Fonaments i tècnica de tennis, pàdel i bàdminton

Tennis i pàdel: fonaments bàsics

Tennis: implements, mòbil, espai

Fonaments bàsics del tennis i pàdel

• Joc de peus: posició base, la unitat de gir per efectuar un cop, passos d'apropament (passos petits).
• Empunyadura: est de dreta (empunyadura Eastern de dreta).
• Tocs bàsics: dreta, revés, servei, la volea de dreta, volea de revés, smash i el globus.

Progressió

Progrés tècnic: cop correcte - bola que entri - intencionalitat - profunditat - potència.

Progressió a la pista

Progressió a la pista: xarxa - línia de servei - vora línia de servei - línia de fons - radera de la línia de fons.

Empunyadures

Empunyadures comunes i característiques

• Eastern de dreta (Est de dreta): Costa Est dels EUA. Útil per servei, dreta, volea de dreta, rematada. Més natural, millor punt d'impacte, facilita la transferència de pes del cos. És necessari canviar-la per executar altres cops. Indicar donar la mà; baixar la palma de la mà des de les cordes.
• Eastern de revés (Est de revés): Costa Est dels EUA. Per revés, volea de revés, servei liftat. Posició similar a la dreyta; polze en l ombligo, nudell del dit índex sobre el pla superior.
• Western de dreta (Oest de dreta): Costa Oest dels EUA. Favoreix el liftat i proporciona molta força. Limita la velocitat de joc amb pilotes baixes. Palma de la mà situada a la cara i cantonada inferior dreta del puny.
• Western de revés (Oest de revés): Idèntic en aplicació al revés; palma de la mà sobre el pla superior, desplaçament cap al costat esquerre.
• Continental: Anglaterra. Serveix per tots els cops; és polivalent, allibera canell i facilita cops en situació forçada. Requereix canell fort; no és l'òptima per golpear pilotes altes a la vora. S'utilitza per clavar com amb un martell, baixar la mà pel lateral de la raqueta.
• A dues mans: Tothom, especialment per al revés. Actuen menys articulacions (menor abast en pilotes baixes). Continental a la mà dominant. Eastern de dreta per a esquerrans no dominants.

Fases del cop

Fases del golpeig:

1. Fase d'inici: en iniciació consisteix en girar les espatlles, donar un petit pas endavant cap al costat per on ve la pilota i armar el braç.
2. Fase de moviment de la raqueta cap enrere: el moviment dependrà de: temps disponible, estil del jugador, tipus de cop que es vulgui fer, moviment articular, altura, angle, velocitat, empunyadura utilitzada.
3. Fase de moviment de la raqueta cap endavant: fase de major acceleració. Tipus de trajectòries: tallat (de dalt cap a baix, des del punt més alt d'impacte, de fora a dins), pla (des de l'altura de la cintura cap amunt, des d'esquena cap a davant), liftat (de baix cap a dalt, de dins cap a fora).
4. Fase d'impacte: considerada la fase més important. Dura quatre mil·lèsimes i la distància varia entre 0 i 15 cm. L'objectiu és controlar el cap de la raqueta i aconseguir en el moment d'impacte una trajectòria rectilínia de la raqueta o l'aplanament de l'arc.

   S'ha de tenir en compte: posició de les cordes i paral·lelisme, posició de la raqueta, angle braç-raqueta, palanca de braç amb la raqueta.

5. Fase d'acompanyament: final del cop, on hi ha desacceleració de la raqueta després de l'impacte. Es controla la direcció i profunditat del cop i depèn una mica de la fase anterior.
6. Fase de finalització: posició final que adopta el jugador després de realitzar el cop. Ha de permetre al jugador recuperar-se i preparar-se pel proper cop el més aviat possible.

Metodologia i exercicis

Metodologia general

• Exercicis de familiarització: presa de contacte.
• Exercici previ: coneixement de la zona d'impacte.
• Exercicis propis:
  1. 1 - Moviment de braç: enganxar i acabar.
  2. 2 - Moviment complet: coordinació del moviment de braç i peus.

Procés d'ensenyament

1. Demostració prèvia: el professor mostra el cop, demana ajuda a un alumne perquè li llenci una pilota; tots els alumnes han de veure'l bé.
2. Explicació: exposar les claus tècniques i l'objectiu de l'exercici.
3. Demostració: mostrar el cop amb exemples i variants.
4. Pràctica: alumnes en línia practiquen el cop.
5. Correcció: es corregeixen els errors: empunyadura, zona d'impacte, moviment de braços, raqueta, peus.

Metodologia del cop de dreta

Seqüència: explicació, demostració, pràctica, correcció.

1. Empunyadura.
2. Exercici previ: deixar caure una pilota al costat per prendre referència.
3. Exercici propi: colpejar i acabar.
4. Exercici complet: integrar moviment de peus i braç.

Badminton

Origen i història: el bàdminton va néixer a Anglaterra, segons fonts, a partir d'un joc observat a l'Índia. Va participar com a joc d'exhibició als Jocs Olímpics de 1972 i 1988, i té una gran tradició a Àsia, on és considerat un esport nacional en diversos països.

