Fonaments de la Psicologia: Mètodes, Àrees i Teories

Característiques de la Psicologia

Utilització del mètode hipoteticodeductiu basat en l'observació. Els passos són:

• Formulació d'una pregunta inicial.
• Observació sistemàtica on es recullen dades de forma directa (observació directa) o indirecta (tests, qüestionaris).
• Formulació d'hipòtesis (plantejaments explicatius provisionals).
• Deducció de conseqüències contrastables de les hipòtesis.
• Contrastació de les hipòtesis mitjançant experiments o altres mètodes empírics.
• Anàlisi de resultats i conclusions (confirmació o refutació de les hipòtesis).

Objectius de la Psicologia

• Descriure comportaments, vivències i sentiments.
• Explicar: Formular hipòtesis basades en una teoria per entendre les causes.
• Predir: Realitzar prediccions sobre conductes futures.
• Modificar/Controlar: Ajudar a canviar conductes, actituds i emocions per millorar el benestar.

Branques de la Psicologia

Psicologia General (o Bàsica)

Investiga la naturalesa i el funcionament dels processos psicològics bàsics.

• Psicologia Experimental: Estudia processos com l'aprenentatge, la memòria, la percepció, etc., mitjançant experiments controlats.
• Psicologia Social: Estudia el comportament i la interacció de les persones en grups i contextos socials.
• Psicologia Evolutiva: Estudia els canvis en la conducta i els processos mentals al llarg del cicle vital.
• Psicobiologia: Estudia les bases biològiques (sistema nerviós, endocrí) del comportament i els processos mentals.
• Psicologia de la Personalitat: Estudia les característiques individuals que defineixen una persona i la fan única.
• Psicologia de l'Aprenentatge: Estudia els mecanismes i processos mitjançant els quals s'adquireixen conductes i coneixements.
• Psicologia Diferencial: Estudia les diferències individuals en la conducta i els processos mentals entre individus o grups.

Psicologia Aplicada

Busca aplicar els coneixements psicològics per resoldre problemes pràctics i millorar la qualitat de vida.

• Psicologia Educativa (o Escolar): Pretén millorar l'aprenentatge, la creativitat, la integració de les persones i detectar trastorns o dificultats en l'àmbit educatiu.
• Psicologia Clínica: Diagnostica problemes psicològics i emocionals i realitza tractaments terapèutics.
• Psicologia de les Organitzacions (o del Treball): S'ocupa de l'entorn laboral, dissenyant estratègies de motivació, selecció de personal, mediació de conflictes, etc.

Autors i Teories Principals

Estructuralisme de Wundt

• Va crear el primer laboratori de psicologia experimental a Leipzig (1879).
• Va utilitzar el mètode científic per estudiar la ment.
• L'objecte d'estudi eren els processos mentals conscients (sensacions, percepcions, sentiments).
• Mantenia un dualisme cos/ment.
• Mètodes principals: la introspecció (autoobservació controlada dels propis estats mentals) i l'experimentació.

Funcionalisme de Dewey (i William James)

• L'objectiu de la conducta humana és adaptar-se al medi.
• Trenca amb la dualitat ment/cos, considerant la ment com una funció adaptativa.
• Mètodes: l'observació, l'experimentació i la introspecció (menys formal que en Wundt).
• Té un caràcter utilitarista i pragmàtic (interessat en la funció de la ment).

Evolucionisme de Darwin

• Va exposar la teoria de l'evolució en L'origen de les espècies, basada en l'observació d'animals.
• Principis bàsics:
  • Adaptació: Els éssers vius s'adapten al medi per sobreviure.
  • Selecció natural: Els individus més ben adaptats sobreviuen i transmeten les seves característiques a la descendència.
  • Mutació: Canvis genètics aleatoris que poden generar noves característiques.
• Implica que les conductes també poden evolucionar per selecció natural.

Psicologia Diferencial de Galton

• Va estudiar les diferències individuals (intel·ligència, aptituds).
• Va donar molta importància a l'herència.
• És precursor de la metodologia de tests psicològics. Recollia informació amb tests i després l'analitzava estadísticament.
• Precursor de la psicometria (mesura de les capacitats mentals). L'escala de Binet-Simon posteriorment mesuraria el coeficient intel·lectual.

