Fonaments de la fonètica i la fonologia catalana
Enviado por Chuletator online y clasificado en Física
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,51 KB
Les llengües són una manifestació de la facultat del llenguatge. Les connexions neuronals del nostre cervell i el fet de disposar d'un conjunt d'òrgans que fan possible la fonació permeten la capacitat de codificar, emetre i desxifrar missatges.
El cervell té la clau del missatge: un òrgan format per milers de cèl·lules, les neurones, que generen la vida mental i fan possible el llenguatge.
La producció de sons
La producció d'un so necessita un flux d'aire que trobi obstacles per generar energia acústica. El procés de fonació s'inicia amb l'aire que surt dels pulmons, després passa per la tràquea i arriba a la laringe, on es troben les cordes vocals; si es mantenen separades no vibren i es produeix un so sord. El flux d'aire continua el camí pel tracte vocal, passa per la faringe i surt a l'exterior per dues vies.
Les unitats mínimes de les llengües
El so
És una realitat física, originada per l'energia acústica que es propaga a través de l'aire i que, per mitjà d'ones sonores, és percebut per l'oïda. Un so és cada segment en què dividim una freqüència sonora. Els podem representar a partir de l'AFI (Alfabet Fonètic Internacional) i s'escriuen entre claudàtors: [ ].
El fonema
És una unitat abstracta que presenta un conjunt de propietats. Els fonemes són les unitats més petites de la llengua i s'utilitzen per diferenciar mots diferents. Són unitats funcionals i es representen entre barres inclinades (/ /). Els al·lòfons són les variants fonètiques del fonema i es representen entre claudàtors ([ ]).
La fonètica
Estudia com es produeixen els sons des de perspectives diferents:
- Fonètica articulatòria: estudia els òrgans que participen en la producció de sons.
- Fonètica acústica: s'ocupa de les característiques físiques del so.
- Fonètica perceptiva: treballa com reacciona l'oïda i com interpreta les ones sonores.
La fonologia
Estableix, caracteritza i descriu les unitats funcionals. L'accent i l'entonació també són unitats de la fonologia:
- Accent: és una unitat significativa perquè el seu desplaçament permet diferenciar mots.
- Entonació: diferencia grups prosòdics segons l'actitud del parlant.
Característiques dels sons vocàlics
Es defineixen per:
- La sonoritat: s'articulen amb la vibració de les cordes vocals.
- Oralitat.
- Grau de sonicitat.
- El mode d'articulació.
- El punt d'articulació.
- L'arrodoniment.
Alternances i reducció vocàlica
En els parlants orientals, les alternances vocàliques es manifesten en:
- El paradigma verbal (radicals tònics i àtons).
- La derivació (perquè el sufix arrossega l'accent).
- Morfològics: mots compostos, derivats amb prefix tònic i adverbis acabats en -ment.
- De context.
- Lèxics.