: només té un.