Fonaments d'Economia, Política Fiscal i Filosofia

Característiques del Mercat

Els elements clau són: nombre d'empreses, influència sobre el preu, diferenciació, intensitat de la competència, grau de transparència i llibertat d'entrada i sortida.

Fallades del Mercat i l'Estat

• Béns no rendibles: Funció proveïdora (subministrar béns públics).
• Externalitats: Funció reguladora (desenvolupament sostenible).
• Distribució desigual de la renda: Funció redistribuïdora (corregir diferències).
• Competència imperfecta: Funció reguladora (defensa de la lliure competència).
• Cicles econòmics: Funció estabilitzadora (suavitzar transaccions).

Estat del Benestar

Garanteix sanitat, educació, pensions i prestacions d'atur. Els reptes futurs inclouen l'envelliment de la població, la baixa natalitat, la sostenibilitat financera i la globalització.

Macroeconomia i Indicadors

La macroeconomia estudia el comportament econòmic en conjunt. Les variables principals són:

• Producció: PIB.
• Preus: IPC.
• Preu del diner: Tipus d'interès.
• Ocupació: Atur.

Comptabilitat Nacional i PIB

PIBpm = C + I + G + (X - M). El PIB nominal és el valor a preus corrents, mentre que el PIB real és el nominal deflactat.

Limitacions del PIB

1. No comptabilitza tots els béns i serveis finals.
2. No mesura activitats sense intercanvi monetari.
3. No informa d'externalitats.
4. No mesura la distribució de la riquesa.
5. No mesura la qualitat dels béns.

Demanda Agregada

És la despesa total de famílies (consum), empreses (inversió) i sector públic. L'estalvi és clau per fomentar la inversió i el creixement.

Política Fiscal

Intervenció del govern per influir en l'economia mitjançant programes d'obres públiques, plans d'ocupació, transferències i modificació d'impostos. Es divideix en expansiva (augmenta la demanda) i restrictiva (la redueix).

Filosofia: Sofistes i Sòcrates

Els Sofistes

Defensen el relativisme (Protàgores: "L'home és la mesura de totes les coses") i l'escepticisme (Gòrgies: el llenguatge com a eina de poder).

Sòcrates

Defensor de l'universalisme i el mètode socràtic (ironia i maièutica). Proposa l'intel·lectualisme moral: el mal és ignorància.

Teories Ètiques i Aristòtil

Es divideixen en materials (centrades en la felicitat) i formals (centrades en el deure). Aristòtil proposa l'eudemonisme: la felicitat s'aconsegueix mitjançant la raó i la virtut, entesa com el terme mitjà entre dos extrems.