Fonemes Vocàlics del Català: Sistemes Tònics i Àtons

El Fonema: Característiques Essencials

El fonema es defineix per tres característiques principals:

• Diferenciadora

  Cada fonema es delimita dins del sistema per les qualitats que el distingeixen dels altres i, a més, és portador d’una intenció significativa especial.

• Indivisible

  No es pot descompondre en unitats menors. Per exemple, la síl·laba o el grup fònic sí que es poden fraccionar. Una anàlisi detallada del fonema revela que està format per un feix de diversos elements fònics anomenats trets distintius, la combinació dels quals forma l’inventari de fonemes. L’inventari de trets distintius és així mateix limitat i constitueix una mena de tercera articulació del llenguatge.

• Abstracta

  No són sons, sinó models o tipus ideals de sons. La distinció entre so i fonema ha estat una gran troballa dels últims temps.

El Sistema Vocàlic Tònic

La llengua catalana disposa de vuit fonemes vocàlics tònics:

• [e]: representa la e tancada.
• [ε]: representa la e oberta.
• [o]: representa la o tancada.
• [ɔ]: representa la o oberta (en el text original, representada com [c]).
• [ə]: representa la vocal neutra (en el text original, representada com [e(al reves)]).
• [a]: representa el so de la vocal a.
• [i]: representa el so de la vocal i.
• [u]: representa el so de la vocal u.

Varietats Diatòpiques del Vocalisme Tònic

El vocalisme tònic de les varietats diatòpiques catalanes presenta tres sistemes principals:

1. Sistema de set fonemes

   Propi del català central, català occidental (lleidatà, tortosí i valencià) i alguerès: /a/, /e/, /ε/, /i/, /ɔ/, /o/, /u/. Cal assenyalar, però, que hi ha vocals que en el català occidental (nord-occidental, tortosí i valencià) es pronuncien amb [e] quan el català central les pronuncia amb [ε].

2. Sistema de vuit fonemes

   Propi de les Illes Balears: /a/, /e/, /ε/, /ə/, /i/, /ɔ/, /o/, /u/. La diferència amb l’anterior sistema es troba tan sols en la vocal neutra [ə] que apareix en posició tònica en alguns mots.

3. Sistema de cinc fonemes

   Propi del rossellonès: /a/, /e/, /i/, /o/, /u/. En aquesta varietat diatòpica o lingüema no es distingeix /ε/ de /e/, ni /ɔ/ de /o/.

Classificació de les Vocals en Posició Tònica

Si es considera la posició de la llengua i l’obertura de la boca a l’hora d’articular cada so, obtenim la següent classificació:

• Vocals anteriors: [i], [e], [ε]
• Vocals posteriors: [u], [o], [ɔ]
• Vocals centrals: [a], [ə]
• Vocals tancades: [i], [u]
• Vocals semitancades: [e], [o]
• Vocals semiobertes: [ε], [ɔ]
• Vocal oberta: [a]

El Sistema Vocàlic Àton

Segons l’àmbit geogràfic, distingim quatre sistemes àtons:

1. Tres fonemes (Rossellonès, Central, Menorquí, Eivissenc)

   [i], [ə], [u].

2. Tres fonemes (Alguerès)

   [i], [a], [u]. La diferència respecte a l’anterior és que en lloc de vocal neutra [ə] tenim [a].

3. Quatre fonemes (Mallorca)

   [i], [ə], [o], [u].

4. Cinc fonemes (Occidental)

   [i], [e], [a], [o], [u]. En aquestes varietats diatòpiques la neutralització no es produeix.

Remarques Formals al Vocalisme

El registre formal oral ha estat objecte darrerament d’unes indicacions normatives pel que fa al vocalisme. Són les següents:

Vocals Tòniques: Normativa

A l’àmbit general és normatiu:

1. L’ús del sistema de set vocals: la [a] de cap, la [e] de bé, la [ε] de pèl, la [i] de sí, la [o] de sóc, la [ɔ] de poc i la [u] de puc.
2. Pel que fa a l’evolució fonètica de les I breus i de les E llargues llatino-clàssiques, són considerats normatius en el codi oral de la llengua estàndard catalana els dos resultats continentals d’aquesta evolució.

A l’àmbit restringit balear és normatiu:

1. Bé pronunciar com a [ə] neutra, o bé com a [ε] oberta la e procedent de la E llarga i de la I breu llatino-clàssiques.

Remarques al Vocalisme Tònic

1. Cal mantenir bé l’oposició entre [e/ε] i entre [o/ɔ]: Déu/deu [dew/dεw], dóna/dona [dona/dɔna].
2. Tot i que la e i la o d’alguns mots presenten un timbre vacil·lant, convé tenir en compte que en valencià general:
   • a) Independentment de les convencions gràfiques, el resultat més freqüent de la E llarga i de la I breu llatino-clàssiques en la variant diatòpica valenciana és una [e] tancada: perquè, comprés/comprès, cinqué/cinquè, etc.
   • b) La e dels mots acabats en -ecte, -ència, -epte, com són aspecte, clemència, concepte, se sol pronunciar oberta.
   • c) La o de nom, prou, flor, font, corb, plou, bou, got, sol, sols, do, goig, moll, coure, sostre, pondre, hora, nora, vot, crosta, brossa, olla, molla, boira, fotja, boga, soca i òliba/òbila se sol pronunciar oberta.
   • d) La o d’orla, borla, boda i brosta se sol pronunciar tancada.
3. La a tònica de la síl·laba inicial dels infinitius traure, jaure i nàixer i la a pretònica dels infinitius arrancar, llarçar i nadar es manté sempre inalterada, tant en les formes verbals rizotòniques com en les que no ho són, en les variants diatòpiques valenciana, tortosina i part del català occidental, als registres formals oral i escrit.

Vocals Àtones: Normativa

A l’àmbit general és normatiu:

1. La pronúncia diferenciada de la a i de la e àtones, o bé la reducció a [ə].
2. La pronúncia diferenciada de la o àtona, o bé la reducció a [u]: local [lokál/lukál], portar [portá-r/portá], etc.

Pronúncies Admissibles en el Registre Oral General:

Dins l’àmbit general són també admissibles en el registre oral les següents pronúncies:

1. L’obertura en [a] de la e àtona inicial dels mots començats per en-, em-, es- i eix-: entendre [anténdre], emprar [amprar], escola [askóla], eixir [ajSí-r], etc.
2. L’obertura en a de la e pretònica d’alguns mots com ara sencer [sancer], lleuger [llauger], llençol [llançol] i terròs [tarròs].
3. La pronúncia com a [e] tancada de la e àtona, en lloc de [ə]:
   • a) Dels grups vocàlics ea, eo, i ae (dins el grup aer-), com ara en oceà, vídeo i aeroport.
   • b) D’alguns cultismes, neologismes i estrangerismes com miserere, wàter.
4. La pronúncia com a [o] tancada de la o àtona, en lloc de [u], d’alguns cultismes, neologismes i estrangerismes com Apol·lo, rècord.