Fonaments d'Economia, Política Fiscal i Filosofia
Enviado por Chuletator online y clasificado en Economía
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,94 KB
Característiques del Mercat
Els elements clau són: nombre d'empreses, influència sobre el preu, diferenciació, intensitat de la competència, grau de transparència i llibertat d'entrada i sortida.
Fallades del Mercat i l'Estat
- Béns no rendibles: Funció proveïdora (subministrar béns públics).
- Externalitats: Funció reguladora (desenvolupament sostenible).
- Distribució desigual de la renda: Funció redistribuïdora (corregir diferències).
- Competència imperfecta: Funció reguladora (defensa de la lliure competència).
- Cicles econòmics: Funció estabilitzadora (suavitzar transaccions).
Estat del Benestar
Garanteix sanitat, educació, pensions i prestacions d'atur. Els reptes futurs inclouen l'envelliment de la població, la baixa natalitat, la sostenibilitat financera i la globalització.
Macroeconomia i Indicadors
La macroeconomia estudia el comportament econòmic en conjunt. Les variables principals són:
- Producció: PIB.
- Preus: IPC.
- Preu del diner: Tipus d'interès.
- Ocupació: Atur.
Comptabilitat Nacional i PIB
PIBpm = C + I + G + (X - M). El PIB nominal és el valor a preus corrents, mentre que el PIB real és el nominal deflactat.
Limitacions del PIB
- No comptabilitza tots els béns i serveis finals.
- No mesura activitats sense intercanvi monetari.
- No informa d'externalitats.
- No mesura la distribució de la riquesa.
- No mesura la qualitat dels béns.
Demanda Agregada
És la despesa total de famílies (consum), empreses (inversió) i sector públic. L'estalvi és clau per fomentar la inversió i el creixement.
Política Fiscal
Intervenció del govern per influir en l'economia mitjançant programes d'obres públiques, plans d'ocupació, transferències i modificació d'impostos. Es divideix en expansiva (augmenta la demanda) i restrictiva (la redueix).
Filosofia: Sofistes i Sòcrates
Els Sofistes
Defensen el relativisme (Protàgores: "L'home és la mesura de totes les coses") i l'escepticisme (Gòrgies: el llenguatge com a eina de poder).
Sòcrates
Defensor de l'universalisme i el mètode socràtic (ironia i maièutica). Proposa l'intel·lectualisme moral: el mal és ignorància.
Teories Ètiques i Aristòtil
Es divideixen en materials (centrades en la felicitat) i formals (centrades en el deure). Aristòtil proposa l'eudemonisme: la felicitat s'aconsegueix mitjançant la raó i la virtut, entesa com el terme mitjà entre dos extrems.