Fonaments de l'Ètica: Individualisme vs. Universalisme

Amb qui he d'actuar bé?

1. Individualisme

Posa èmfasi en el bé de l'individu, deixant de banda la dimensió social. Maneres de justificar-ho:

Igualitarisme ètic:

Hume deia que tots busquem de manera immediata el nostre bé, però només parlarem d'igualitarisme si considerem que els interessos i desitjos de cada un tenen la mateixa dignitat i valor. Aquesta és la idea de:

J. Bentham: concepció del bé de la comunitat agregativa (suma dels interessos dels membres). Però per evitar conflictes entre els interessos individuals cal harmonitzar-los per aconseguir el bé comú: tasca del legislador moral (proposar normes morals segons les quals l'individu, cercant el seu interès, acabés afavorint el bé general).

Egoisme ètic

Parteix de l'afirmació de la desigualtat entre els humans, cosa que legitima el fet que la consecució del bé estigui reservada als superiors. Cap conciliació entre bé propi i comú.

F. Nietzsche:

• Els éssers humans es diferencien per la seva capacitat per viure amb plenitud (força vital): capacitat de viure intensament tots els aspectes i dimensions del fet de viure (els positius i els terribles).
• El bé és allò que afavoreix l'exploració i la intensificació de les pulsions vitals des d'una perspectiva individual i egoista.
• La vida individual només creix a partir de consumir els recursos vitals dels altres.

També el sofista Cal·licles: "la llei del més fort".

2. Universalisme

• Vincula la consecució del meu bé a la de la resta.
• L'ètica proporciona normes o principis que serveixen per regular les relacions interpersonals i s'orienten a procurar el bé comú i la bona convivència.
• Actuar des d'aquests principis comporta el bé personal, la felicitat.

Sòcrates:

• Tendim a ser egoistes (pensem que ens reportarà un bé), però si analitzem les conseqüències dels nostres actes...
• És la ignorància del que és el bé real la que ens fa actuar malament (cegament).
• Només actuarem bé si coneixem el que és realment el bé.
• La definició, per tant, ha de ser universal (vàlida per a tots).
• Per trobar-la cal: ús correcte de la raó i inducció maièutica.
• Anar del particular i concret a l'abstracte i universal.
• Via introspecció personal o diàleg interpersonal.
• D'idea del bé relativa-subjectiva-interessada-parcial a més imparcial-desinteressada-objectiva i a idea del bé.
• Actuar bé: resistir impulsos particulars i seguir la raó (saviesa).

Per què he d'actuar bé?

Analitzem el fonament de l'obligació moral i intentem justificar el sentit de l'esforç moral (val la pena ser bons?).

El caràcter obligatori de l'acció moral es pot fonamentar:

• En Déu (justificació transcendent).
• En la natura (justificació natural).
• En la societat (justificació social).

Paral·lelament, es justifica el sentit de l'esforç moral.