Fonaments Físico-Tècnics de les Aplicacions Clíniques de MN

La MN és l'especialitat mèdica que fa servir isòtops radioactius per al diagnòstic i tractament de patologies. La matèria està formada per àtoms. Cada àtom té una escorça i un nucli amb una càrrega elèctrica. Al nucli es concentra gairebé tota la massa de l'àtom, protons amb càrrega positiva i neutrons, sense càrrega. A l'escorça estan situats els electrons amb càrrega negativa. Un àtom neutre té el mateix nombre de protons i electrons. El nombre atòmic és el nombre de protons. El nombre màssic és la suma de protons i neutrons. Els isòtops radioactius són varietats d'un element químic que tenen el mateix número atòmic i diferent número màssic. El temps de semidesintegració és el temps que triga en desintegrar-se exactament la meitat del nombre d'àtoms que existeixen inicialment.

Radionuclids amb T1/2 llargs:

No es poden fer servir per raons de radioprotecció.

Radionuclids amb T1/2 molt curts:

No són útils perquè el període hàbil per a fer l'exploració és massa curt. Els més usats són els que tenen un T1/2 que va des de les hores a poc més d'una setmana:

• -18F és de 110 min
• -99mTC és de 6h
• -131I és de 8 dies

TIPUS DE RADIACIÓ:

Alfa: Radiació poc penetrant, no es fa servir amb fins diagnòstics, però sí terapèutics i amb gran poder de ionització. Beta negativa (electró): Són radiacions menys ionitzants, poden arribar a metres en l'aire i són fàcilment absorbits per una capa de fusta o alumini. Poden travessar la pell, però no el teixit subcutani. És necessari blindatge. En MN tenen aplicacions terapèutiques, pot destruir cèl·lules cancerígenes amb una irradiació mínima de les cèl·lules del voltant. Beta positiva (gamma): Emeten radiació electromagnètica d'alta energia. Són menys ionitzants però més penetrants. Travessen amb facilitat el cos humà. Necessiten blindatges de plom o formigó. Són els que es fan servir per diagnòstic en MN.

PROCESSOS DIAGNÒSTICS I TERAPÈUTICS EN MN

PROCESSOS DIAGNÒSTICS: Es poden realitzar estudis: In vivo: s'administra el radiofàrmac al pacient i es pot determinar la seva taxa d'excreció en orina, femta o la seva concentració en el plasma o òrgans específics. In vitro: Es fa servir una mostra biològica. Aquesta prova s'anomena RADIOINMUNOANÀLISI que determina la concentració d'una substància en una mostra biològica. Aquesta prova té dues característiques importants:

• Alta especificitat: mesura exclusivament la substància que ens interessa i no altres
• És molt sensible, determina substàncies en baixes concentracions

PROCESSOS TERAPÈUTICS: Teleteràpia: és el tractament del pacient amb fonts de radiació externa. Braquiteràpia: fonts encapsulades col·locades sobre la superfície del pacient, entre teixits o en cavitats. Braquiteràpia: Utilitza fonts radioactives encapsulades per a irradiar els teixits que estan en contacte o molt pròxims a elles. Les fonts han d'estar col·locades en contacte amb el tumor que s'ha de tractar. Braquiteràpia de pell o superficial: les fonts es col·loquen sobre la superfície (sobre la pell) corporal mitjançant aplicadors o motlles personalitzats. Braquiteràpia intra o endocavitatòria: les fonts s'introdueixen mitjançant un aplicador en alguna cavitat natural del pacient. Braquiteràpia intersticial: es col·loquen tubs aplicadors en l'interior de la lesió mitjançant cirurgia. Tractaments: Radioteràpia metabòlica: radioisòtops no encapsulats, via parenteral o oral, emissors de beta, poca penetració Iode 131. Radioinmunoteràpia: anticossos monoclonals, tractament càncer molt específic.

ESTRUCTURA I FUNCIONAMENT D'UN SERVEI DE MN

ÀREES FUNCIONALS:

Unitat administrativa: Recepció i informació al pacient, explicar en què consisteix la prova. Registre del pacient i de l'entrada de material. Planificació de cites. Comandes. Sortida d'informe.

