Fonaments del Coneixement: Teoria, Llenguatge i Veritat

El Coneixement Teòric: Descripció, Comprensió i Predicció

L'adjectiu teòric, que identifica aquest tipus de coneixement, prové de la paraula grega theorein, que significa "contemplar". Per això, per a Aristòtil, el coneixement teòric era la contemplació desinteressada i agradable de la natura. Aquesta contemplació o observació de la natura, fruit de la racionalitat humana, s'entén com una aprehensió de la realitat, en la qual no tan sols descobrim com és, sinó que també entenem per què és d'aquesta manera. El coneixement teòric és, per tant, descripció, comprensió i predicció.

En primer lloc, ha de descriure la realitat i indicar-ne les característiques (per exemple: quina és la composició química de la sang), però a més, ha d'explicar aquesta realitat, o sigui, dir per què té precisament aquestes propietats i no unes altres (per exemple: per què cap altre líquid no pot fer la funció de la sang?). Així, el fet de saber que es produeixen uns fets determinats no és encara coneixement ple. A més de constatar aquests fets, cal esbrinar les causes que ens permetin comprendre per què són així i no pas d'una altra manera.

Ara bé, saber el que passa és, habitualment, el primer pas del coneixement. El reconeixement de les causes permet assolir el darrer objectiu del coneixement teòric: saber què passarà en el futur. Conèixer quins esdeveniments causen uns determinats fenòmens és de gran utilitat, ja que sempre que es produeixen aquests esdeveniments podrem esperar que succeeixin els mateixos efectes. Gràcies a això es pot predir la realitat futura (per exemple: en el cas de la sida, preveure en quines condicions la sang estaria infectada). Així doncs, el coneixement teòric no tan sols descriu com és la realitat, sinó que n'explica les causes, i a més la prediu.

Taula Resum: Funcions del Coneixement Teòric

Consisteix a...

• Descriure: Constatar el que passa, analitzar-ho i assenyalar-ne les característiques.
• Explicar: Determinar les causes del que passa.
• Predir: Anticipar el que passarà.

Exemples:

• Descriure: Aquest matí s'han registrat temperatures entre els 20ºC i els 27ºC.
• Explicar: Les elevades temperatures d'aquests dies són provocades per l'existència d'una capa de núvols que deixa passar els raigs solars però que no deixa escapar la calor.
• Predir: Per demà s'esperen temperatures semblants, ja que la concentració de núvols roman inalterada.

Llenguatge i Coneixement: Adquisició, Emmagatzematge i Transmissió

L'alt grau de saber teòric que ha assolit la humanitat seria impensable sense el llenguatge, ja que ens permet adquirir, emmagatzemar i transmetre el nostre saber.

• Adquisició de coneixement: Tal com veurem, el llenguatge participa de manera decisiva en la comprensió de la realitat. A més, a través del llenguatge rebem la majoria de les informacions que configuren els nostres coneixements més elaborats: a l'escola, en els llibres, en els mitjans de comunicació, etc.
• Emmagatzematge i transmissió: La humanitat ha inventat mecanismes per a emmagatzemar i divulgar la ingent quantitat d'informació que posseeix. Gràcies a això, no cal que cada nou individu comenci de zero i adquireixi per pròpia experiència tot el saber que la humanitat ha anat acumulant al llarg de segles.

Característiques Clau del Llenguatge Humà

Des de la lingüística, es considera que el llenguatge és la facultat humana de comunicar-se mitjançant un sistema de signes. Aquesta facultat es manifestaria en la llengua concreta que fa servir cada parlant i tindria les característiques següents:

• És arbitrari o convencional: El dibuix d'una porta oberta és un signe que indica on és la sortida. La paraula "sortida" també és un signe que ens proporciona la mateixa informació. Tanmateix, entre aquests dos signes hi ha una diferència: en el primer cas, es produeix una relació de semblança entre el signe i el que representa. En canvi, en el segon, no hi ha relació lògica de semblança; és a dir, no hi ha res en el mot "sortida" que ens doni pistes de quin en pot ser el significat. Es tracta d'un signe convencional o arbitrari. Per això, en llengües diferents hi ha paraules també diferents per expressar el mateix concepte; per exemple: "exit", "sortie", "uscita".
• És articulat, i per tant, creatiu: Una llengua és un sistema complex —qualsevol que hagi intentat aprendre una llengua estrangera ho sap. Tanmateix, en realitat, es compon d'un reduït nombre d'elements. Formem tots els missatges a partir de la combinació o l'articulació d'aquests pocs fonemes en estructures més complexes com ara paraules o oracions. Aquest caràcter articulat de la llengua en garanteix la creativitat i l'originalitat.

La Veritat de les Proposicions Formals: Coherència Interna

Com que no diuen res sobre la realitat, la seva veritat no pot consistir en la correspondència amb aquesta ni en la utilitat de llur aplicació. L'únic sentit que pot tenir la veritat és com a coherència. Per exemple, "3 elevat al quadrat és 9" només pot ser veritable si no entra en contradicció amb la resta de les proposicions.