Reglament

• La pista: delimitada per línies de 4 cm. Excepte la línia central que delimita la zona de servei esquerra i dreta. Per al joc individual el terreny està delimitat per les línies laterals interiors i la línia de fons exterior; per dobles es fan servir les línies exteriors.
• Xarxa i pals: xarxa de corda fina i color fosc, gruix uniforme, espai entre quadres de 15 mm i un màxim de 20 mm; vora superior amb cinta blanca de 7,5 cm. La xarxa mesura 76 cm d'alçada a la vora i 6,2 m de llarg. L'altura de la xarxa al centre és de 1,524 m; els pals metàl·lics tenen una altura de 1,55 m, ferms i forts.
• La raqueta: instrument molt important. Són metàl·liques o compostes i porten components com grafit, carboni, bor, etc. El pes màxim aconsellat és de 120 g amb cordes; les raquetes professionals pesen entre 75 i 80 g, amb gran flexibilitat i qualitat. El cordatge al bàdminton és més fi i cal tensar-lo entre 5 i 9 kg.
• El volant: pesa entre 4,75 i 5,5 g. Té 16 plomes fixades a una base de suro amb un diàmetre d'entre 2,54 i 2,86 cm. Longitud de ploma entre 6,4 i 7 cm. Hi ha dos tipus: plomes naturals i niló o plàstic.

El partit

• Millor de 3 jocs: primer jugador que arribi a 21 punts guanya el joc.
• El jugador que guanya l'intercanvi de cops (rally) suma 1 punt a la seva puntuació.
• Si la puntuació arriba a 20-20, el jugador que aconsegueixi una diferència de 2 punts guanya.
• Si la situació és 29-29, el jugador que arribi a 30 punts guanya.
• El que guanya un joc serà qui serveixi en el següent.
• Partit individual: al principi del partit i quan es comença una parella, el servidor serveix des de la dreta; quan la puntuació és senar, serveix des de l'esquerra. Qui guanya el punt serveix.
• Partit de dobles: un sol servei per intercanvi. Els jugadors no canvien la seva àrea de servei respectiva fins que guanyen el punt sent servidors.
• Descansos i canvi de camp: quan un jugador arriba a 11 punts, tots disposen d'un descans de 60 segons. Hi ha un descans de 2 minuts entre el primer i el segon joc, i 2 minuts entre el segon i el tercer. En el tercer joc els jugadors canvien de costat quan la puntuació més alta arriba a 11.

El servei

El servei s'ha de fer de manera que el cap de la raqueta estigui, en el moment del cop, més baix que la mà del servidor. A més, la raqueta no ha de sobrepassar la cintura del jugador que serveix en el moment del cop.

Les faltes

1. Servei per sobre de la cintura o si el cap de la raqueta colpeja per damunt de la mà del servidor.
2. Si en el servei el volant cau fora de l'àrea de servei corresponent.
3. Si en el moment del servei el servidor o el receptor estan fora de l'àrea que els correspon.
4. Si durant el joc el volant cau fora del camp.
5. Si en colpejar el volant no passa per sobre de la xarxa cap al camp contrari.
6. Si durant el joc un jugador toca la xarxa o els pals.
7. Si el volant o la raqueta queden atrapats a la xarxa o si es colpeja el volant dues vegades seguides voluntàriament.
8. Si un jugador fa obstrucció intencionada.

Tipus de servei i desplaçaments

Servei: llarg, curt i de revés. Per estar ben situat al camp cal que després de cada cop es recuperi la posició central de base i s'adopti una postura d'espera. Normalment amb un pas es cobreix una gran part de la superfície.

Cops bàsics al bàdminton

• Clear: cop executat per sobre del cap de tal manera que el volant pren una trajectòria alta i arriba al fons del camp contrari.
• Drop (deixada): cop precís i eminentment ofensiu, executat per sobre del cap, amb què s'envia el volant just a l'altre costat de la xarxa.
• Smash (rematada): cop ofensiu executat per sobre del cap de tal manera que el volant pren una trajectòria descendent i va a parar amb força i velocitat al camp contrari.
• Backhand stroke (cop de revés): cop donat al volant des de la banda contrària a la qual el jugador sosté la raqueta, amb el dors de la mà que l'empunya.
• Drive (cop pla): cop ofensiu executat generalment a l'alçada de les espatlles de manera que el volant passa el més a prop possible de la xarxa amb una trajectòria paral·lela al terra.
• Lob (globus): cop executat amb la mà baixa des d'una zona propera a la xarxa que envia el volant al fons del camp de l'adversari amb una trajectòria alta.
• Block return (bloqueig): tornada d'una rematada consistent a disposar la raqueta de tal manera que el volant rebot i va a parar al camp contrari, en una zona pròxima a la xarxa.

Estratègia: si el volant és alt farem baixar el volant mitjançant una rematada, una deixada o un drive. En defensa l'enviarem a l'altre camp amb una deixada evitant, sempre que sigui possible, el lob.