Fonaments de la moral: conceptes i corrents ètics

Condició moral

Condició moral: és la capacitat per distingir entre el bé i el mal, entre el que hi ha i el que hauria d'haver.

Producte social

Producte social: una creació amb la qual cada societat aprofita la capacitat moral de les persones per crear cohesió al voltant de les normes.

Relativisme cultural

Relativisme cultural: defensa que el bé i el mal són relatius a cada societat.

Universalisme ètic

Universalisme ètic: manté que hi ha un bé i un mal i defensa que existeix una veritat moral; una norma pot ser correcta o incorrecta segons la circumstància. Una acció moral és bona si respon a la voluntat de Déu.

Religió monoteista i revelació

Religió monoteista: defensa l'existència d'un Déu i d'un únic codi moral.

Revelació: ocupa el paper més important; les diverses religions compten amb els seus llibres sagrats.

Antropocentrisme

Antropocentrisme: va caracteritzar el món occidental a partir del Renaixement.

Liberalisme econòmic

Liberalisme econòmic: per defensar la seva concepció de la societat s'ha revestit de vegades de la idea que la natura ens ensenya la lliure competència dels individus.

Equiparació entre moralitat i legalitat

Equiparació entre moralitat i legalitat: cadascú té les seves opinions sobre el que és bo i el que és dolent. L'únic criteri per definir el bé i el mal seria l'acceptació d'allò que col·lectivament hem adoptat com a pauta de conducta: bo és allò que marquen les lleis.

Egocentrisme i etnocentrisme

Egocentrisme: fa referència a la psicologia individual de la persona.

Etnocentrisme: si es tracta de col·locar la cultura al centre de l'univers, ens referim a l'etnocentrisme.

Fonamentacions intrínseques: ètiques teleològiques

Fonamentacions intrínseques (èticas teleològiques) intenten justificar les morals en funció de l'objectiu o punt al qual pretenen arribar.

• Hedonisme: Epicur afirmava que a la vida cal dedicar-se al plaer. Per això, del seu plantejament en diem hedonisme.
• Utilitarisme: Bentham i J. S. Mill passen de la consideració individual del plaer i la felicitat a la consideració col·lectiva del plaer i la felicitat.

Ètiques no teleològiques

Ètiques deontològiques: reflecteixen una realitat ineludible en el fet moral: la consciència del deure.

Ètiques formals: idea que hi ha una estructura que ha de complir qualsevol acció o norma correcta.

Ètiques discursives: intenten explicar les implicacions de la racionalitat comunicativa en l'àmbit de la intuïció moral.

Drets de primera, segona i tercera generació

1a generació de drets: vinculats fonamentalment a la defensa de la llibertat.

2a generació de drets: les reivindicacions dels treballadors representen l'exigència de drets vinculats a la igualtat; llibertat només si es vetlla per l'educació, la sanitat, el treball amb salari digne i l'habitatge.

3a generació de drets: van globalitzar els drets en un horitzó col·lectiu mundial; van aprofundir en els drets afectats per les noves tecnologies. Aquesta generació es coneix com a drets de solidaritat perquè demanen drets que afecten la humanitat i no només els individus, incloent les generacions futures.

Fonamentacions extrínseques de la moral

Fonamentacions extrínseques de la moral:

• Fonament de Déu: fonamentacions teològiques. Bo = Déu.
• Fonament en la natura: fonamentacions en la natura (drets naturals), fal·làcia naturalista: inferir d’un fet una obligació moral. Bo = natural.
• Fonament en el dret: fonamentacions legalistes. Bo = legal.