Fonètica Catalana: Vocals, Consonants i Signes de Puntuació

Fonètica Catalana: Vocals i Consonants

Vocals Obertes

La vocal oberta [ɔ] es troba en:

• Paraules acabades en -osa: cosa, llosa, prosa, rosa (excepte glucosa, rabosa, sosa).
• Paraules amb terminacions:
  • -oc, -oca: albercoc, groc; bajoca, lloca, oca (excepte boc, boca, moca).
  • -ofa: carxofa, estrofa, Moncofa.
  • -oig, -oja: boig, goig, roig; boja, roja (excepte estoig).
  • -ol, -ola: bunyol, caragol, fesol; castanyola, escola, pistola, redola, revola, tremola (excepte bola, cola, gola).
  • -oldre: absoldre, moldre, resoldre.
  • -olt, -olta: desimbolt, solt; mòlta, volta (excepte molt, escolta).
  • -pondre: compondre, correspondre, respondre.
  • -ort, -orta: esport, fort, sort, tort; horta, porta.
  • -ossa: brossa, carrossa, destrossa (excepte bossa, gossa).
  • -ost, -osta: cost, impost, pressupost, rebost; crosta, posta (excepte agost, angost).
  • -ot, -ota: clot, devot, got, grandot, xicot; cabota, pilota, quota (excepte bot, nebot, bota, gota).
• La majoria de paraules amb diftong Oi: Alcoi, almoina, boira, heroi, troika (excepte paraules acabades en -oix com coix, moix).
• La majoria de paraules amb diftong OU: bou, dijous, moure, nou, ou, ploure, prou, sou (excepte sou [del verb ‘ser’] i algunes amb alternança com pou).
• Participis dels verbs cloure i compostos: desclòs, exclòs, inclòs, reclòs (excepte participis de fondre i compostos com fos, confós, difós, infós).
• Pronoms demostratius neutres i monosíl·labs acabats en -o: açò, això, allò, bo, do, so, to, tro, ressò, ultrasò.

Consonants: Mode i Punt d'Articulació

Pel que fa al mode d’articulació de les consonants, tenim:

1. Oclusiu: Oclusió total seguida d'explosió d'aire.
2. Fricatiu: Estretament que causa fricció de l'aire (sibilants si els òrgans estan estirats o abombollats).
3. Africat: Oclusió seguida de fricció.
4. Vibrant: Bategants (un batec) i vibrants (oclusions breus).
5. Lateral: Contacte al centre, aire pels costats.
6. Nasal: Aire pel canal bucal i nasal.

Segons el punt d’articulació, les consonants es classifiquen en:

1. Bilabials: Llavi inferior i superior.
2. Labiodentals: Llavi inferior i incisius superiors.
3. Dentals: Àpex i incisius superiors.
4. Alveolars: Àpex i zona alveolar.
5. Palatals: Dors i zona palatal.
6. Velars: Dors i zona velar.

Signes de Puntuació

1. La Coma

Indica una pausa menor. S’utilitza per:

• Separar elements d'una enumeració o oració coordinada.
• Alterar l'ordre lògic de l'oració.
• Introduir un incís.
• Indicar oracions subordinades (finals, causals, condicionals, etc.).
• Separar oracions incompletes o el·líptiques.
• Marcar un nom en vocatiu o destinatari d'una carta.

Important: Mai entre subjecte i verb o verb i complement.

2. El Punt

Marca una pausa més llarga. S’utilitza per:

• Punt i seguit: Final d'una oració no enllaçada sintàcticament.
• Punt i a part: Relació més llunyana entre oracions, canvi de paràgraf.
• Punt final: Acabament d'un text o separació gran entre conceptes.

3. El Punt i Coma

S'utilitza per:

• Unir oracions sense conjunció amb enllaç imperfecte.
• Separar parts d'una oració amb segments interns separats per comes.

4. Els Dos Punts

S'utilitzen per:

• Separar idees amb relació de proximitat (causal, consecutiu, adversatiu).
• Introduir una enumeració.
• Introduir un exemple, il·lustració o advertiment.
• Marcar l'inici d'una citació textual o parlament.

Nota: Evitar usar dos punts seguits. Substituir per punt o punt i coma.

Exemple:

No recomanable: Hi ha moltes situacions en què cal adoptar una actitud activa davant els problemes: les actituds passives no són, precisament, les més recomanables pera resoldre els conflictes que dia a dia se ‘ns plantegen.

Recomanable: Hi ha moltes situacions en què cal adoptar una actitud activa davant els problemes. Les actituds passives no són, precisament, les més recomanables pera resoldre els conflictes que dia a dia se’ns plantegen: quedar-se parat és acceptar una derrota.