Fonaments de la Imatge: Tipus, Composició, Il·luminació i Enquadrament

Fonaments de la Imatge

Imatge: És una representació que manifesta l’aparença d’una cosa. Normalment, el concepte d’imatge correspon a l’aparença visual, però també pot correspondre a imatges auditives, olfactives o tàctils.

Tipus d'Imatges

Imatge (arts visuals): Producte que estableix un vincle de semblança amb la realitat.

Imatges mentals: Idea mental de qualsevol objecte o cosa.

Fonts històriques: Qualsevol objecte o document gràfic, sonor, visual que pugui donar-nos informació sobre un determinat temps o època.

Imatges Tecnològiques

Imatges tecnològiques: Obtingudes a través d’algun aparell, la majoria de les quals funcionen electrònicament emprant la tecnologia digital.

Tipus d’imatges tecnològiques:

1. Imatges fixes:
   • Capturades de la realitat: fotografiades o enregistrades amb un altre instrument com l’escàner.
   • Generades directament a l’ordinador.
2. Imatges en moviment:
   • Enregistrades: imatges videogràfiques (digitals o en suport magnètic), imatges cinematogràfiques antigament enregistrades amb suport químic.
   • Generades per ordinador.

Suports d'Imatge

Tipus de suports:

1. Suports químics: fotografia i cinema tradicional (pel·lícula de cel·luloide).
2. Suports magnètics: vídeo.
3. Suports digitals: fotografia, vídeo digital i producció informàtica d’imatges. És utilitzat per la captació, manipulació, generació i reproducció d’imatges i els suports químics i magnètics han quedat desplaçats.

Composició i Elements Clau

Enquadrament (en fotografia i cinema): Forma en què s’ordenen els objectes vistos dins del que queda en un quadre. Format de l’enquadrament: horitzontal, vertical, inclinat o aberrant.

Angulació: Variació del punt de vista aporta noves perspectives, determina la visió de la realitat.

Composició fotogràfica: Selecció i col·locació dels motius a l’àrea de la imatge, a l’enquadrament.

Enfocament:

• Permet captar les imatges de forma nítida.
• A diferència de amb l’ull humà, amb la càmera podem decidir què ha de quedar més o menys enfocat.

Il·luminació

• Produeix diferents tipus d’ombres i matisos afectant la percepció de textures i volums.
• Determina la textura i el color de la imatge.

Tipus d'Il·luminació

Llum migdia:

• Llum dura.
• Zenital i produeix ombres molt definides.
• Afecta negativament la percepció del volum i els matisos de la superfície.

Llum matí:

• Il·lumina amb tons frescos.
• Difumina detalls llunyans.

Llum tarda:

• Il·lumina lateralment i amb tons càlids.
• Llum suau que ressalta volum i textures.

Il·luminació lateral: La millor per ressaltar la textura, degut a les ombres que la rugositat del motiu projecta. (Plasmar textura: major realisme i il·lusió òptica de tridimensionalitat).

Llum dura:

• Ve directament de la font, origina ombres ben definides, marcant el contorn dels motius i destacant el volum.
• També és bona per ressaltar textura.

Colors i Percepció

• Influeixen en la forma de llegir la imatge de l’espectador.
• Colors càlids: sembla que avancin.
• Colors freds: sembla que retrocedeixin.

Control de la Llum

La llum: Ens permet veure coses i captar les imatges amb la càmera. Els colors resulten de descompondre la llum blanca. Diferents fonts de llum emeten menys o més color.

Podem controlar-la amb fotogrames, diafragma i obturador, filtres, equips d’il·luminació, balanç blancs. Forma de propagació: directa (dura), difusa (suau), rebotada (baixa intensitat) o filtrada (selecciona raigs que il·lumina l’escena).

Sensibilitat

• Pel·lícula (càmera analògica) mesurada segons Standard ASA.
• Tecnologia digital (càmera digital): CDD: sensor fotosensible que converteix la llum en senyal elèctric; format per milions de cèl·lules fotosensibles (píxels) que determinen el detall de la imatge. + píxels, + resolució.

Elements del Llenguatge Audiovisual

Pla: Unitat bàsica del llenguatge cinematogràfic, per si sol no té significat. Conjunt d'imatges o fotogrames capturats per la càmera durant una presa o període de temps interromput.

Escena: Unitat mínima amb significat dins la narrativa. Formada per conjunt de plans que formen la mateixa acció dins d'un espai i temps concret.

Seqüència: Unitat màxima amb significat en la narració cinematogràfica. Formada per escenes (no comparteixen mateix decorat) relacionades entre elles que tenen sentit dramàtic complet (formen part d'una mateixa narrativa). Connectades per la mateixa localització o unitat de temps.