Fonètica Catalana: Classificació Detallada de Consonants

Classificació de Consonants Catalanes

A continuació, es presenta una classificació detallada de les consonants catalanes, organitzada segons el seu punt i mode d'articulació, així com la sonoritat.

Exemples de Consonants per Punt i Mode d'Articulació

• Bilabials, oclusives, sorda: /p/ → pes
• Bilabials, oclusives, sonora: /b/ → bes
• Bilabials, fricatives, sonora: [β] → sabo
• Bilabials, nasal, sonora: /m/ → mag
• Labiodentals, fricatives, sorda: /f/ → fi
• Labiodentals, fricatives, sonora: /v/ → vi
• Labiodentals, nasal, sonora: [ɱ] → àmfora
• Dentals, oclusives, sorda: /t/ → tos
• Dentals, oclusives, sonora: /d/ → dos
• Dentals, fricatives, sonora: [ð] → oda
• Dentals, nasal, sonora: /n/ → santa
• Alveolars, fricatives, sorda: /s/ → pes, ossa, cel
• Alveolars, fricatives, sonora: /z/ → zel, casa
• Alveolars, africades, sorda: /ts/ → potser
• Alveolars, africades, sonora: /dz/ → dotze
• Alveolars, laterals, sonora: /l/ → cala
• Alveolars, vibrants simples, sonora: /ɾ/ → mare
• Alveolars, vibrants múltiples, sonora: /r/ → rei, carro
• Alveolars, nasals, sonora: /n/ → ni
• Palatals, fricatives, sorda: /ʃ/ → boix, xop
• Palatals, fricatives, sonora: /ʒ/ → boja, gest
• Palatals, africades, sorda: /tʃ/ → atxa, boig
• Palatals, africades, sonora: /dʒ/ → fetge, platja
• Palatals, laterals, sonora: /ʎ/ → calla
• Palatals, nasal, sonora: /ɲ/ → zanya
• Velars, oclusives, sorda: /k/ → cas, que
• Velars, oclusives, sonora: /g/ → gas, guix
• Velars, fricatives, sonora: [ɣ] → vaga
• Velars, nasal, sonora: /ŋ/ → banca, sang

Característiques de la Vibració i el Flux d'Aire

Sordes:

Es pronuncien sense vibració de les cordes vocals.

Sonores:

Es pronuncien amb vibració de les cordes vocals.

Orals:

Tot l'aire surt per la boca.

Nasals:

L'aire surt pel nas i la boca.

Punt d'Articulació

Determina en quin punt de la cavitat bucal es produeix la interrupció més o menys absoluta del pas de l'aire per efecte del contacte o aproximació de dos òrgans de la cavitat bucal:

• Bilabials: S'acosten els llavis inferior i superior.
• Labiodentals: S'acosten el llavi inferior i les dents superiors.
• Dentals: S'acosten les dents i l'àpex de la llengua.
• Alveolars: S'acosten els alvèols posteriors de les dents superiors i l'àpex de la llengua.
• Palatals: S'acosten el dors de la llengua i el paladar.
• Velars: S'acosten el postdors de la llengua i el vel del paladar.

Mode d'Articulació

Determina la manera com s'interromp o es dificulta el pas de l'aire per la boca:

• Oclusives: Interrupció total del pas de l'aire per contacte dels dos òrgans.
• Fricatives (o aproximants): Fregament (o aproximació) dels dos òrgans, sense que la constricció al pas de l'aire sigui total.
• Africades: Contacte total i, tot seguit, aproximació dels òrgans. L'africada comença com una oclusiva i acaba com una fricativa.
• Laterals: Conducció de l'aire pels costats de la cavitat bucal.
• Vibrants (o ròtiques): Contacte reiterat i breu de la llengua amb els alvèols.