Fonaments Socials i Culturals de l'Art Grec

La Grècia clàssica ofereix models i formes tant en l'art com en la seva organització política i en els seus mètodes d'investigació, que constitueixen la base de tota la cultura occidental.

A Grècia es troba l'origen de la filosofia, de la física i de la història, mentre que la matemàtica i la creació artística assoleixen un desenvolupament molt important.

a) La dimensió humana

• La preocupació per l'home condiciona totes les manifestacions culturals gregues: es tracta d'una cultura antropocèntrica, on "l'home és la mesura de totes les coses".

b) L'organització política: la polis

• El poder grec s'organitza en ciutats-estat.
• Les guerres mèdiques, entre perses i grecs, constitueixen un enfrontament entre dues concepcions polítiques antagòniques: una confrontació entre súbdits i ciutadans.
• Primera organització grega: koiné (aldea), sota un règim de gentilici. Les invasions posteriors obliguen a buscar una organització més àmplia: la polis.

En un primer moment, la polis era un conjunt format per una fortalesa i un temple, situats en una posició elevada, a la base del qual hi ha una associació de culte i de defensa. Posteriorment, s'incorpora a aquesta la part baixa, on trobem els mercaders.

Les classes socials es diferencien segons les activitats (eupàtrides o aristòcrates, comerciants i jornalers) i cada polis adquireix una base econòmica i un règim de govern propi. Els models més importants són Esparta (règim autocràtic) i Atenes (règim democràtic).

c) L'ideal polític: la democràcia

Atenes és un règim polític basat en la igualtat i en el govern del poble. Els grecs se sotmeten a una llei, però no a un home.

Les institucions democràtiques, com l'ekklesia (assemblea del poble), la bulé (assemblea restringida), les magistratures i els tribunals (l'Areòpag i l'Heliea), necessiten espais per a les seves reunions i pel desenvolupament de les seves funcions. Per això, calen edificis públics o, en altres ocasions, grans zones buides.

L'ekklesia atenesa, formada teòricament per 40.000 ciutadans (encara que en realitat només hi assistien 6.000), es reunia al Pnyx, un turó situat al peu de l'Acròpolis.

d) El pensament

Les formes d'anàlisi personal racional neixen a Grècia i suposen una veritable revolució. "El pensament europeu comença amb els grecs, i des d'aleshores no hi ha una altra manera de pensar" (Bruno Snell). Sorgeix la filosofia i la física (Arquimedes).

e) La religiositat

A Grècia cal parlar de religiositat, d'un sentiment de relació amb la divinitat que impregna tots els aspectes de la vida. No va adoptar una forma dogmàtica: ni catecisme, ni predicacions, ni tan sols un estament clerical (llevat dels oracles dels santuaris), i la coneixem a través dels mites i dels textos literaris.

Els grecs no es limiten a humanitzar els déus, sinó que s'atreveixen inclús a enfrontar-s'hi —com en el mite de Prometeu— o, si més no, a mantenir el seu lliure albir.

Aquesta religiositat deixa una gran empremta en l'art: les terres de Grècia s'omplen de santuaris i de temples, i les processons votives —com les de les Panatenees del fris del Partenó— exigeixen una disposició determinada en els edificis i hi són representades en els relleus.

Escultura de les Cíclades

A les illes del mar Egeu es va desenvolupar una cultura entre el 3200 i el 2000 aC anomenada cultura de les Cíclades. Són molt característiques unes figures de persones, generalment dones, amb unes formes molt geometritzades, molt esquemàtiques i generalment planes.

Etapes de l'art grec

• Període Arcaic: Va des del segle VII fins al 449 aC (finalització de les guerres mèdiques). Expansió de la cultura grega pel Mediterrani. Artísticament, comencen a establir-se els ordres arquitectònics.
• Període Clàssic: Des del segle V al IV aC (449 aC – 323 aC), amb la mort d'Alexandre el Gran. És l'etapa de major esplendor de l'art grec i té com a protagonista Atenes.
• Període Hel·lenístic: Des del segle III al II aC (323 aC al 31 aC), quan els romans conquereixen Egipte. L'art grec s'obre a les influències orientals.