Fonaments de l'Educació: Conceptes Clau, Rols i Processos

Definició i Abast de l'Educació

L'educació és un procés optimitzador i intencional, vinculat a una fi valuosa, essencial per a la pervivència de la societat i de la cultura, que abasta tota la vida de l'ésser humà. Aquest procés busca, des del respecte a la llibertat i dignitat de la persona, a través de la influència i el contacte humà i d'accions desenvolupades pel propi subjecte o per uns altres, el ple desenvolupament del coneixement, formant esquemes conceptuals propis, l'apropiació de maneres de fer, d'habilitats i procediments, el desenvolupament afectivoemocional, així com la incorporació pràctica, o apropiació personal, d'actituds, valors i normes morals, que regeixen el comportament.

Manipulació i Adoctrinament: No són Processos Educatius

Una de les parts importants de la definició d'educar és, en efecte, pretendre l'autorealització de l'educat tenint en compte la llibertat, el respecte i la dignitat de la persona.

La Manipulació

D'aquesta manera, la manipulació és un procés intencional en el qual s'intenta provocar o evitar una acció o actitud. Afecta els sentiments i actituds, imposant la seva opinió i no deixant marge per a qualsevol altra, fent la teoria al seu favor.

L'Adoctrinament

L'adoctrinament és un procés mitjançant el qual es tracta d'implantar les pròpies conviccions, fent-les úniques i irrevocables. Aquestes persones defensen els seus ideals i oculten informació. Podríem dir que és un procés d'influència, ja que intenta ensenyar el que ell pensa tal qual, sense deixar reflexionar.

Per tant, podem dir que aquests dos processos són instructius, però no educatius, ja que no tenen en compte la llibertat de pensament de cada individu, oculten informació i intenten manipular-la.

Relació entre Educació, Ensenyament i Aprenentatge

Aquests tres conceptes pertanyen a la mateixa xarxa nomològica, no obstant això, cal diferenciar-los. El concepte d'educació engloba el d'ensenyament i aprenentatge, ja que són un procés o forma d'educar.

L'Ensenyament

L'activitat d'ensenyar, definida com el procés mitjançant el qual es transmeten coneixements especials o generals sobre un tema, està inevitablement unida als processos d'aprenentatge que, seguint les seves indicacions, segueixen els educats. D'aquesta manera, darrere d'un procés d'ensenyament hi ha un d'aprenentatge en el qual s'interioritza la informació rebuda i es converteix en coneixements útils.

Podríem dir que l'ensenyament és educatiu quan es mostra una informació, es presenten uns objectius i es deixa reflexionar. No obstant això, no cal confondre, ja que tot ensenyament no és educatiu. L'educació va més enllà d'una instrucció. Si ens ensenyen una cosa dolenta, aquesta no seria educativa.

L'Aprenentatge

L'aprenentatge, per l'altra banda, és l'adquisició o millorament d'habilitats o actituds, i aquests també poden ser educatius o no.

En conclusió, hi ha diferents maneres tant d'aprendre com d'ensenyar, de la mateixa manera que poden ser correctes o no.

Educabilitat i Educativitat

L'Educabilitat

L'educabilitat es defineix com la qualitat o plasticitat humana, és a dir, el conjunt de disposicions o capacitats que permeten a una persona rebre influències per construir el seu propi coneixement. Aquestes tenen com a límit:

• El temps (guerra o edat).
• La pròpia naturalesa humana (psicobiològica).
• El context social en el qual es troben (bagatge).

L'Educativitat

L'educativitat és la capacitat d'influir decisivament, positiva i efectivament, des de fora en el procés de formació personal; en conclusió, és l'aptitud per educar.

Aquests dos conceptes estan interrelacionats, ja que l'educabilitat té a veure amb la capacitat i voluntat d'una persona per educar-se o aprendre, de ser influenciada de bona manera per un altre, i l'educativitat són les capacitats per facilitar, recolzar i col·laborar en l'educació d'un altre.

