Fonaments de la Teràpia Sistèmica: Conceptes Clau i Figures

Introducció a la Teràpia Sistèmica

La teràpia sistèmica posa la mirada en la interacció i les relacions, més que en l'individu a nivell intrapsíquic. Aquesta perspectiva relacional ha estat influenciada per diversos pioners:

• Minuchin: Considerat el pare de la teràpia sistèmica.
• Ackerman: Va destacar la importància de l'aspecte familiar.
• Sullivan: Va subratllar la importància de les interaccions contradictòries i confuses dels pares.
• Fromm-Reichman: Va introduir el concepte de "mare esquizofrenògena", suggerint que els problemes psicopatològics de la mare poden induir la psicopatologia del fill.

Evolució i Fonaments de la Psiquiatria Sistèmica

La manera d'entrar a la psiquiatria va canviar significativament amb el Moviment de Desinstitucionalització.

La raresa sistèmica resideix en ser l'única orientació psicològica que es nodreix de coneixements i conceptes que no són exclusivament psicològics.

Teories i Conferències Clau

• Bertalanffy: Va desenvolupar la Teoria General de Sistemes, una teoria sobre l'organització de qualsevol tipus de sistema.
• Macy Conference: Consistia a reunir experts de diferents àrees de coneixement per plantejar-los un problema i resoldre'l des de diverses visions, promovent així més solucions.
• Objectiu de la Sistèmica: Posar en comú i compartir coneixement per tal d'avançar la humanitat.
• Mead i Frank: Van proposar una teoria sobre la relació entre individu i societat. Segons ells, l'individu sense el seu context no té sentit; necessita saber on es troba i entendre les relacions que té en el seu entorn. La família és el nexe entre l'individu i la societat, i s'ha d'estudiar per entendre la conducta de l'individu i els moviments socials.
• Wiener: Va ser el pioner de la Cibernètica, l'estudi de l'autoregulació en els sistemes naturals i artificials.
• Bateson: Va formular la Teoria del Doble Vincle, que se centra en la paradoxa de la comunicació.

Conceptes Fonamentals dels Sistemes

Definició de Sistema

Un sistema és un conjunt d'elements dinàmicament estructurats i amb unes propietats que són independents de les propietats dels seus elements per separat.

Nivells de Sistema

• Suprasistema: És el medi del sistema (amics, veïns, etc.), allò que tenim per sobre de l'entorn del sistema.
• Subsistema: Són els components interns del sistema.

Components d'un Sistema

Un sistema està format per:

• Component Estructural: Inclou els límits, els elements, el dipòsit de reserves, i la xarxa de comunicació i informació.
• Component Funcional: Inclou els fluxos d'energia, els compartiments, el temps de duració de les reserves, i els bucles d'informació de retroacció.

Tipus de Sistemes

• Sistema Tancat: No hi ha intercanvi d'energia, matèria o informació amb el medi ambient.
• Sistema Obert: Manté una relació permanent amb el seu entorn, intercanviant energia, matèria i informació amb el medi ambient. Evoluciona, s'adapta i tendeix cap a un ordre estructural.

Característiques del Sistema Obert

1. Totalitat: El tot és més que la suma de les parts. No és individual; el canvi d'un element afecta els altres.
2. Objectiu: Hi ha un propòsit perquè el sistema es mou cap a una dimensió.
3. Forces: Permeten avançar, evolucionar i canviar, o bé que el sistema es mantingui constant.
4. Equifinalitat: Els mateixos resultats poden provenir de diferents camins.
5. Equipotencialitat: Els mateixos orígens poden donar diferents resultats.
6. Causalitat Circular: Suposa un canvi epistemològic. Tots els elements influeixen sobre els altres i són influïts pels altres.