Fonaments de la Democràcia i l'Estat: Arrels, Models i Societat Civil

La Democràcia i les Seves Arrels

L'Arrel Grega de la Democràcia

En el segle VI a.C., Atenes tenia un règim polític en què el govern estava en mans de tots els ciutadans. Però aquesta condició estava reservada als homes lliures nascuts a la polis.

Diferències amb la Democràcia Actual

• La mida de les comunitats (a Grècia eren petites).
• Eren societats compactes i econòmicament independents.
• Abans la democràcia directa funcionava no només en les deliberacions sinó també en la seva realització per mitjà de ciutadans que accedien per sorteig.
• La democràcia configurava una forma de vida.

Semblances amb la Democràcia Actual

• A la polis atenesa l’argumentació racional era el fonament de tota autoritat.
• Les nostres democràcies sostenen que hi ha una relació intrínseca entre ciutadania i participació.
• A la polis grega es desenvolupava un paper decisiu l’educació cívica.

L'Arrel Republicana: El Bé Comú

La república es basa en la idea que el poder del governant només és justificable quan persegueix el bé comú. Significa que els governants obtenen el seu "dret" a governar del consentiment del poble, amb dos aspectes clau:

• Un govern mixt, que inclogui la representació dels diferents grups socials i pugui buscar un equilibri entre els respectius interessos.
• La virtut pública.

L'Arrel Liberal: Constitucionalisme i Drets

El constitucionalisme es caracteritza per la proclamació de drets i deures individuals, la separació de poders i el principi de representació.

La Democràcia com a Protecció

Per a James Madison, James Mill i Jeremy Bentham, la democràcia apareix com el sistema polític que millor salvaguarda la llibertat.

La Democràcia com a Mecanisme de Control

Anomenen "proteccionista" a aquest primer model perquè s'hi concep la democràcia com un mecanisme de control sobre els governants.

El Sistema Representatiu i la Protecció

Per assegurar la protecció, es requereix la separació de poders. Aquest sistema exigeix:

• Sufragi universal com a forma de garantir el poder polític.
• Vot secret com a defensa de la llibertat de decisió del ciutadà.
• Celebració d'eleccions periòdiques.
• Lliure competència entre candidats polítics.
• Acceptació de la regla de la majoria per prendre decisions.
• Llibertat de premsa, associació i expressió, amb garantia d'educació.

Democràcia i Desenvolupament Individual

Destacaren Jean-Jacques Rousseau i John Stuart Mill, que consideren la democràcia com a condició imprescindible per al desenvolupament social i moral dels individus.

La Democràcia Elitista: Mecanisme de Selecció

Max Weber i Joseph Schumpeter caracteritzen la democràcia com un simple mecanisme per acceptar o rebutjar persones que han d'exercir tasques de govern.

La Societat Civil: Conceptes i Evolució

La Societat Civil com a Societat Comercial

Adam Smith afirma que l'economia s'ha convertit en el nucli i que l'estat és una institució que sorgeix del conflicte d'interessos entre els membres de la societat. La societat civil està formada per uns individus que es mouen pel seu propi interès.

La Societat Civil com a Sistema de Necessitats

Hegel entén la societat com un espai on cadascú és un fi per a si mateix i tots els altres no són res, per tant, són mitjans per al fi d'un individu particular. La societat civil es considera com un sistema de necessitats.

El Neoliberalisme: Principis i Impacte

• Privatització d'empreses públiques.
• Retallades socials.
• Desregulació liberal.

La Doctrina del Xoc: Crisi i Reformes

La doctrina del xoc consisteix a aprofitar moments de crisi per imposar mesures neoliberals.

La Mà Invisible d'Adam Smith

La metàfora de la mà invisible intenta descriure el mecanisme pel qual un individu que pretén obtenir un benefici personal i que posa el seu esforç en aconseguir-ho, acaba estimulant l’economia de la seva comunitat i millorant el nivell de benestar d’aquesta, sense que això formés part de les seves pretensions inicials.

Els Dos Socialismes: Científic i Reformista

Socialisme Científic o Comunisme

Amb el suport de Karl Marx i Lenin, aquesta concepció veu l'estat liberal com un instrument al servei de la classe dominant. Per això, exigeix rebutjar no només els principis del mercat lliure sinó la idea d'un Estat amb poders molt limitats. Objectius:

• Supressió del mercat.
• Abolició de la propietat privada.
• Destrucció revolucionària de l'estat.

Socialisme Reformista o Socialdemocràcia

De les idees de Ferdinand Lassalle i Eduard Bernstein, que proposa també la intervenció de l'estat, però sense trencar-ne les bases democràtiques i liberals. Objectius:

• Subordinar el mercat a les necessitats.
• Controlar l'economia i intervenir-hi.
• Distribuir socialment el poder polític.

L'Estat Social i Democràtic de Dret

• Un estat social que reconeix la igualtat i s'ocupa de garantir els drets econòmics, socials i culturals de la població.
• Un estat democràtic en el qual la sobirania popular es manifesta sobretot a través de la participació en les eleccions periòdiques lliures.
• Un estat de dret en el qual totes les persones i totes les institucions se sotmeten a la Constitució.

La Recuperació de la Societat Civil

Els Límits de l'Estat del Benestar

Alguns dels problemes que presenta l'estat del benestar són:

• Ha anat degenerant progressivament en un estat benefactor que ha reduït el protagonisme de la iniciativa privada, com a resultat els ciutadans adopten una actitud de dependència passiva.
• Aquest augment de les competències de l'estat comporta un creixement de la burocràcia. Això condueix a una separació cada vegada més gran entre governants i governats.
• La sobirania estatal és insuficient per fer front a la globalització.

Cap a una Nova Societat Civil

Existeixen dues línies d'interpretació:

• Autors com John Keane entenen que la societat civil és la dimensió no estatal de la societat en conjunt i que inclou el poder econòmic en el seu funcionament.
• Autors com Jürgen Habermas, André Gorz i Michael Walzer creuen que la societat civil es distingeix tant del poder estatal com de l'econòmic. És un espai de cooperació, sense coerció estatal ni interessos econòmics.

Tipus de Legitimitat Política

• Origen positiu, legitimitat positiva.
• Origen negatiu, legitimitat negativa.
• Origen negatiu, legitimitat positiva.
• Origen negatiu, legitimitat positiva.

Organització Social al Llarg de la Història

• Societat Tribal: Comunitats petites estructurades per vincles familiars i economia de subsistència.
• Societat Esclavista: Comunitats més grans i nombroses amb una economia basada essencialment en la producció dels esclaus.
• Societat Feudal: Comunitats al voltant de senyors feudals, caps militars i polítics encarregats d'establir ordre polític, religiós i protecció militar; economia rural amb vincles de vassallatge.
• Societat Moderna: Es recolza en el desenvolupament de la indústria i el comerç, amb l'estat nacional com a nucli de l'organització política.

Tipus de Normes: Morals, Jurídiques i Socials

• Normes Morals: Les que presenten una exigència de caràcter universal, en l'àmbit de la moralitat.
• Normes Jurídiques: Establertes per autoritats en cada comunitat política i dirigides a tots els habitants, en l'àmbit del dret.
• Usos Socials: Costums que no tenen rang de normes morals ni l'obligatorietat de les jurídiques.

Arguments sobre el Poder Polític

• Argument Naturalista: El poder polític és una necessitat natural de l'espècie humana.
• Argument Funcionalista: El poder polític existeix perquè és útil i beneficiós per als membres de les societats humanes.