Fonètica Catalana i Lingüística Textual: Guia Essencial

Sonorització de Consonants en Català

La sonorització és el procés pel qual una consonant sorda esdevé sonora en determinats contextos fonètics.

• Les oclusives sordes (p) (t) (k) passen a sonores (b) (d) (g).
• Les fricatives i africades (s) ([ʃ]) (f) ([tʃ]) passen a sonores (z) ([ʒ]) (v) ([dʒ]).

Final de Mot + Vocal

Les fricatives i africades finals de mot esdevenen sonores davant de vocal:

• traç estret → tra(z) estret
• filòsof intel·ligent → filòso(v) intel·ligent
• raig escarransit → ra([dʒ]) escarransit

Final de Mot + Consonant Sonora

Les oclusives finals de mot esdevenen sonores davant de consonant sonora:

• tap rugós → ta(b) rugós
• plat deliciós → pla(d) deliciós
• abric verdós → abri(g) verdós

Les fricatives i africades es comporten igual que a final de mot + vocal.

Enmig de Mot + Consonant Sonora

Les consonants sordes enmig de mot esdevenen sonores quan van seguides d'una consonant sonora:

• Oclusives: cabdal → ca(b)dal; maragda → mara(g)da.
• Fricatives i africades: afganès → a(v)ganès; esbarzer → e(z)barzer.

Assimilació del Punt d'Articulació

Aquest fenomen implica que una consonant canvia el seu punt d'articulació per adaptar-se a la consonant següent.

• La [n] alveolar nasal:
  • Davant de bilabials (p) (b) (m) → esdevé [m]. Ex: enviar → e(m)viar.
  • Davant de palatals (com [ɲ], [ʎ], [ʃ], [tʃ]) → esdevé [ɲ]. Ex: menjar → men([ɲ])ar.
  • Davant de velars (k) (g) → esdevé [ŋ]. Ex: ungla → u([ŋ])la.
• La [m] o [n]:
  • Davant de labiodentals (f) (v) → esdevé [ɱ]. Ex: triomfar → trio([ɱ])far.
• La [l] alveolar lateral:
  • Davant de dentals (t) (d) → esdevé [l̪] (dental). Ex: altesa → a([l̪])tesa.
  • Davant de palatals (com [ɲ], [ʎ], [ʃ], [tʃ]) → esdevé [ʎ] (palatal). Ex: àlgebra → à([ʎ])gebra. (Nota: en català estàndard, la 'l' d'àlgebra és alveolar, però l'exemple il·lustra el canvi a palatal en altres contextos.)

Assimilació del Mode d'Articulació (Sonoritat)

Aquest procés es refereix a la influència d'un so sobre un altre pel que fa a la seva sonoritat (si les cordes vocals vibren o no).

Les consonants sordes esdevenen sonores quan es troben en contacte amb una consonant sonora o una vocal/semivocal. Això es produeix quan una vocal, semivocal, (r) o (l) precedeix una consonant que pot ser sonoritzada.

Exemples de consonants que mantenen la seva sonoritat o l'adquireixen:

• saber, una bossa (la 'b' es manté sonora)
• quedar, una dona (la 'd' es manté sonora)
• piga, una grua (la 'g' es manté sonora)

Oclusives (b) (d) (g): En contextos com bona nit, dibuixa, guanyar, són bons, descompte, són grans, tot bo, la transcripció fonètica manté les consonants b, d, g tal qual, indicant que conserven la seva sonoritat.

Emmudiment de Consonants

L'emmudiment és la pèrdua de la pronunciació d'una consonant en determinats contextos.

• Les consonants (b) (p) s'emmudixen davant de (m) o al final de mot:
  • amb → amØ
  • camp → camØ
• Les consonants (t) (d) s'emmudixen davant de (l) (n) o al final de mot:
  • alt → alØ
  • sant → sanØ
  • cantant → cantanØ
  • verd → verØ
• La consonant (r) s'emmudix en casos concrets:
  • arbre → aØbre
  • prendre → pØendre

Sensibilització de Consonants

En aquests casos, una consonant que normalment s'emmudiria es pronuncia.

