Fonaments i Figures Clau en la Història de la Psicologia

1.2. Com definir la psicologia moderna?

La psicologia és la ciència que s’ocupa de la conducta i de la ment humana, en la doble perspectiva del seu comportament objectiu, per una banda, i dels estats mentals per altra. Procura alhora explicar la gènesi d’aquests fenòmens i formular un conjunt de lleis que hi siguin aplicables.

1.3. Aportació sociologia a la psicologia

La relació de l’individu amb el seu medi són claus importants quan el psicòleg ha d’estudiar les variables grupals que intervenen en la conducta d’un individu, perquè el medi al qual pertany modela una part de la seva personalitat i determina la seva manera de pensar i actuar.

1.5. Informació fisiologia per a la psicologia

La informació sobre el funcionament del sistema nerviós i de l’endocrí, que constitueix el suport material de la conducta i gràcies als quals l’home capta els estímuls externs, els organitza i emet respostes.

1.6. Dos períodes història de la psicologia

Una primera etapa que va des de l’antiguitat fins a les darreres dècades del segle XIX, en què la psicologia forma part de la filosofia; i una segona època, des d’aquell moment, en què la psicologia s’estructura com una disciplina autònoma.

1.7. La nova tasca de Wundt en psicologia

L’estudi de la consciència i, en particular, l’anàlisi dels elements que la constitueixen, les relacions que estableixen entre ells i les lleis que regeixen aquestes connexions.

1.10. L'estudi psicologia segons J. B. Watson

A l’estudi de la conducta observable i mesurable, renunciant a la descripció de continguts de la consciència i a les dades que pugui subministrar la introspecció.

2.3. Les idees de R. Descartes sobre l'ànima

Descartes és mecanicista, creu que el cos és una màquina orgànica i funciona a través d’un mecanisme preprogramat. L’ànima no és material, és diferent del cos i és immortal; quan el cos mor, l’ànima torna al cel d’on prové. El cos pertany al món material, però l’ànima a Déu. L’home és intel·ligent gràcies a que té ànima. La resta d’éssers vius no en tenen.

2.5. Carl-Gustav Jung i la seva contribució

Carl-Gustav Jung va dissenyar un test de paraules que quan el pacient les veia havia de dir què li suggerien de manera immediata. Les paraules són els estímuls i estaven curosament seleccionades. Les respostes dels pacients permetien a Jung observar el moviment fisiològic del pacient, com la demora a respondre, la qual cosa oferia informació sobre l’inconscient i llurs processos. Podia indicar algun tema emocionalment carregat del que la persona no era conscient. Podia identificar també els complexos que la persona pogués tenir.

2.7. Teoria psicològica de Melanie Klein

La Teoria psicoanalítica de Melanie Klein planteja que el nen es relaciona amb el seu entorn mitjançant relacions objectals i que aquestes estan basades en relacions de sensacions i impulsos que porten el nen a actuar d'una manera o altra. Aquestes relacions produeixen empremtes de manera permanent que quedaran gravades a la psiquis de cada nen.

2.8. Contribució de Clark L. Hull a psicologia

Clark Leonard Hull fou un psicòleg estatunidenc cèlebre per la recerca sobre els condicionaments que influeixen en l'aprenentatge, en un enfocament dins del conductisme. Intentà mesurar científicament la motivació, quantificant els reforços positius que rep un individu en realitzar una tasca concreta.