Fonaments de la Comunicació Verbal i el Signe
Enviado por Chuletator online y clasificado en Informática y Telecomunicaciones
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,24 KB
La comunicació: procés i tipologies
La comunicació és el procés mitjançant el qual es transmet informació. Molts éssers vius poden comunicar-se entre si. L'ésser humà es comunica d'una forma més complexa amb diferents codis, suports i canals. Poden existir dos tipus de comunicació: la verbal i la no verbal. El llenguatge verbal es transmet de forma oral o escrita.
La comunicació verbal i els seus elements
La comunicació verbal és el procés en què un emissor transmet un missatge a un receptor. Per a poder complir aquest procés, és necessari un emissor, que és la persona que diu o escriu el missatge amb unes regles del codi determinat a través d'un canal. Quan l'emissor envia el seu missatge, és necessari que tinguin el mateix codi (un exemple seria l'idioma); per poder entendre'ns, necessitem parlar el mateix idioma. El codi és un conjunt de signes amb unes regles.
En aquest procés, mentre també intervé el context, que és el tema del qual es parla, i poden existir-ne dos tipus:
- El lingüístic: el tipus de paraules utilitzades.
- El situacional: que són els factors que envolten aquesta comunicació, com els sons i totes les coses que afecten el procés de comunicació.
També intervenen el canal, que és per on es transmet el missatge, i per últim hi ha el referent.
El llenguatge i les llengües
El llenguatge és la capacitat humana de poder comunicar-se per mitjà d'un codi determinat. La llengua és el nostre codi; és un conjunt de signes lingüístics formats per una sèrie de normes combinatòries. També cal dir que els signes que formen part d'una llengua estan relacionats entre si.
Nivells concrets per a l'estudi de la llengua
- Fònic: forma part dels nivells fonètics i fonològics. Els fonemes són la unitat mínima del so.
- Morfològic: els monemes poden ser lexemes o arrels.
- Lexicosemàntic: és el significat de les paraules.
- Sintàctic: n'hi ha dos: el sintagmàtic, que està format pels sintagmes, i l'oracional, on els sintagmes han de tenir relació entre si.
- Aquest té la màxima importància.
Els actes de parla
La llengua també es divideix pels actes de parla, que són les unitats bàsiques de la comunicació lingüística on es duu a terme una acció. Existeixen:
- L'acte locutiu: que diu l'enunciat.
- L'acte il·locutiu: que consisteix a realitzar una funció comunicativa.
- L'acte perlocutiu: un exemple és convèncer.
- I, per últim, l'acte de parla.
Les funcions del llenguatge
Tracta del que volem aconseguir mitjançant la parla. Per a diferenciar-les, existeixen:
- Funció referencial: volen transmetre una informació objectiva, utilitzant enunciats, verbs en 3a persona...
- Funció expressiva: transmet sentiments, emocions o estats d'ànim en 1a persona.
- Funció apel·lativa: és per a fer tocs d'atenció.
- Funció fàtica: per a comprovar que el canal funciona (amb l'ús de signes d'interrogació o exclamació).
- Funció metalingüística: serveix per a comunicar-se sobre la pròpia llengua.
El signe i les seves característiques
Els signes són els que representen una cosa o una acció. Hi ha diversos tipus: icones, símbols i indicis. El signe lingüístic és l'associació particular i inseparable d'una grafia i imatge amb un concepte. Les seves característiques són:
- Arbitrari: no hi ha relació entre significat i significant.
- Lineal: forma d'escriure.
- Immutable: significat diferent (segons el context o evolució).