Fonètica i Fonologia: Conceptes Clau i Definició

Fonètica i Fonologia: Conceptes Bàsics

Fonètica: Conjunt de sons d'un llenguatge i estudi científic d'aquests.

Fonologia: Estudi de la conceptualització mental subjacent d'aquests sons, entesos com a elements invariables i distintius de la llengua, com els fonemes, la síl·laba i els al·lòfons.

Accent: Prominència d'una síl·laba sobre les síl·labes adjacents deguda a una major intensitat, durada o altura.

Entonació: Successió de tons al llarg d'una seqüència fònica.

Fonema: So articulat amb determinada significació dins d'un llenguatge.

Vocal: So que es pronuncia amb una mera expiració que fa vibrar les cordes vocals.

Consonant: So que s'articula amb una obstrucció o una constricció en algun punt del tracte vocal.

Fonemes Consonàntics

Mode d'articulació: Tipus d'impediment que troba l'aire expirat:

• Oclusiu: S'articula amb una interrupció completa del corrent de l'aire.
• Fricatiu: S'articula per la fricció de l'aire en passar entre dos òrgans bucals acostats fins a formar una obertura molt estreta.
• Africat: S'articula a través de la combinació d'una consonant oclusiva i una fricativa articulades en el mateix punt.
• Ròtic: S'articula amb un o diversos contactes o constriccions ràpides i breus entre dos òrgans articulatoris com la llengua i els alvèols.
• Sonor: S'articula amb vibracions de les cordes vocals.
• Sord: S'articula sense vibracions de les cordes vocals.
• Lateral: S'articula amb la llengua aplicada per la seva part central a la regió dentoalveolar o al paladar i deixant passar l'aire per ambdós costats o per un sol.
• Nasal: S'articula amb abaixament del vel del paladar, de manera que l'aire ix exclusivament o parcialment per les cavitats nasals.

Lloc d'articulació: Àrea bucal on es produeix l'obstrucció de l'aire expirat:

• Bilabial: S'articula amb els dos llavis.
• Labiodental: S'articula amb la cooperació del llavi inferior i les incisives superiors.
• Dental: S'articula amb l'àpex de la llengua en contacte o aproximació a la superfície interior de les incisives superiors.
• Alveolar: S'articula amb la punta de la llengua tocant a la regió alveolar.
• Palatal: S'articula entre la llengua i el paladar.
• Velar: S'articula amb la part posterior de la llengua en contacte o constricció amb el vel del paladar.

Síl·laba: Unitat fonètica i fonològica constituïda per un nucli, que sempre ha de ser un so vocàlic, precedit i seguit opcionalment per un o més sons de sonicitat menor, siguen vocàlics o consonàntics.

Síl·laba lliure: Síl·laba que acaba en vocal.

Síl·laba travada: Síl·laba que acaba en consonant.

Al·lòfon: Variant fonètica regular en què es manifesta un fonema en funció del context en què apareix.

Adequació: És la propietat que dóna compte de la relació del text amb el seu context i s'interpreta en relació amb un seguit d'elements extralingüístics.

Coherència: Propietat segons la qual la informació apareix ordenada, seleccionada i jerarquitzada perquè puga ser assimilada pel receptor.

Cohesió: És la propietat segons la qual els diferents elements que configuren el text (mots, sintagmes...) estan lligats, i faciliten la interpretació, sinó seria un conglomerat d'elements sense interpretació possible.

Morfologia: Disciplina lingüística que s'ocupa de l'estructura interna dels mots. L'existència d'aquesta estructura interna es pot constatar fàcilment en els paral·lelismes formals i semàntics que s'estableixen entre mots diferents.

Text: Unitat de comunicació conclosa i autònoma, d'extensió variable i pot estar construït amb un o amb més codis.

Connexió: Diferents peces (frases, seqüències de frases o paràgrafs) que componen una unitat discursiva que poden articular-se entre si segons les pautes de diverses relacions lògiques com les de conjunció...

Macroestructura: N'hi haurà tantes com subtipus tinga el tema.

Superestructura: Segons el tipus d'informació que es transmeta i a qui es dirigisca, es tractarà d'un tipus de text determinat, amb les seues peculiaritats.

Microestructura: Relacionat amb aquests dos conceptes que equival a una oració.

Sintagma: Aquella part de l'oració formada per un grup de paraules que forma una unitat sintàctica i semàntica, és a dir, conjunt de mots que exerceixen una determinada funció sintàctica dins l'oració amb significat unitari.