Fonaments de la Pedagogia: Ciència, Models i Teories Crítiques

La Pedagogia és una Ciència?

En primer lloc, anomenem ciència quan té un objectiu o finalitat, amb metodologies pròpies i uns coneixements racionals o fonaments teòrics certs i probables, estructurats sistemàticament. La pedagogia està orientada cap a l'educació i les relacions humanes, tant en circumstàncies educacionals com en problemàtiques.

Per tant, la pedagogia és una ciència com a tal, ja que té l'educació com a principal interès d'estudi, aportant bases i paràmetres per analitzar-la i estructures de formació, a més de processos d'ensenyament-aprenentatge, buscant sempre una millora de la realitat educativa.

La pedagogia té com a objectiu d'estudi les lleis de l'educació de l'home i de la societat, estudiant el fonament sociocultural i buscant, analitzant i estructurant aquesta educació en sentit global pel procés d'ensenyament-aprenentatge. En conclusió, la pedagogia és una ciència, ja que està exposada als canvis, estudis, investigacions i transformacions mitjançant l'epistemologia pedagògica, que s'ocupa de la definició del saber, de les fonts i tipus de coneixements.

Lloc de la Teoria de l'Educació entre les Ciències de l'Educació

La Teoria de l'Educació és una teoria per a la pràctica o realitat, basada en la reflexió. S'encarrega d'estudiar per què en l'educació les coses s'han de fer d'una manera determinada i quina seria la millor forma, comptant amb un component de saber i coneixement teòric.

Així doncs, les ciències fonamentals aporten coneixement sobre l'educació en una dimensió teòrica, incloent-hi la filosofia de l'educació, la sociologia, la psicologia, etc.

Les ciències pedagògiques, com la Teoria de l'Educació, no existirien sense l'educació i s'orienten al fer sense tenir un component teòric. Per tant, juntes formen la teoria de l'educació completa. És una teoria pedagògica del procés educatiu general que compta amb:

• Descripcions, interpretacions, explicacions i comprensions.
• Normes tècniques i procediments per a l'acció.

Models Clau en l'Acció Educativa

Model Sistèmic (Probabilístic, Global, Complex, Obert i d'Interacció)

Propietats Sistèmiques:

• Medi-informació
• Tensió
• Retroalimentació
• Teleologia o Quifinalitat
• Totalitat
• Estabilitat dinàmica i organització

Model Heurístic Emancipador d'Entwistle

Model Processual de l'Acció Educativa de Castillejo

Procés de selecció de rellevants culturals, controlant el subjecte de l'educació i evitant les intervencions no desitjades. És més flexible i comprensiu.

Model Instruccional de la Situació Educativa

Processos Involucrats en el Model i la Descripció

1. Processos de Disseny o Planificació de l'Acció Educativa:
   • Anàlisi de la realitat
   • Negociació
   • Presa de decisions pre-actives
2. Processos d'Intervenció Educativa:
   • Processos de comunicació i interacció (directes com la reflexió i indirectes com la motivació).
   • Processos de presa de decisions interactives (reajustament en funció del context i la resposta de l'educand).
3. Processos d'Aprenentatge:

   (Afectius, de processament de la informació i d'estructuració i construcció personal/autonomia)

4. Processos d'Avaluació:

   Formativa i sumativa.

Pedagogia Crítica i Transformació Social

Pedagogia Crítica

Qüestiona la tradició positivista i interpretativa. Busca la transformació de la realitat, l'emancipació de l'individu i l'autonomia. Es basa en l'autoreflexió crítica en els processos de construcció del coneixement.

La ciència s'origina per contradiccions; el coneixement es construeix per interessos i la ciència no és neutral. Busca l'emancipació personal.

Referents Clau:

• L'Escola de Frankfurt
• Habermas i la Teoria Crítica de la Societat
• El Neomarxisme
• Treballs de Carr i Kemmis
• Paulo Freire

Teoria de Habermas o de l'Acció Comunicativa

Habermas defensava que l'estructura de l'acció comunicativa era més efectiva quan hi havia una relació cultural, formant la personalitat i la intervenció social fins a arribar a la racionalitat emancipadora i generar autonomia. Està fonamentada en la teoria del llenguatge.

Tipus d'Accions:

1. Acció teleològica: Orientada a l'objectiu i l'èxit.
2. Acció regulada per normes (saber pràctic-moral).
3. Acció dramatúrgica.
4. Acció comunicativa: Implica relació.

Objectius de l'Acció Comunicativa:

• Buscar la veritat (de tots dos).
• Buscar la rectitud (solidaritat, el desig comú de respecte i solidaritat).
• Buscar la veracitat.
• Buscar la intel·ligibilitat: Expectativa que els símbols s'adeqüin als continguts que exposen.

Pedagogia Transformadora de Freire

Defensa la pedagogia alliberadora. L'educació veritable és praxis: reflexió i acció de l'home sobre el món per transformar-lo. Freire vol afavorir la inserció social, la construcció personal i evitar la manipulació. Promou l'educació permanent i ressalta la importància de la conscienciació del que passa en el context per superar les insatisfaccions.

Finalment, parla d'un cercle cultural i no de l'escola, i de la coordinació de debats amb l'objectiu de l'alliberament de la persona.

Comunitats d'Aprenentatge

Impliquen un projecte de transformació social i cultural d'un centre educatiu i el seu entorn per aconseguir una societat de la informació i el coneixement per a totes les persones, amb capdavanters i organitzadors basats en l'Aprenentatge Dialògic.

Principis de l'Aprenentatge Dialògic:

• Diàleg igualitari
• Intel·ligència cultural
• Transformació
• Dimensió instrumental
• Creació de sentit
• Solidaritat i igualtat de diferències