Fonaments de la Il·luminació en Fotografia

Fotòmetre

Instrument intern o extern de la càmera que mesura la intensitat de la llum i determina els valors d'exposició (temps i obertura del diafragma). Pot mesurar la llum incident o la reflectida.

Subexposició

Captura massa fosca per manca de llum al sensor o rodet. Possibles motius:

• Obertura de diafragma massa petita.
• Velocitat d'obturació massa ràpida.
• Valor ISO massa baix (poc sensible).

Sobreexposició

Captura amb massa llum per excés de llum al sensor o rodet. Possibles motius:

• Obertura de diafragma massa oberta.
• Velocitat d'obturació massa lenta.
• Valor ISO massa alt (massa sensible).

Histograma

Representació gràfica de la distribució dels tons d'una imatge. Moltes càmeres digitals el mostren sobre una captura realitzada.

Una gràfica molt desplaçada lateralment indica subexposició (gràfica a l'esquerra) o sobreexposició (gràfica a la dreta).

Clau alta

Predominen els matisos clars, però la imatge està correctament exposada. Es pot comprovar amb l'histograma de la càmera o un editor d'imatges.

Clau baixa

Predominen els matisos foscos, però la imatge està correctament exposada.

Tipus de llum

Llum dura

Llum intensa amb molt contrast entre àrees il·luminades i ombres marcades. Útil per a efectes dramàtics i ressaltar volums.

Llum difusa

Il·luminació que gairebé no produeix ombres, amb tons suaus i difuminats. Indicada per a retrats, especialment de persones grans.

Llum semidifusa

Llum inicialment dura, suavitzada amb elements auxiliars (cortines, difusors) o llum natural d'un dia ennuvolat. Projecta ombres amb vores suaus i suavitza el contrast. Recomanable per a retrats i fotografia d'estudi.

Llum rasant

Llum que incideix de manera molt angulada i lateral. Proporciona molta nitidesa i relleu a volums i textures. Ideal a primeres hores del matí o al capvespre.

Contrallum

Font de llum darrere del motiu. Si és opac, es veu com una silueta. Si és translúcid (fulles, teixits, aigua), actua com a filtre amb efectes de transparències.

Llum frontal

Proporciona detalls, però aplana els volums.

Llum zenital

Crea ombres dures i verticals. Efecte dramàtic i misteriós.

Llum contrapicada

Poc freqüent. Fort efecte expressiu amb ombres poc naturals.

Llum lateral

Potencia volums i textures. Suggereix llums de finestres.

Llum Rembrandt

Triangle de llum al pòmul contrari a la llum principal.

Llum Paramount

Ombra simètrica suau sota el nas. S'usen difusors i llums rebotades.

Llum Loop

Variant de l'anterior. Ombra del nas lateral i suau.

Llum Split

Similar a la llum lateral, amb llums secundàries d'ompliment.

Triangle d'il·luminació

Llum principal

Modela el subjecte. Situada a un costat de la càmera, amb angle horitzontal de 5° a 30° i vertical de 10° a 40°.

Llum d'ompliment

Il·lumina les ombres per suavitzar-les. Angle de 5° a 30° al costat contrari de la llum principal.

Focus de contrallum

Darrere del subjecte, ressalta els contorns. A uns 20° del lateral respecte a l'eix frontal i angle vertical de 25° a 60°.

Temperatura de color

Descriu les diferències cromàtiques de la llum, en una escala de l'ataronjat vermellós al blau. Es mesura en graus Kelvin (K). La llum blanca té 5.500 K.

La llum natural varia segons l'hora i la meteorologia. L'atmosfera i els núvols actuen com a filtre.

Cada font lluminosa té una temperatura de color concreta.

L'ull humà ajusta les variacions de color inconscientment, però el sensor de la càmera les reprodueix tal qual. El balanç de blancs compensa la dominant de color a la fotografia digital.