Fonamentalisme Religiós: Tipus, Causes i Característiques

Fonamentalisme Religiós: Definició i Causes

El fonamentalisme és una reacció de les religions davant els processos de modernització, que produeixen canvis culturals i socials i la pèrdua de referents simbòlics i mítics del sistema de valors. Sovint es barreja amb actituds com el fanatisme o l'extremisme. Es manifesta en grups organitzats segons un pensament que busca certeses absolutes. La lluita es fa sota la bandera que és Déu.

Sorgeix quan la societat moderna, per estar guiada per la llei de l'home, nega els valors religiosos antics i porta canvis en l'estil de vida i els hàbits quotidians. És un moviment de reacció doble:

1. Contra un espai hostil (enemic exterior).
2. Contra un enemic interior (que es troba en el mateix espai que jo).

Segons R. Dawkins, el fonamentalisme és font de violència i irracionalitat. Es presenta com la clau per acabar amb els problemes de la societat moderna, però evita afrontar molts d'ells perquè ni tan sols els reconeix com a tals. Per exemple, malalties i altres desastres són considerats càstigs de Déu, i un Govern fonamentalista (com a l'Iran o l'Aràbia Saudita) sempre podrà argumentar que una catàstrofe que afecta el poble passa perquè aquest no segueix al peu de la lletra les prescripcions divines.

Fonamentalisme Protestant Nord-americà

Als Estats Units, la religió es viu potser d'una manera especial. Els ateus i agnòstics són minoritaris. Tot i la separació Església-Estat, cap president s'ha declarat indiferent a la religió; gairebé tots han inclòs en les seves campanyes compromisos religiosos, fent referències a Déu, etc.

Els evangelistes protestants americans es mantenien al marge de la política (considerada un mal per a l'ànima), però la pornografia, l'homosexualitat, el feminisme, etc., van ser motius perquè alguns grups religiosos assumissin posicions polítiques. Això s'expandeix fins a tenir un gran poder meritocràtic amb la televisió, la ràdio, etc. Alguns d'aquests grups són Moral Majority, The Christian Voice, etc., que tenen posicions semblants en parlar d'aquests temes tabú per a ells.

Per exemple, J. Fallwell (líder de Moral Majority) començava el seu programa parlant de Déu, però en veure que l'audiència augmentava en parlar d'avortament, criminalitat urbana, etc., va canviar el seu discurs (televangelistes). Són creacionistes i volen que qualsevol cosa s'ensenyi mitjançant la Bíblia.

Fonamentalisme Protestant: Estructura

Depenen de la influència nord-americana. Propugnen una teoria individualista de l'èxit: el cristià és algú a qui el Senyor concedeix èxit, salut, diners i poder. Sota aquesta autoritat, els individus estan sotmesos a l'obediència. L'estructura és jeràrquica, amb tres nivells principals:

1. Nivell Episcopal: No hi ha un Papa, però sí bisbes (esglésies luterana, anglicana, episcopal als EUA). Les decisions les prenen els bisbes units, amb representació de capellans i laics.
2. Règim Presbiterià: Escullen una assemblea (cada 3-4 anys) i un president. No tenen bisbes; representen capellans i laics.
3. Model Congregacionalista: La comunitat és autònoma i sobirana per prendre decisions.
   • Tenen pastors laics i una assemblea on prenen decisions, que han de ser acceptades per les diferents comunitats.
   • Hi ha esglésies independents on les congregacions prenen decisions, i un grup d'ancians s'encarrega d'administrar i dirigir els afers de la comunitat.

El fonament últim és la Bíblia.

Relació entre Fonamentalisme i Monoteisme

Distingim entre:

• a) Religió particularista: Pensada per a un sol grup, ètnia, etc., no pretén que tothom la segueixi (ex: Judaisme).
• b) Religió universalista: Pretén que tothom la segueixi (ex: Islam).

La combinació de monoteisme i universalisme pot afavorir el fonamentalisme, entès com una lluita a favor de les pròpies idees i una reacció contra:

• a) La racionalitat secular.
• b) El pluralisme religiós.
• c) El pluralisme intern de la societat.

Fonamentalisme Catòlic: Tradició i Reacció

El canvi de l'Església com a institució a l'Església com a poble de Déu fa perillar els senyals d'identitat per a alguns. El fonament últim és la tradició, perquè la Bíblia no conté, per a la doctrina catòlica, la totalitat de la revelació de Déu. Això fa que certes doctrines siguin considerades fonamentals.

El catòlic tradicional accepta les estructures de plausibilitat; és catòlic per tradició (avantpassats). El fonamentalisme catòlic es dona en contra de:

• a) La modernitat, la secularització (la religió no juga un paper clau i volen que sí que el jugui).
• b) El pluralisme (insistència en el pluralisme intern i extern).

Mantenen una concepció de l'Església Catòlica com a societat perfecta, diferent de les altres perquè respon a Déu.

Diferències entre fonamentalisme catòlic i protestant:

1. El fonamentalisme catòlic fa referència a la Bíblia i la Tradició.
2. El protestant, només a la Bíblia.
3. El Magisteri (papes, bisbes) guia l'ensenyament catòlic.
4. El fonamentalisme catòlic té tendència a:
   • a) Recuperar parcel·les de poder polític: es considera que l'Església, a través de la divinitat, rep poders per intervenir en la societat civil.
   • b) Idealitzar èpoques passades: s'introdueixen en el futur perquè se suposa que abans tothom era cristià.
   • c) Negar el caràcter relatiu de conceptes com concepcions culturals i formulacions jurídiques.

Fonamentalisme Jueu: Ultraortodoxia

Hi ha dos tipus de religiositat que es desvien cap al fonamentalisme (ultraortodox):

1. Jaredim (es reconeix per la indumentària negra): Es refereix al principi de la Torà: combinar els estudis de les escriptures amb l'exercici del treball terrenal. Alguns adopten la solució "maimonídea" (tots han d'exercir ambdues activitats: treball productiu i estudi sacre).
2. Pacte de Zabuló i Isaacar: Una part dels jueus produeixen economia perquè altres puguin dedicar-se a l'estudi de la Torà.

Creuen que el Tanakh (Antic Testament) no pot ser entès literalment o aïllat, sinó que necessita anar acompanyat de la Torà Oral (Talmud). Es caracteritza per la fidelitat als dissabtes (shabat) i les festes religioses, la fe en Déu i la Torà. No és només una religió, sinó que implica pertànyer a determinades cultures i ètnies. És poc rígid quan escriu les creences, però estricte en relació amb el comportament, no tant amb les idees envers Déu.

Judaisme Ortodox

• a) Gran tradicionalisme (vivència religiosa tradicional, amor per les tradicions).
• b) Creença en el Talmud.
• c) No segueix el Tanakh literalment, però el considera diví i infal·lible, donant importància a les paraules i lletres concretes del text.

Reacció a Mendelsshon

Mendelsshon (rabí del barri jueu de Berlín) va generar una reacció fonamentalista quan va intentar traduir la Bíblia a l'alemany i a l'hebreu modern, vist com una provocació per diverses raons:

1. Escàndol perquè la tradició no permetia traduir la Bíblia, considerat una profanació del sagrat.
2. Els seus comentaris no es relacionaven amb allò que diu el Talmud.
3. Escàndol per a una cultura reclosa: intentava un canvi en la indumentària (parlar i vestir com la resta de la població, enderrocament de les muralles dels guetos, etc.).