Psicologia Animal de Thorndike

• Va crear les bases de la psicologia animal i del conductisme posterior.
• Va elaborar una teoria basada en els estudis sobre l'aprenentatge en animals (gats en caixes problema).
• Va aportar el concepte d'aprenentatge per assaig-error.
• Va formular la Llei de l'Efecte: les respostes seguides de satisfacció tendeixen a repetir-se, mentre que les seguides de malestar tendeixen a desaparèixer.

Reflexologia Russa de Pavlov

• Volia explicar el funcionament psíquic a partir dels reflexos condicionats.
• Va investigar el condicionament: procés pel qual un estímul neutre arriba a provocar una resposta associada a un altre estímul.
• Experiment famós del gos: va aconseguir que el gos salivés (resposta) amb el so d'una campana (estímul condicionat) després d'associar-lo repetidament amb el menjar (estímul incondicionat).
• Condicionament Clàssic:
  • Estímul Incondicionat (EI): menjar
  • Resposta Incondicionada (RI): saliva (davant el menjar)
  • Estímul Neutre (EN): campana (inicialment no provoca saliva)
  • Associació: campana (EN) + menjar (EI) -> saliva (RI)
  • Estímul Condicionat (EC): campana (després de l'associació)
  • Resposta Condicionada (RC): saliva (davant la campana sola)

Conductisme de Watson

• Considerava que la psicologia havia de ser una ciència objectiva, estudiant només la conducta observable.
• Creia que els individus actuen d'una determinada forma perquè estan condicionats per l'ambient.
• Va aplicar el condicionament clàssic de Pavlov a l'explicació de la conducta humana (experiment del petit Albert).
• Conceptes clau:
  • Aprenentatge: Adquisició de respostes condicionades a estímuls.
  • Generalització: La resposta condicionada es pot donar davant estímuls similars a l'estímul condicionat original.
  • Discriminació: Capacitat per distingir entre l'estímul condicionat i altres estímuls semblants, responent només al primer.

Neoconductisme de Skinner

• Manté una visió mecanicista i ambientalista de la conducta.
• Utilitza el mètode experimental (Caixa de Skinner).
• Desenvolupa el Condicionament Operant (o Instrumental): la conducta és apresa en funció de les seves conseqüències (reforços o càstigs). Si una resposta és seguida per un reforç, és més probable que es repeteixi.
• Introdueix conceptes com reforçament (positiu i negatiu) i càstig.
• També estudia la generalització i la discriminació en el condicionament operant.

Teràpies Conductistes

• Objectiu: modificar símptomes o conductes desadaptatives aprenent noves conductes o desaprenent les problemàtiques.
• Tècniques principals:
  • Tècniques de Contracondicionament (basades en el C. Clàssic): Associar l'estímul que provoca la resposta indesitjada (ex: por) amb una resposta incompatible (ex: relaxació).
  • Dessensibilització Sistemàtica (Wolpe): Tècnica per tractar fòbies. Es combina la relaxació profunda amb l'exposició gradual (imaginada o real) a les situacions temudes, des de les menys angoixants fins a les més angoixants, fins que la por s'extingeix.
  • Tècniques basades en el Condicionament Operant: Ús de reforços per instaurar conductes desitjables i retirada de reforços o càstigs per eliminar conductes indesitjables (economia de fitxes, modelatge, etc.).

La Psicoanàlisi de Freud

Sigmund Freud va estudiar inicialment el funcionament del sistema nerviós. Va treballar amb Charcot, expert en hipnosi per tractar la histèria. Va desenvolupar la psicoanàlisi com a teoria de la personalitat i com a mètode terapèutic. Va descobrir que els pacients milloraven dels seus trastorns quan parlaven dels seus símptomes espontàniament (associació lliure). Va donar molta importància a l'inconscient i als somnis.

• Psicoanàlisi: És una teoria que explica l'estructura de la personalitat i el funcionament de la ment, i també una teràpia per tractar trastorns mentals.

Estructura de la Personalitat segons Freud

Primera Tòpica (Nivells de Consciència)

1. Inconscient: Conté desitjos, impulsos innats i reprimits, records traumàtics que no són accessibles directament a la consciència. Es regeix pel principi de plaer.
2. Preconscient: Conté pensaments, records i aprenentatges als quals podem accedir fàcilment si hi parem atenció. Actua com a filtre entre l'inconscient i el conscient.
3. Conscient: Allò de què ens adonem en cada moment: percepcions externes i internes, pensaments i records actuals. Es regeix pel principi de realitat.