• La (b) es pronuncia en amb + vocal. Exemple: amb il·lusió (es pronuncia la 'b').
• La (t) es pronuncia en:
  • Gerundi + pronom feble.
  • sant + vocal.
  • vint + vocal.
• La (r) es pronuncia en:
  • Infinitiu + pronom feble.

Geminació de Consonants

La geminació és la pronunciació doblada d'un so consonant, que es percep com una consonant més llarga o intensa.

• il·lusió → i(l·l)usió (pronunciació de la 'l·l' com a doble)
• segle → se(gg)le
• poble → po(bbl)e
• futbol → fut(bb)ol
• adquirir → a(kk)irir

Cohesió Textual

La cohesió es refereix a l'estructura interna d'un text, assegurant que les seves parts estiguin connectades lògicament i gramaticalment.

1. La Referència

És la relació entre dos elements on un substitueix l'altre per evitar la repetició. Pot ser:

• El context extralingüístic / el món: Ús d'un article determinat (funció representativa), l'entorn físic.
• El context lingüístic: Fa referència a l'anàfora, mitjançant pronoms, sinònims, el·lipsis.

Hi ha tres tipus principals d'anàfora:

• Anàfora de referència: Dos elements coreferents. Ex: Han construït una escola, l'edifici és molt gran. Poden ser gramaticals o lèxiques.
• Anàfora de sentit: Elements que comparteixen significat però no es refereixen exactament al mateix element.
• Anàfora el·líptica: Elements que se sobreentenen. Ex: Els pares compren, (*) van al mercat…

2. La Connexió

Estableix relacions lògiques entre les parts del text. Poden ser:

• Implícites: No hi ha presència d'un element connector explícit. Ex: Plou. No anirem a la platja.
• Explícites: Hi ha un connector que expressa la relació. Ex: Plou: per tant no anem a la platja.

Tipus de Connectors

• Addició: Afegeixen arguments. Ex: a més, doncs.
• Reformulació: Aclareixen o resumeixen. Ex: és a dir, per exemple, en resum.
• Causa-Conseqüència:
  • Causa: perquè, a causa que.
  • Conseqüència: per tant, així doncs.
• Contraargumentació: Introdueixen arguments oposats. Ex: per contra, no obstant això.

L'Argumentació en el Discurs

L'argumentació és la capacitat de raonament, de presentar raons i proves per defensar una idea o influir en l'opinió d'altres.

• Argumentació amb finalitat comunicativa (expliquem una opinió).
• Argumentació amb finalitat de convèncer (influir).

El Context Comunicatiu de l'Argumentació

• Funció del llenguatge:
  • Conativa: convèncer.
  • Referencial: l'argumentació es basa en una realitat.
• Àmbit d'ús: Públic/formal (acadèmic), privat/informal (relacions familiars).
• Intenció: Subjectiva.
• Canal: Oral/escrit.
• Registre: Col·loquial, estàndard, tecnocientífic, literari.

Components del Text Argumentatiu

• Tesi: Idea que defensem (subjectiva o hipòtesi científica).
• Arguments: Fets, proves, raonaments que sustenten la tesi.

Fal·làcies Argumentatives Comunes

Les fal·làcies són arguments que semblen vàlids però no ho són, sovint utilitzats per persuadir de manera enganyosa.

• Ad verecundiam: Basada en l'opinió de persones amb autoritat o la societat, sense proves lògiques.
• Ad hominem: Desacreditar la persona que argumenta en lloc de l'argument en si.
• Ad populum: Apel·lar a les emocions o creences populars reconegudes socialment.
• Per inèrcia: Justificar una idea basant-se només en la tradició o el costum.