Unitat de preparació i radiotraçadors: Gestió del material radioactiu. Preparació dels radiotraçadors. Control de qualitat dels radiotraçadors. Preparació i etiquetatge de les dosis dels radiotraçadors per administrar al pacient. Administració del radiotraçador.

Unitat d'exploració: L'adquisició de imatges. Registre de imatges. Processat de imatges. Diagnòstic.

Unitat de radioprotecció: Informació de mesures de radioprotecció, dosimetries, pla d'emergència. Protecció radiològica del personal. Controls de qualitat dels instruments.

EQUIPS DE PROFESSIONALS:

Personal administratiu: encarregat dels tràmits interns del departament. Auxiliars: recolzament sanitari en les diferents unitats. Infermers: Administrar els traçadors. Cures d'infermeria en els pacients. Ha de tenir el títol d'operador en instal·lacions radioactives, pel CSN. TSIDMN: Ha de tenir el títol d'operador en instal·lacions radioactives en aplicació en MN. Metge: Màxim responsable de la unitat. Planifica i pren les últimes decisions. Ha de tenir el títol de supervisor de instal·lacions radioactives.

CARACTERÍSTIQUES DE LA INSTAL·LACIÓ RADIOACTIVA

Han de complir uns requeriments tècnics que han de ser autoritzats pel CSN. Hi ha:

Zona d'accés lliure: Sense superar una desena part els límits de dosi. Àrea de recepció-administració. Àrea d'espera dels pacients.

Zones controlades: No és improbable assolir 3/10 dels límits de dosi. Han de tenir portes i parets plomades. Terra de plàstic impermeable. Sistemes de ventilació independents. Dispositius de mesura de radiació ambiental fixos o portàtils. Personal amb dosímetre de solapa, canell o anell.

En aquestes àrees hi ha:

Gammateca: és on s'emmagatzemen radioisòtops. Sala de residus: per guardar residus radioactius fins que decau la radioactivitat. Activímetre: calcula l'activitat del traçador. Sala d'elusió i preparació de radiofàrmacs. Sala d'administració de dosi. Sala d'espera dels pacients injectats. Sala d'exploració.

Zona vigilada: Es pot superar 1/10 però és difícil arribar al 3/10 del límit de dosi. WC per pacient injectat. Sala de control. Despatx mèdic.

FUNCIÓNS DE TÈCNIC

Estan supervisades pel metge:

Recepció, emmagatzematge i control del material radioactiu, així com el control d'eliminació de residus. Preparació i calibració de les mostres radioactives. Revisió del funcionament i control de qualitat dels diferents equips. Informació al pacient del procediment tècnic. Col·locació del pacient en les posicions anatòmiques idònies per a la realització dels estudis. Recollida i processament de les mostres. Aplicació de mesures de radioprotecció: descontaminació personal i ambiental, control de dosimetria. Control d'existències. Actualització en l'àmbit dels coneixements tècnics. Col·laboració en la informació de la resta del personal del servei. Col·laboració amb els membres de l'equip de treball en el que està integrat.

FONAMENTS FÍSICO TÈCNICS DELS EQUIPS

Necessitem detectar la radiació, la seva intensitat i energia. No percebem la radiació però sí els seus efectes i a través d'ells podem detectar-la i mesurar-la. L'equip que mesura la radiació és un detector: Detectors de ionització gasosa: provoquen la ionització d'un gas o d'un sòlid. Detectors de semiconductors: que passen a ser conductors elèctrics. Detectors de guspideig, centelleig: manifesten la fluorescència d'algunes substàncies. Detectors fotogràfics: provoquen el velat de pel·lícules fotogràfiques. DETECTORS DE IONITZACIÓ GASOSA: Utilitzen la capacitat ionitzant de la radiació. L'emissió de gamma, en travessar la matèria, transfereix part de la seva energia als electrons. Així el procés de ionització genera parells d'electrons: ions negatius, els electrons alliberats; ions positius, els àtoms que han perdut els electrons. Per això s'han dissenyat aparells que detecten la ionització que la radiació genera en travessar un gas, consten d'un recipient metàl·lic, tancat hermèticament amb un fil.