Segona Tòpica (Instàncies Psíquiques)

Basada en la primera, descriu tres estructures dinàmiques:

1. Ello (Id): Part més primitiva i instintiva, totalment inconscient. Conté les pulsions bàsiques (sexuals i agressives). Es regeix pel principi de plaer i busca la satisfacció immediata de les necessitats.
2. Jo (Ego): Part que es desenvolupa a partir de l'Ello en contacte amb la realitat. Opera en els tres nivells (conscient, preconscient i inconscient). Intenta satisfer les demandes de l'Ello de manera realista i socialment acceptable (principi de realitat). Controla el llenguatge, el pensament lògic i les funcions executives. Media entre l'Ello, el Superjo i la realitat.
3. Superjo (Superego): Representa la consciència moral i els ideals. Es forma per la interiorització de les normes, valors i prohibicions parentals i socials. Es regeix pel principi de perfecció. Ajuda al Jo a controlar les exigències de l'Ello, sovint generant sentiments de culpa.

Les Pulsions segons Freud

Procés dinàmic consistent en un impuls (càrrega energètica) que tendeix cap a una finalitat (descàrrega o satisfacció).

Elements de la Pulsió

• Font (o Origen): Excitació en una part del cos (estat de tensió).
• Finalitat: Satisfer l'estat de tensió provocat per la font (descàrrega).
• Objecte: Element (persona, cosa) mitjançant el qual s'aconsegueix la finalitat.
• Empenta (Drang): Força o intensitat de la pulsió.

Tipus de Pulsions

Primera Època (Abans de 1920)

• Pulsions Sexuals (Libido): Energia psíquica orientada al plaer. Associades a l'Ello i a l'inconscient. Es regeixen pel principi de plaer.
• Pulsions d'Autoconservació: Necessitats bàsiques per a la supervivència (gana, set). Associades al Jo. Es regeixen pel principi de realitat.

Segona Època (Després de 1920)

• Pulsions de Vida (Eros): Inclouen les pulsions sexuals i les d'autoconservació. Tendeixen a la unió, la conservació i la creació. La seva energia és la libido.
• Pulsions de Mort (Thànatos): Tendeixen a la destrucció, la separació i la dissolució. Expliquen els components agressius i destructius (cap a un mateix o cap als altres) de l'ésser humà (conductes masoquistes, agressivitat, etc.).

La Teoria de la Sexualitat de Freud

Basada en el desenvolupament psicosexual, on diferents parts del cos (zones erògenes) esdevenen la font principal de plaer en diferents etapes.

Etapes Psicosexuals

1. Etapa Oral (0-1 any): La font de plaer principal és la boca i els llavis (succió, mossegar). Exploració del món a través de la boca.
2. Etapa Anal (1-3 anys): La font de plaer es desplaça a l'anus i el control dels esfínters (retenció i expulsió de la femta).
3. Etapa Fàl·lica (3-6 anys): La font de plaer són els genitals. Descobriment de les diferències sexuals. Apareix el Complex d'Èdip (en nens, desig eròtic cap a la mare i rivalitat cap al pare) o el Complex d'Electra (en nenes, desig cap al pare i rivalitat cap a la mare). La resolució d'aquest complex és crucial per al desenvolupament del Superjo i la identitat sexual.
4. Període de Latència (6-11 anys): Etapa de relativa calma sexual. L'energia libidinal es canalitza cap a l'aprenentatge, el joc i les relacions socials.
5. Etapa Genital (Adolescència en endavant): Renaixement de l'interès sexual, orientat cap a relacions sexuals madures amb altres persones fora de la família.

Interpretació dels Somnis

Per Freud, els somnis són la "via règia" cap a l'inconscient. Són una realització disfressada d'impulsos o desitjos reprimits.

Continguts del Somni

• Contingut Manifest: Allò que recordem del somni (la història, les imatges). És la façana.
• Contingut Latent: El significat ocult del somni, els desitjos inconscients i reprimits que s'expressen de forma simbòlica en el contingut manifest. La interpretació busca desxifrar aquest contingut.

