Fonètica, Comunicació i Llengües: Guia Essencial

Fonètica i Fonologia: Conceptes Essencials

Fonètica i Fonologia

La fonètica és l'estudi dels sons produïts pels òrgans articulatoris. Un fonema és la unitat mínima de la llengua sense significant, capaç de distingir dos lexemes (p. ex., 'peu' i 'deu'). És la idealització d'un so definit per uns trets pertinents.

La fonologia és la ciència que descriu els trets dels fonemes. El sistema fonològic català consta de 8 fonemes vocàlics i 19 consonàntics.

Els al·lòfons són diferents realitzacions d'un fonema en funció del context fònic, però no tenen valor distintiu. La neutralització és la desaparició del tret distintiu de dos fonemes pel context fònic.

Quant a les síl·labes, una síl·laba lliure acaba amb vocal, mentre que una síl·laba travada acaba amb consonant.

La Comunicació: Procés i Evolució

Definició i Mitjans

La comunicació és l'acció de transmetre la informació. Un mitjà de comunicació és el canal a través del qual es duu a terme la transmissió d'informació adreçada a grans col·lectius socials.

Parlar i comunicar és una característica humana que ens permet relacionar-nos, compartir i informar mitjançant signes.

Funcions i Fases Històriques

Les funcions principals de la comunicació són: informar, formar, entretenir i persuadir.

Històricament, s'identifiquen tres fases en l'evolució de la comunicació:

• Organització tribal
• Galàxia Gutenberg (era de la impremta)
• Galàxia Marconi (era dels mitjans electrònics)

Història de la Premsa: Des dels Orígens fins al Segle XX

Antecedents i Inicis

• Gesta de Filipides: anunci de la victòria grega als perses.
• Imperi Romà: construcció de xarxa viària per portar missatges a través de taulons.
• Període medieval: difusió de notícies per joglars o trobadors.
• Segles XIII i XV: creixement del tràfic mercantil i intercanvi de manuscrits.

L'Era de la Impremta i la Consolidació

• 1450: Aparició de la impremta, que va permetre la difusió de la cultura escrita i la impressió de llibres i notícies.
• Segle XVII: Publicacions que s'ajustaven a una periodicitat.
• Pas a la periodicitat: el Leipziger Zeitung va ser el primer diari.
• 1785: La premsa es consolida com a mitjà d'informació o debat d'idees.
• Segona meitat del segle XIX: Aparició del periodisme sensacionalista, impulsat per la transmissió per telègraf i telèfon.
• Segle XX: Consolidació definitiva de la premsa.

El Text: Estructura i Propietats

Propietats del Text

Un text és la combinació d'oracions amb adequació, coherència i cohesió. Ha de tenir un destinatari, una situació, un tema i un canal (oral o escrit).

Estructures Textuals

• Inductiva: la tesi es presenta al final, a partir dels arguments.
• Deductiva: la tesi inicial es desenvolupa amb arguments.
• Circular: la tesi es presenta al principi i es reprèn al final.
• Successives: exposició de fets seguint un ordre cronològic o de causa-efecte.

Llengües Romàniques: Origen i Classificació

La Romània i el Llatí Vulgar

La Romània és el conjunt de territoris on es parla una llengua derivada del llatí. Es distingeix entre:

• Romània perduda: on s'ha perdut la parla llatina.
• Romània nova: on es parla llatí i abans no.

Les llengües romàniques són aquelles que deriven del llatí vulgar, l'àmbit col·loquial del llatí. Exemples inclouen el galaicoportuguès, el català, el castellà, l'italià i el francès.

Les llengües embrionàries són aquelles que no van aconseguir la normalització i es van dividir o substituir.

Dialectes del Català: Varietats i Característiques

Zones i Classificació

Els dialectes del català es divideixen en dues zones principals: oriental i occidental. El català es parla en 4 estats d'Europa: França, Andorra, Itàlia i Espanya.

Els dialectes catalans es classifiquen en dos grups principals:

• Constitutius: dialectes catalans que són una evolució directa del llatí.
• Consecutius: sorgits per l'arribada del català a nous territoris.

Principals Dialectes Catalans

Rossellonès (França)

Dialecte parlat a la Catalunya Nord.

Català Central (barceloní i tarragoní)

• Set vocals tòniques, tres àtones.
• Neutralització vocàlica.
• Consonantisme (p. ex., 'camp' vs. 'cam').

Català Nord-occidental (Ebre, Segre, Franja de Ponent)

• 7 vocals tòniques, 5 àtones.
• Diftongació: 'oliva' → 'aulives'.
• Ús de l'article 'lo', 'los'.
• Formes verbals com 'ix'/'ixen'.
• Adverbis com 'pro'/'prouta'.
• Plurals com 'jove'/'jovens'.

Valencià (interior, Alacantí)

• Els sons /z/ i /s/ es pronuncien com a /r/ final.
• Exemples de variacions: 'el'/'els', 'la'/'les', 'estos'/'estes', 'disset'/'desset', 'li la donava'/'ara era ira'.