Fonètica: La Ciència dels Sons de la Parla

La fonètica és la branca de la lingüística que estudia la producció dels sons per part de l'emissor (fonètica articulatòria), la percepció i interpretació dels sons per part del receptor (fonètica perceptiva) i les propietats físiques del so (fonètica acústica).

Exemples de sons i les seves grafies:

• [p] (grafies: b, p)
• [t] (grafies: t, d)
• [k] (grafies: c, k, g, q, qu)
• [b] (grafies: b, v, w)
• [g] (grafies: g, gu)
• [z] (grafies: s, z)
• (grafies: x, ix)
• (grafies: j, g)
• [dz] (grafia: ts)
• [t ] (grafies: tx, ig)
• [d ] (grafies: tj, tg, dj)
• [r] (grafies: r, rr)
• [m] (grafies: m, n)

La "x" té el so [ks] en la majoria de paraules, excepte en les que comencen per "ex-" + vocal/h, on sona [gz]. També sona [gz] si la paraula va seguida de vocal o un so sonor, perquè es sonoritza.

Classificació dels Sons Consonàntics

Els sons consonàntics són més complexos que els vocàlics pel que fa a l'articulació, ja que hi ha una obstrucció de l'ona sonora provinent de la laringe. Es classifiquen segons el mode d'articulació, el punt d'articulació i la vibració.

Segons la Vibració

• Sonors: Si vibren les cordes vocals.
• Sords: Si no vibren les cordes vocals.

Segons el Mode d'Articulació

• Orals o Nasals: Orals si ressonen a la boca, i nasals si ressonen al nas.
• Líquids o No Líquids: Els líquids modifiquen lleugerament l'aire que surt (sons laterals o vibrants), mentre que els no líquids presenten una obstrucció.
• Oclusius, Fricatius o Africats (només per als sons orals no líquids):
  • Oclusius: Hi ha un obstacle que l'aire ha de vèncer.
  • Fricatius: No hi ha una obstrucció completa, sinó una estretor que fa que l'aire fregui els òrgans de fonació.
  • Africats: Combinen una oclusió inicial seguida d'una fricació.

Segons el Punt d'Articulació

(Lloc on s'ajunten els dos òrgans que intervenen en la fonació):

• Bilabials: Contacte entre el llavi inferior i el llavi superior.
• Labiodentals: Contacte entre el llavi inferior i els incisius superiors.
• Dentals: Contacte entre l'àpex de la llengua i la cara interior dels incisius superiors.
• Alveolars: Contacte entre l'àpex de la llengua i els alvèols superiors.
• Palatals: Contacte entre el predors de la llengua i el paladar dur.
• Velars: Contacte entre el postdors de la llengua i el vel del paladar.

Per a definir un so, primer s'indica el punt d'articulació, després el mode i finalment la vibració, especificant si els líquids són laterals o vibrants, i si els vibrants són simples o múltiples. Exemples:

• [k]: So velar, oclusiu, sord.
• [r]: So alveolar, líquid, vibrant, múltiple, sonor.

Fenòmens de Contacte Fonètic

Fenòmens de contacte dins del mot:

Un al·lòfon és cadascuna de les variants que pot tenir la realització d'un fonema en funció del seu context. Per exemple, el fonema /d/ té tres al·lòfons: "dona" /d/, "verd" /t/, "cada" .

Transcripció dels Fonemes /b/, /d/, /g/

Els fonemes /b/, /d/, /g/ es transcriuen com a [b], [d] i [g] en les següents posicions:

• Inicial de mot o després de pausa: boira, dent, gana.
• Després de so oclusiu: ruc vell, abdominal, gat golafre.
• Després de so nasal: àmbit, ben dit, bon gust.
• /d/ després de so lateral: caldera.
• A final de síl·laba davant consonant, si es realitzen sonors: abdicar, additiu, càstig dur.

Els fonemes /b/, /d/, /g/ es transcriuen com a [ ], [ ] i [ ] en aquestes posicions:

• Entre vocals: cavar, moda, arruga.
• Darrere de vocal o consonant no oclusiva ni nasal (ni lateral en el cas de /d/): zebra, quadre, ogre, maig ventós, calaix buit.

Els fonemes /b/, /d/, /g/ es transcriuen com a [p], [t] i [k] en posició final de mot, abans de pausa (fenomen conegut com a ensordiment).