Els Fonaments Filosòfics de l'Estat i les Ideologies Polítiques

Els Fonaments Filosòfics de l'Estat

"L'home és un Zòon Politikon" (Aristòtil). La vida en societat forma part intrínseca de la nostra existència. Els seus objectius principals són la convivència i la justícia.

Què és l'Estat?

L'Estat és una organització política estable. El seu objectiu és administrar i ordenar la vida social a través de diferents institucions. Un poder és legítim si està fonamentat.

El Poder Polític: Món Grec i Medieval

Antiga Grècia

A l'antiguitat, molts pobles fonamentaven el poder en els déus.

Els Sofistes

• Prescindeixen de la fonamentació divina.
• Fonamenten el poder en la naturalesa humana.
• Característiques:
  • Relativisme: diferents punts de vista.
  • Convencionalisme: tot canvia segons les circumstàncies.
• Ensenyaven retòrica i oratòria.
• Partidaris de la democràcia (per a joves que volien ser polítics).

Plató (427 a.C. - 347 a.C.)

• No creu en la democràcia (seguia el principi d'idoneïtat).
• Les persones es diferencien per la seva ànima, que té tres aspectes:
  • Racional: prudència, la persona que ha de tenir el poder.
  • Irascible: valentia.
  • Concupiscible: moderació.
• El govern ha de ser exercit per la persona racional.
• S'ha d'obligar els millors de cada àmbit a governar: aristocràcia (govern dels millors).

Món Medieval

• Pensadors cristians: el poder procedeix de Déu.
• Cap del poder terrenal: el Papa.
• Agustí d'Hipona, a "La ciutat de Déu", defensa la superioritat del poder espiritual ("Agustinisme polític").

Món Modern: Realisme Polític

• Maquiavel (finals s. XV - principis s. XVI): el poder polític ha de crear les seves pròpies normes i ser autònom.
• Els prínceps aspiren al poder i a manar.
• Els súbdits prefereixen l'ordre i la seguretat.
• "El fi justifica els mitjans": qualsevol acció, per immoral que sembli, és acceptable si el resultat final és beneficiós.

Teories Contractualistes (Edat Moderna)

A partir del segle XVII, sorgeixen teories que defensen la participació dels ciutadans en el govern.

Thomas Hobbes

• Justifica el poder absolut del rei: Absolutisme.
• "L'home és un llop per a l'home".
• Estat de guerra de tots contra tots: necessitat d'un poder absolut per aturar-ho.
• Els individus renuncien a la seva llibertat a canvi de seguretat, cedint els seus drets a un monarca absolut.

John Locke

• Estat de natura: tots tenim els mateixos drets, regits per la "Llei de la naturalesa".
• Si algú es saltava la llei, hi havia càstig.
• Els càstigs desproporcionats generaven problemes.
• La societat civil s'estableix per mutu acord.
• Defensa la divisió de poders: Executiu, Legislatiu i Federatiu.
• La fonamentació del poder resideix en el poble, que té dret a rebel·lar-se.

Jean-Jacques Rousseau

• L'home primitiu era bondadós.
• La creació de la societat és l'origen de tots els mals (competitiva, desigual...).
• La vida en societat porta problemes.
• Solucions: la voluntat general i la democràcia.

Montesquieu

• Separació de poders:
  • Executiu: govern.
  • Legislatiu: parlament.
  • Judicial: jutges.

Immanuel Kant

• Defensa la pau perpètua.
• Només es pot aconseguir mitjançant organismes internacionals que vetllin per ella (actualment, l'ONU).

Món Contemporani

Amb la Revolució Industrial, els filòsofs demanen polítiques protectores per als treballadors.

John Stuart Mill

• Utilitarista: cerca el màxim benefici per al màxim nombre de persones.
• Defensa la democràcia representativa: els individus trien els seus representants i aquests elaboren les lleis.

Karl Marx

• Les ideologies són fruit de les estructures socials (econòmiques), segons la seva doctrina materialista.
• El treball ens diferencia dels animals.
• Distingeix entre:
  • Infraestructura: les estructures econòmiques.
  • Superestructura: les estructures ideològiques.
• Les economies originen les ideologies.
• Tipus de societats segons l'economia: Esclavisme, Feudalisme, Capitalisme, Comunisme (a través de la revolució del proletariat i la dictadura del proletariat).

Ideologies Polítiques

Estat del Benestar Social (Welfare State)

• Liberalisme econòmic (Dretes): poca intervenció de l'Estat.
• Polítiques socials (Esquerres).
• Anarquia: separació total de l'Estat.

Tipus d'Ideologies

• Liberalisme: defensa els drets de la persona per sobre de l'Estat i creu que la intervenció de l'Estat ha de ser mínima.
• Socialisme: defensa les classes treballadores i considera que l'Estat ha d'estar per sobre de la persona per garantir la igualtat.
• Conservadorisme: rebutja qualsevol canvi radical i el seu objectiu principal és l'ordre social i la tradició.
• Comunisme: defensa els drets de la persona, l'abolició de les classes socials i de la propietat privada; tot és de tothom.
• Anarquisme: rebutja qualsevol autoritat i proposa un ordre social basat en la raó i les relacions humanes lliures.
• Ecologisme: promou la protecció del medi ambient i té com a objectiu la supervivència dels ecosistemes.
• Feminisme: busca la igualtat entre homes i dones, incloent-hi la defensa dels drets LGTBIQ+ i altres minories.
• Nacionalisme: sentiment fort de pertinença a un lloc o nació, amb ús de símbols i elements comuns.
• Pacifisme: rebutja la violència i l'ús de les armes.