Fonètica i Fonologia Catalana: Articulació i Sons

1. Fonètica Articulatòria: Producció dels Sons

La Fonètica Articulatòria estudia el procés de producció dels sons: els òrgans que hi intervenen i la manera com ho fan.

Sons Sords i Sons Sonors

El so es produeix quan l’aire surt dels pulmons durant l’expiració i passa pels bronquis i la tràquea.

Quan l’aire arriba a la laringe, travessa la glotis, que és l’espai que hi ha entre uns plecs musculars anomenats cordes vocals. Quan respirem normalment, la glotis és oberta i les cordes vocals no vibren. En canvi, quan parlem, la glotis es tanca i la pressió de l’aire empès pels pulmons fa vibrar les cordes vocals. Aquesta vibració es dona en la majoria dels sons (totes les vocals i més de la meitat de les consonants).

• Quan les cordes vocals vibren, els sons són sonors.
• Quan les cordes vocals no vibren, els sons són sords.

Sons Vocàlics i Sons Consonàntics

• Si l'aire no troba cap obstacle en la seva sortida, s’articula un so vocàlic.
• Si, en canvi, els òrgans fixos i els òrgans mòbils adopten unes posicions determinades per obstaculitzar o modificar el pas de l’aire, es produeix un so consonàntic.

Sons Orals i Sons Nasals

Un cop superades les cordes vocals, l’aire passa per la faringe i arriba a la cavitat bucal.

• Si el vel del paladar està elevat fins a la paret posterior de la gola, l’aire passarà íntegrament a la boca i es produirà un so oral.
• Si el vel del paladar està abaixat, l’aire es repartirà entre la cavitat bucal i la nasal, produint un so nasal.

Paràmetres d'Articulació

Vocals

Les diferents vocals es distingeixen per dos paràmetres d’articulació:

1. El grau d’obertura de la cavitat bucal.
2. El grau d’avançament de la llengua.

Consonants

Les consonants es distingeixen per altres paràmetres d’articulació:

1. La manera de ser articulades (mode d'articulació).
2. El lloc on es produeix l’articulació (punt d'articulació).

2. Exemples de Realització Vocàlica

• Avet (e)
• Terres (3)
• Cova (o)
• Portar (c)

3. Classificació de Diftongs i Hiat

• am-bi-ció: Diftong creixent / decreixent
• a-grai-ras: Diftong decreixent
• cre-u-eu: Diftong decreixent (o Hiat, segons la pronúncia)

4. Identificació de Grups Vocàlics

• Reduïnt
• Traieu [j]V[w]
• Lluïu
• Teníeu

5. Anàlisi Fonètica (Punt i Mode d'Articulació)

• [λ]
  • Punt d’Articulació: Palatal
  • Mode d’Articulació: Líquida, Lateral, Sonora
• [Ʒ]
  • Punt d’Articulació: Palatal
  • Mode d’Articulació: Fricativa, Sonora
• [z]
  • Punt d’Articulació: Alveolar
  • Mode d’Articulació: Fricativa, Sonora
• [ʤ]
  • Punt d’Articulació: Palatal
  • Mode d’Articulació: Africada, Sonora

6. Anàlisi Fonètica (Mode d'Articulació)

• [v]: Mode d’Articulació: Fricativa, Sonora
• [k]: Mode d’Articulació: Oclusiva, Sorda
• [s]: Mode d’Articulació: Fricativa, Sorda
• [ʃ]: Mode d’Articulació: Fricativa, Sorda

7. Transcripció Fonètica d'Exemples

• Platja: [ˈpladʒa]
• Sang: [ˈsaŋ] (Assimilació nasal velar)
• Asma: [ˈazmə] (Assimilació de sonoritat)
• Examen: [egzámən] (Realització sonora de la 'x')

8. Fenòmens Consonàntics Contextuals

9. Ús Correcte dels Pronoms Relatius

Correcció de les oracions amb pronoms relatius:

• El llac on / en què / en el qual ens hem banyat és molt gran.
• No conec els secrets a què / als quals et refereixes. (Cal la preposició 'a')

10. Correcció d'Errors amb el Relatiu 'Què'

Correcció de les oracions amb errors de pronom relatiu:

1. El veí a qui et refereixes es va tornar a casar fa poc. (Ús de 'qui' per a persona i preposició 'a')
2. Saps on és el tornavís amb què / amb el qual vas collar aquest prestatge? (Cal la preposició 'amb')