Fonètica Catalana i Propietats dels Textos Formals

Fonètica: Consonants i Articulació

Lloc d'Articulació

• Bilabials: Els llavis s'uneixen. Ex: [p], [b], [m], [β].
• Labiodentals: El llavi inferior toca les dents superiors. Ex: [f], [v], [ɱp].
• Dentals: La punta de la llengua s'aproxima a les dents superiors. Ex: [n̪], [t̪s], [d̪z].
• Alveolars: La punta de la llengua toca els alvèols. Ex: [t], [d], [s].
• Palatals: La punta de la llengua toca la part del paladar. Ex: [ɲ], [ʎ].
• Velars: La part mitjana de la llengua s'aproxima al vel del paladar. Ex: [k], [g], [ŋ].

Mode d'Articulació

• Oclusives: S'interromp el corrent d'aire. Ex: [b], [p].
• Fricatives: S'articulen per dos òrgans que no interrompen la sortida d'aire, però provoquen turbulències. Ex: [f], [s].
• Africades: És la fusió d'una oclusiva i una fricativa. Ex: [tʃ] (com a 'tx' en 'txec').
• Nasals: L'aire surt pel nas. Ex: [m]. Únicament s'utilitzen en [m], [n], [ɲ].
• Ròtiques: Són només les [r].
  • Bategant: Únic contacte. Ex: 'cara' [ɾ].
  • Vibrant: Més contactes. Ex: 'rellotge' [r].
• Laterals: Són totes les [l].
• Semivocals: Ex: [j]oz (com a 'i' semivocal), pa[w] (com a 'u' semivocal). Són les semivocals [j] i [w].

Propietats dels Textos Formals

Les propietats essencials dels textos formals són:

• L'Adequació: Adaptació del text a la situació comunicativa (context, propòsit, receptor).
• La Coherència i Cohesió: Organització interna d'idees i oracions, i la seva connexió lògica.
• L'Adequació a la Normativa i Presentació: Aspectes formals i adequació a les regles gramaticals i d'estil.

L'Adequació

Implica que el text s'ajusti a la situació comunicativa. Això inclou:

• Nivell de Formalitat: S'ha d'adequar al nivell de formalitat que requereix el context.
• Tipus de Text: S'ha d'utilitzar el tipus de text necessari segons la finalitat.

La Coherència

És la selecció i organització de les idees que construeixen el text i la seva estructura. Les idees s'han de triar de manera adequada i estar ben enllaçades per formar un sentit global.

La Cohesió

Són els recursos lingüístics que permeten que les idees s'entenguin i tinguin relació entre elles. Inclou:

• Referència a elements anteriorment esmentats.
• Pauses, entonació i signes de puntuació.
• Connectors textuals.

L'Adequació a la Normativa

Fa referència al compliment de les regles lingüístiques en tots els nivells:

• Fonètica i Ortografia: Correcta escriptura i pronunciació.
• Morfologia: Bona conjugació dels verbs i ús correcte de les formes gramaticals.
• Sintaxi: Que les oracions estiguin ben elaborades i estructurades.
• Lèxic: Cal fer servir les paraules adequadament i amb precisió.

Mecanismes de Cohesió Textual

La Dixi

La dixi és un procediment del discurs que estableix una relació directa entre el text i el context. Els díctics són formes lingüístiques que funcionen com a indicadors de la presència del temps i l'espai.

• Díctics Personals: Jo, tu, ell/ella... meu, teu... pesco, menjo...
• Díctics Espacials: Aquí, allà... això, allò...
• Díctics Temporals: Ara, avui, abans... aquesta setmana, la setmana que ve...

L'Anàfora

L'anàfora és un element del text que permet que els elements siguin identificables i constants, referint-se a quelcom ja esmentat.

• El·lipsi: Els elements anteriors permeten deduir l'element omès. Ex:"El policia va dir que marxés. *Li* va dir a ell" (L'element omès és 'a ell').
• Substitució Pronominal: Ús d'un pronom per evitar la repetició d'un element ja esmentat. Ex:"Hem quedat al bar. Espero trobar-*hi* a tothom" (El pronom 'hi' substitueix 'al bar').
• Substitució Lèxica: Ús d'un sinònim, un hiperònim (terme més general) o un hipònim (terme més específic) per referir-se a un element ja esmentat. Ex:"Van tenir un accident amb cotxe. El *vehicle* està destrossat" (Vehicle és un hiperònim de cotxe).

La Catàfora

La catàfora és l'oposat a l'anàfora. L'element substitutiu apareix abans que el referent al text. Ex:"Han arribat *dues persones*: el Joan i el Pere"