Mecanismes de Defensa

Són estratègies psicològiques inconscients que utilitza el Jo per protegir-se de l'ansietat generada per conflictes interns (entre l'Ello, el Superjo i la realitat) o per amenaces externes.

Tipus de Mecanismes

• Repressió: El mecanisme bàsic. El Jo exclou de la consciència pensaments, desitjos o records que resulten inacceptables o dolorosos, enviant-los a l'inconscient. Aquests continguts reprimits poden generar tensió i símptomes (neurosis).
• Racionalització: Inventar-se arguments lògics o raonables per justificar una conducta, pensament o sentiment que, en realitat, té motivacions inconscients inacceptables.
• Negació: Negar un fet real o deformar la realitat per no afrontar una situació angoixant. Exemple: "Jo no he fet això".
• Projecció: Atribuir a altres persones els propis sentiments, desitjos o idees inacceptables que no es volen reconèixer en un mateix.
• Regressió: Davant una dificultat o ansietat, retornar a comportaments o patrons de funcionament propis d'una etapa anterior del desenvolupament (més infantils).
• Formació Reactiva: Manifestar una conducta o actitud externa que és exactament contrària a un sentiment o desig inconscient reprimit, per tal d'amagar-lo.
• Sublimació: Canalitzar els impulsos o desitjos inacceptables (especialment sexuals o agressius) cap a activitats socialment acceptades i valorades (art, ciència, esport, etc.). Considerat un mecanisme adaptatiu.
• Desplaçament: Redirigir un impuls o sentiment des del seu objecte original (perillós o inacceptable) cap a un altre objecte substitutiu (menys amenaçant).

Neurosi i Teràpies Psicoanalítiques

La Neurosi

Segons Freud, és un trastorn mental (no psicòtic) ocasionat per la incapacitat del Jo per resoldre un conflicte inconscient (sovint relacionat amb desitjos reprimits i traumes infantils). L'ansietat és un component central.

• Símptomes comuns: Ansietat, inestabilitat emocional, agressivitat continguda, fòbies, obsessions, compulsions, símptomes físics sense causa orgànica (conversió).
• Tipus principals descrits inicialment:
  • Histèria: Trastorn de conversió (símptomes físics com ceguesa, paràlisi, sense causa mèdica) o dissociatiu.
  • Neurosi d'angoixa: Ansietat flotant, atacs de pànic.
  • Neurosi obsessiva: Pensaments intrusius (obsessions) i conductes repetitives (compulsions).
  • Neurosi fòbica: Por irracional i intensa a objectes o situacions específiques.

Teràpies Psicoanalítiques

L'objectiu general és fer conscient l'inconscient, ajudar el pacient a comprendre els seus conflictes interns i resoldre'ls.

• Hipnosi (utilitzada inicialment per Freud i Breuer): Induir un estat semblant al son en què el pacient pot ser més suggestible i accedir a records reprimits. L'objectiu era reviure experiències traumàtiques (catarsi) per alliberar l'emoció associada. Freud la va abandonar progressivament.
• Mètode Catàrtic (associat a Breuer i els inicis de Freud): Mitjançant la parla (inicialment sota hipnosi, després en vigília), el pacient expressa lliurement les seves emocions i records reprimits, produint un alleujament ("catarsi").
• Associació Lliure (mètode fonamental de la psicoanàlisi clàssica): El pacient s'estira en un divan i se l'anima a expressar tot el que li vingui a la ment, sense censura ni filtre. El terapeuta analitza el discurs, les repeticions, les omissions, les resistències, per identificar els conflictes inconscients.
• Interpretació dels Somnis: Eina clau per accedir a l'inconscient. El psicoanalista ajuda el pacient a analitzar el contingut manifest dels seus somnis per descobrir-ne el significat latent (desitjos reprimits).
• Anàlisi de la Transferència: Anàlisi dels sentiments i emocions (positius o negatius) que el pacient projecta inconscientment sobre el terapeuta, que sovint reflecteixen relacions passades significatives (especialment amb els pares).
• Anàlisi de les Resistències: Identificació i anàlisi de les dificultats o bloquejos que el pacient mostra durant la teràpia per evitar fer conscients certs continguts dolorosos o conflictius.