Fonaments del Judaisme: Textos, Ritus i Història

Textos Sagrats: El Talmud i la Torà

El Talmud representa la llei oral, mentre que la Torà és la llei escrita. El Talmud completa la Torà amb les explicacions dels rabins i es divideix en dues parts: la Mishna, que són comentaris específics fets per Yehudà Ha-Nassí, i la Guemarà, que són comentaris sobre la Mishna. En aquest context, cada rabí té autoritat pròpia.

Dins del Talmud trobem l'Halacà, que és la part més normativa, i l'Aggadà, que comprèn els textos més narratius. Els Mitzvot jueus són preceptes que tracten diferents aspectes de la vida quotidiana, explicats per l'Halacà. Pel que fa a l'alimentació, el porc és un animal prohibit; es consideren impurs els animals de terra que no compleixen certs requisits, mentre que els animals amb peülla partida són considerats elevats. Tenen una dieta molt equilibrada i no poden menjar animals que visquin en llocs diferents.

La Sinagoga i les Celebracions Jueves

Elements de la Sinagoga

• Bimà: lloc on es posen els rotlles de la Torà.
• Aron ha-Qodeix: lloc on es guarda la Torà, l'únic element sagrat dins de la sinagoga. Quan un rabí l'escriu, pot cometre un màxim de tres errors.

Ritus de Pas i Festivitats

La circumcisió del nadó ha de ser el vuitè dia i el mohel és qui la realitza. El Bar Mitzvà (o Bat Mitzvà) marca l'entrada a l'edat adulta; a partir d'aquí, cal complir tots els rituals i requereix preparació. El Sabbat comença el divendres quan es pon el sol i dura 24 hores.

Entre les festes principals destaquen:

• Roix ha-Xanà: l'Any Nou, que inicia els deu dies de penitència per aconseguir el perdó dels pecats.
• Yom Kippur: dia de l'expiació, on es practica el dejuni per a la purificació.
• Sukkot (Festa dels Tabernacles): recorda la història del poble hebreu.
• Pessa'h (Pasqua): commemora la fugida d'Egipte.
• Xavuot: Pentecosta.
• Hanukkà: festa que commemora la purificació del Temple pels Macabeus; s'encenen espelmes durant vuit dies amb l'oli que va cremar miraculosament.

Història i Fonaments del Judaisme

El Judaisme és la història de la primera aliança entre Déu i el seu poble, sent la religió més antiga del món. La seva Bíblia és el Tanakh, que correspon a l'Antic Testament, format per:

1. Torà: els cinc llibres (Gènesi, Èxode, Levític, Nombres i Deuteronomi).
2. Nevi'im: els profetes.
3. Ketuvim: escrits realitzats per gent sàvia per transmetre la saviesa.

El poble jueu és monoteista per excel·lència i utilitza un calendari lunar. Conceben Jahvè (YHWH) com una realitat completament separada dels homes; creuen que se l'ha de tenir només a Ell com a Déu per no dependre de res més.

L'Èxode i la Llei

A l'Èxode, els jueus i Moisès marxen d'Egipte. Déu els posa a prova i els dona menjar cada dia, però no poden emmagatzemar-ne per a l'endemà. Al Mont Sinai, Déu apareix a Moisès i li demana construir l'Arca de l'Aliança, la taula de sacrificis, un tabernacle, un altar i el canelobre d'or o Menorà (de set braços). Quan Moisès baixa, troba el poble adorant altres déus i, enfadat, torna a pujar per rebre les Taules del Testimoni.

Branques i Diàspora

Existeixen dos tipus principals de jueus: els Sefardites (de la península Ibèrica) i els Ashkenazites (del nord d'Europa). Els sefardites vivien en barris anomenats calls i es dedicaven sovint a l'usura sota protecció reial, fins que l'augment de l'odi va provocar pogroms (assalts) i la seva expulsió l'any 1492. Molts van marxar als EUA, on van prosperar. Posteriorment, va sorgir el Sionisme, el moviment que defensava el retorn a la terra promesa, el qual es va materialitzar després de les Guerres Mundials i l'ajuda dels EUA, donant lloc al conflicte actual.