Fonaments de l'Urbanisme: Valor del Sòl, Morfologia i Funcions Urbanes

El Valor del Sòl Urbà

El Sòl Urbà com a Mercaderia

El sòl urbà és una mercaderia que es compra i es ven al mercat amb dues limitacions clau: no es pot produir nou sòl urbà i no es pot transportar. Segons la seva localització, el preu pot ser més o menys elevat.

Edificabilitat i Superfície

L'edificabilitat i les superfícies del sòl són determinades pels propietaris del sòl privat.

L'Urbanisme i l'Ordenació del Territori

El Territori: Una Realitat Complexa

El territori és una realitat complexa sobre la qual intervenen diversos agents, cadascun amb interessos i pressions determinades. D'aquí prové la necessitat d'ordenar-lo.

Objectius de l'Urbanisme

L'urbanisme és el conjunt de procediments tècnics i polítics que tenen com a finalitat posar ordre en el desenvolupament urbà d'un poble o ciutat. S'intenta corregir dèficits i conflictes existents i planificar l'evolució futura.

Tipus de Plans Urbanístics

Els plans poden rebre diferents noms i es classifiquen en dos grans tipus:

• Plans Territorials: Afecten comarques, regions o països. Solen marcar grans línies de desenvolupament i transformacions.
• Plans Urbanístics: Documents tècnics amb dimensió política i legal que plantegen els llocs i els procediments per renovar àrees ja construïdes i fer-les més modernes.

Tipologia dels Plans segons la Proposta

Hi ha una tipologia dels plans segons el que es proposi:

• Condicionat: Es parteix d'una situació preexistent que no es pot ignorar.
• Correctiu: Vol pal·liar dèficits i problemes.
• Prospectiu: Intenta dissenyar un futur possible i desitjable.
• Normatiu: Es tracta d'una llei d'obligat compliment per a tothom.

Aspectes Importants de la Planificació

Per a tot això, hi ha uns aspectes importants a considerar:

• Preveure els transports públics i el desenvolupament del trànsit.
• Preveure la provisió dels serveis i equipaments.
• Afecten el conjunt del municipi.
• Preveuen el desenvolupament a molts anys vista.
• Són necessaris els plans parcials per actuar amb més detall.
• Ha de ser ferm i flexible.
• Poden diferenciar els plans territorials i urbanístics.
• Cada ajuntament actua en funció de les seves necessitats i ideologies polítiques.

Classificació del Sòl

La classificació del sòl es divideix en:

• Sòl Urbà: El que ja està construït, urbanitzat, amb el traçat de carrers i disposa de subministrament d'aigua i electricitat.
• Sòl Urbanitzable: Terrenys que en un futur poden esdevenir urbans.
• Sòl No Urbanitzable: No podrà mai ser urbà ni edificat perquè estan situats en males zones o zones de risc.
• Sistemes Generals: Terrenys per al funcionament general del municipi (infraestructures, equipaments).

Morfologia Urbana: El Pla de la Ciutat

Emplaçament i Localització

La morfologia urbana estudia la forma de la ciutat, incloent-hi l'emplaçament i la localització.

Tipus de Plans Urbans

Els plans de ciutat es classifiquen segons la seva estructura:

Pla Irregular

Coincideix amb la part antiga de les ciutats. Fa referència a la ciutat preindustrial d'origen romà o medieval (amb muralles, etc.).

Pla Ortogonal (o en Quadrícula)

Exemples: la Grècia i Roma clàssiques, l'Eixample de Barcelona. Presenten una forma simple: carrers que es tallen perpendicularment entre ells. Això fa que les illes d'habitatge siguin quadrades o rectangulars. La forma reticular facilita la parcel·lació dels terrenys i el traçat.

Pla Radiocèntric

Exemple: Vitòria. De vegades, la centralitat d'un edifici o d'un monument històric condiciona l'ordenació de la ciutat. Aquest pla parteix de carrers i avingudes que es completen amb l'obertura de vies concèntriques.

Pla Lineal

Tenen forma allargada. La població sorgeix al llarg d'una via de comunicació, ocasionalment per raons topogràfiques (Exemple: el Camí de Sant Jaume). Els seus problemes principals són la congestió de la via principal i la dificultat per consolidar un centre urbà definit.

Models Morfològics Moderns

La Ciutat Jardí (Ebenezer Howard)

Davant els problemes de la ciutat industrial, Ebenezer Howard proposa la creació de carrers irregulars amb patis i jardins, buscant un equilibri entre l'entorn urbà i el natural.

Ciutat Funcionalista o Racionalista (Le Corbusier)

Rebutgen el model de la Ciutat Jardí. Gràcies a les noves possibilitats del formigó, proposaven construir blocs alts per alliberar el sòl per a zones verdes obertes.

Funcions Urbanes

Les funcions urbanes són les activitats que realitza la població cada dia i que condicionen la utilització de l'espai de la ciutat.

Tipus de Funcions Urbanes

• Funció Residencial: Essencial per assegurar el bon funcionament de la ciutat. Inclou tota la ciutat. El nucli antic, si no ha estat rehabilitat, pot acabar sent una zona residencial degradada.
• Funció Comercial: Activitat d'intercanvi de productes i serveis. Crea altres activitats derivades i relacionades, i sovint atrau la localització de la indústria.
• Funció Industrial: Molta importància en el desenvolupament i la morfologia de la ciutat contemporània. Les indústries que contaminen o fan soroll necessiten espais amplis.
• Funció Política i Administrativa: Els poders polítics acostumen a assignar funcions polítiques i administratives que, alhora, tenen funcions econòmiques.
• Funció Cultural: Inclou museus, edificis religiosos, centres educatius, etc.
• Funció Lúdica o Turística: Relacionada amb l'oci i el turisme.
• Funció Militar: Històricament, com a refugi o fortalesa. Actualment, les ciutats militars solen estar situades en llocs estratègics o fronterers.