Factors que Fan Possible l'Educabilitat

L'ésser humà està sotmès a una societat amb unes certes normes que s'han d'inculcar i educar (el context, ja sigui per exemple una guerra o viure com rics). Seguidament, la cognició, la facultat de l'ésser viu per processar la informació a partir de la percepció. Com més aprèn, més interacció entre neurones i, per tant, més activitat. I la voluntat.

Finalment, el grau d'educabilitat depèn de les capacitats de processament informacional de cada ésser humà.

Qualitats que Defineixen un Bon Educador

• Físiques: Tenir una bona salut.
• Psicològiques: Un educador té un desgast emocional. Han d'acceptar totes les situacions amb optimisme i comprensió, al mateix temps que són flexibles en cada situació.
• Intel·lectuals: Capacitat per sensibilitzar o empatitzar amb els educats i, per tant, que siguin intel·ligents a l'hora de ser flexibles en cada situació i prendre decisions.
• Ètiques: Tenir honradesa, sinceritat, justícia i independència davant els problemes i, el més important, respecte.
• Estètiques: Desenvolupament de la sensibilitat cap a allò bell, l'ordre i bon gust del llenguatge i gestos per poder entendre tots els educats.

Drets i Principis de l'Educat

1. Principi de l'activitat: Es desenvolupa per la seva pròpia acció i a través d'elles es desenvolupen les capacitats, construint una personalitat pròpia.
2. Llibertat responsable: Individu lliure, responsable dels seus actes.
3. Autonomia: Realització personal, determinació i responsabilitat.
4. Singularitat: Caràcter peculiar de cada ésser humà.
5. Principi d'obertura: Viure és conviure.
6. Principi de totalitat: La persona com un tot.

L'Efecte Pigmalió (Rosenthal i Jacobson, 1968)

Les expectatives d'un succés poden portar a causar-lo. Les expectatives que tenim sobre algú poden convertir-se en profecies que s'autocompleixen.

Components clau:

• Clima
• Retroalimentació
• Input: Ajuda traduïda en informació que proporciona el professor.
• Output: Valoració del rendiment o resultats.

Altres Característiques i Àmbits de l'Educador

Característiques Professionals

1. Delimitació de l'àmbit específic d'actuació: Es tracta de veure la funció que hem de fer en cada cas, sense sobrepassar el límit de la llibertat de l'educat, deixant que decideixi per ell mateix i fent funció de recolzament, excepte en casos extrems.
2. Preparació específica: Habilitats per fer la feina d'educador.
3. Compromís d'actualització.
4. Drets socials: Saber-los i complir-los.
5. Autonomia en l'acció: Saber la responsabilitat que té.
6. Compromís deontològic: Cert codi ètic, tenir uns valors interioritzats.

Àmbits d'Actuació

Grans Àmbits

• Educació especialitzada.
• Animació sociocultural.
• Educació a persones adultes.

Àmbits d'Intervenció Específics

Sociocultural, intersecció sociolaboral, gestió i difusió cultural, cooperació per al desenvolupament, tercera edat, adults en marginació, delinqüència, menors, persones discriminades.

Espais Emergents

Immigració, mediació social i familiar, acollida, adopció, dona, contextos d'intervenció de pràctica, adults majors, toxicomania, menors...

Aprenentatge Situat i Virtuts

És un procés únic, matisat per l'experiència personal, que es fa evident en el llenguatge, en les nostres decisions i pensaments, i sobretot en l'estil de la interacció que construïm amb els altres.

Aquest aprenentatge facilita la formació de competències en els estudiants, ja que:

• Crea oportunitats de prendre decisions per ells mateixos.
• Incentiva el treball en equip i la cooperació.
• Es basa en projectes orientats a problemes que necessiten l'aplicació, anàlisi, resum, relacions i vinculacions.

Per tant, l'aprenentatge situat i els seus beneficis es troben, a part de les aules, en els treballs en equip sense organització social prèvia, com els aprenentatges virtuals. Està adquirint gran importància en la dimensió social en la construcció del coneixement i en la valoració dels sabers significatius.