Fonaments del Cinema: Tècnica, Percepció i Evolució Narrativa

Fonaments Perceptius i Tècnics del Cinema

El cinema es basa en la il·lusió del moviment, combinant:

• Coneixements de fotografia.
• Principis òptics humans.

La il·lusió òptica s'aconsegueix mitjançant la gravació de fotogrames (imatges estàtiques) i la seva projecció a gran velocitat. El moviment esdevé real als ulls.

Orígens i Invents Clau (Finals del Segle XIX)

Els orígens del cinema es remunten al 28 de desembre de 1895 a París, amb la presentació del cinematògraf pels Germans Lumière.

Conceptes Fonamentals de la Percepció

Persistència Retinal

L'ull capta imatges de la realitat, les grava a la retina i les transmet al cervell. Les imatges no s’esborren immediatament, sinó que persisteixen durant 1/5 de segon. Això fa que l'ull no capti el salt entre fotogrames, percebent l'encadenament com un continu i creant la il·lusió de moviment. Són necessaris 16 fotogrames per segon per generar aquesta sensació.

Descomposició del Moviment

Aquesta tècnica es basa en fotografies d'exposició ràpida (la primera fotografia és de 1822, Nièpce).

Muybridge: Fotografia en Fases

Va descompondre el moviment d'un cavall en fotografies realitzades a la velocitat de 1/500 de segon. Va demostrar que en un instant de la carrera el cavall no tocava el terra amb cap de les quatre potes. Aquesta va ser la base dels primers dibuixos animats.

Inventors i Dispositius

• Germans Lumière: Patenten el cinematògraf per projectar pel·lícules en pantalla gran.
• Edison: Inventa el quinetoscopi, una màquina de monedes de visionat individual (es mirava per dos petits orificis).

Les primeres pel·lícules eren de curta durada (aproximadament 1 minut) i la càmera enregistrava imatges de la vida real.

Evolució Històrica i Narrativa del Cinema

Definició de Cinema

• Cinema Tècnic: Art de compondre i representar imatges a partir de la fotografia i reproduir-les a velocitat, donant sensació de moviment.
• Cinema Social: Un autor ens mostra una realitat o una ficció segons la seva mirada personal.

El Pas de la Realitat a la Ficció

Inicialment, els Germans Lumière captaven la realitat (com a Treballadors sortint de la fàbrica Lumière, 1895) amb una càmera fixa. En poques ocasions mostraven ficció, com el “gag” de El regador regat.

Georges Méliès: Mag i Il·lusionista

Méliès va comprar una càmera de filmació i va començar a experimentar. La seva obra més coneguda és Viatge a la lluna (1902), una pel·lícula de ciència-ficció. Va utilitzar tècniques com:

• Trípode i càmera fixa.
• Decoració com en un escenari i maquetes.
• Estudi de vidre per deixar passar la llum.
• Efectes especials: parada de la càmera, exposició múltiple, sobreimpressió.

Desenvolupament de la Narrativa Audiovisual

Les primeres passes en la narrativa van incloure:

• Alternança en una mateixa escena de plans generals i primers plans.
• Ús de guions previs.
• Muntatge d'imatges.

Amb l'aparició d'empreses de producció, el Setè Art es va consolidar com un negoci.

Figures Clau del Llenguatge Cinematogràfic

David W. Griffith (El Naixement d'una Nació, 1914)

Amb Griffith, la càmera va guanyar mobilitat, superant les limitacions del teatre. Innovacions:

• Càmera subjectiva: La càmera actua com l'ull d'una persona quan mira el paisatge.
• Expressivitat del muntatge: Barreja de plans generals (exteriors) amb primers plans.
• Plans curts: Petits detalls o gestos que reclamen l'atenció de l’espectador.
• El guió: Molt detallat, és la base de la pel·lícula.
• El ritme: Clau en la successió de les imatges.

Louis Delluc: Elements Essencials del Cinema

Va destacar els següents elements:

• El decorat: Distinció entre el real (documental) i l'artificial (escena).
• La llum: Element expressiu, tant la natural com l'artificial.
• El ritme: Tant el de cada presa com el construït a partir del muntatge.
• La màscara: L'aportació de cada actor per interpretar el personatge.

Bela Balasz: Diferències amb el Teatre

Va subratllar les capacitats úniques del cinema:

• El primer pla: Permet apropar-se als detalls i al personatge.
• L’enquadrament: La càmera escull el punt de vista i l'angulació sobre l'objecte filmat.
• El muntatge: El resultat expressiu del procés d'associar diferents preses.

Vsevolod Pudovkin: El Guió de Ferro

Defensa que el muntatge ha de seguir el guió al peu de la lletra. Cal descriure detalladament cada acció, cada moviment dels personatges i de la càmera, així com l'expressivitat del muntatge. No es pot improvisar res i el treball col·lectiu de tot l'equip ha d'estar ben coordinat.

Sergei Eisenstein (El Cuirassat Potemkin, 1925)

Va escriure una obra fonamental sobre la teoria del muntatge. Per a Eisenstein, el muntatge i l’alternança de plans estan al servei de la creació de sensacions en l'espectador. Les imatges s'han d'unir a partir del diferent grau de tensió entre elles.