Fonamentalisme religiós: Reacció davant la modernització

El fonamentalisme religiós sorgeix com una reacció de les religions davant els processos de modernització, que produeixen canvis culturals i socials, i la pèrdua de referents simbòlics i mítics en el sistema de valors. Richard Dawkins considera el fonamentalisme com una font de violència i irracionalitat, argumentant que és clau per acabar amb els problemes de la societat moderna, però evita afrontar molts d'ells perquè ni tan sols els reconeix com a tals. Per exemple, malalties i altres desastres són considerats càstigs de Déu, i un govern fonamentalista (com a l'Iran o l'Aràbia Saudita) sempre podrà argumentar que una catàstrofe que afecta el poble succeeix perquè aquest no segueix al peu de la lletra les prescripcions divines.

Fonamentalisme nord-americà

A Amèrica del Nord, la religió es viu d'una manera especial. Els ateus i agnòstics són minoritaris. Tot i la separació Església-Estat, cap president s'ha declarat indiferent a la religió; gairebé tots han inclòs en les seves campanyes compromisos religiosos, fent referències a Déu, etc. Els evangelistes protestants americans, que inicialment es mantenien al marge de la política (considerada com a mal anomenada), van començar a assumir posicions polítiques a causa de la pornografia, l'homosexualitat, el feminisme, etc. Això s'ha expandit fins a tenir un gran poder meritocràtic a través de la televisió, la ràdio, etc. Alguns d'aquests grups són la Moral Majority o The Christian Voice, que tenen posicions similars en parlar d'aquests temes tabú per a ells. Per exemple, Jerry Falwell, líder de la Moral Majority, començava el seu programa parlant de Déu, però en veure que l'audiència augmentava en parlar d'avortament, criminalitat urbana, etc., va canviar el seu discurs (televangelistes). Són creacionistes i volen que s'ensenyi qualsevol cosa mitjançant la Bíblia.

Fonamentalisme protestant

Depèn de la influència nord-americana. Propugnen la teoria individualista de l'èxit. El cristià és algú a qui el Senyor concedeix èxit, salut, diners i poder. Sota aquesta autoritat, aquest fonamentalisme sotmet els individus a l'obediència. L'estructura jeràrquica té tres nivells:

• Nivell 1: No hi ha un Papa, però sí bisbes (luterana, anglicana, episcopal als EUA). Les decisions les prenen els bisbes units, amb representació de capellans i laics.
• Nivell 2: Esglésies de règim presbiterià. Escullen una assemblea (cada 3-4 anys) amb un president. No tenen bisbes, i representen capellans i laics.
• Nivell 3: Model congregacionalista. La comunitat autònoma i sobirana pren decisions.

Dins del model congregacionalista:

• a) Tenen pastors laics en una assemblea on es prenen decisions, que han de ser acceptades per les diferents comunitats.
• b) Esglésies independents. Les congregacions prenen decisions; un grup d'ancians s'encarrega d'administrar i dirigir els afers de la comunitat.

El fonament últim és la Bíblia.

Relació fonamentalisme/monoteisme

Podem distingir entre:

• Religió particularista: Pensada només per a un grup, ètnia, etc., no pretén que tothom la segueixi (Jueus).
• Religió universalista: Pretén que tothom la segueixi (Islam).

El monoteisme unit a l'universalisme pot conduir al fonamentalisme, que es manifesta en una lluita a favor de les pròpies idees i com a reacció contra:

• a) La racionalitat secular.
• b) El pluralisme religiós.
• c) El pluralisme intern de la societat.

Fonamentalisme catòlic

L'Església com a institució deixa pas a l'Església com a poble de Déu, la qual cosa fa perillar els senyals d'identitat. El fonament últim és la tradició, ja que la Bíblia no conté, per a la doctrina catòlica, la totalitat de la revelació de Déu, fet que fa que certes doctrines siguin considerades fonamentals. El catòlic tradicional accepta les estructures de plausibilitat; és catòlic per tradició (dels avantpassats). Es manifesta en contra de la modernitat, la secularització i el pluralisme:

• a) Contra la secularització: La religió no juga un paper clau i es vol que aquesta sí que en tingui un.
• b) Contra el pluralisme: Insistència en el pluralisme intern i extern.

La concepció de l'Església catòlica com una societat perfecta, diferent de les altres perquè respon a Déu, es basa en la voluntat de:

1. Recuperació de parcel·les de poder polític: Es considera que Déu és sobirà absolut i atorga a l'Església poders per intervenir en la esfera civil.
2. Idealització d'èpoques passades: Se suposa que tothom era cristià.
3. Negació del caràcter relatiu de les coses.

Fonamentalisme jueu

Es creu que el Tanakh (Vell Testament) no pot ser entès literalment o aïllat, sinó que necessita anar acompanyat de la Torà. Es valora la fidelitat als dissabtes i festes religioses, la fe en Déu i la Torà. No és només una religió, sinó que es pertany a determinades cultures i ètnies. Hi ha un gran tradicionalisme i creença en el Talmud. El judaisme ortodox no segueix el Tanakh literalment, però el considera diví i infal·lible, donant importància a les paraules i lletres concretes del text. La reacció fonamentalista es va produir quan es va intentar traduir la Bíblia a l'alemany, vist com una provocació (Mendelssohn):

1. La tradició no permet traduir la Bíblia.
2. No fer cas dels comentaris que s'ometen allò que diu el Talmud.
3. Escàndol per a la cultura reclusa.

Mendelssohn va intentar un canvi en la indumentària, etc., i va proposar l'enderrocament de les muralles dels ghettos. Es parla i es vesteix com la resta de la població.

Fonamentalisme islàmic

És un moviment religiós-polític musulmà que destaca per l'estricta interpretació de les lleis de l'Alcorà i la seva reglamentació en l'àmbit civil i penal. Té una actitud antimoderna, proselitisme i projecció universal mitjançant la Jihad (guerra santa), interpretada de forma violenta segons el grau de moderació del líder. L'objectiu és canviar la societat, servint-se de l'Alcorà i la Sunna, per tal d'islamitzar la modernitat. Es creu en un mateix Déu (Al·là). Islam significa submissió, i és monoteista. Mahoma és l'emissari de Déu, no apareix com a divinitat, sinó només com a profeta. En resum:

1. Religió de submissió a Déu.
2. Comunitat d'adeptes de la fe (Umma).
3. Cultura que s'ha format a través de la predicació de Mahoma.

Anuncia el judici final, considerat recompensa o càstig segons com s'hagi comportat en vida, seguint els manaments d'Al·là. Emilio Galindo afirma que el fonamentalisme inspira accions de venjança contra:

1. Explotadors i per alliberar-se del pes colonial o dictadura interna.
2. Ambició per arribar al poder.
3. Nostàlgia per tornar a la utopia somiada de l'Islam primitiu.

Punts bàsics:

1. El veritable creient no s'ha de deixar atrapar pels 1001 déus creats per la societat (situació ideològica), cosa negativa per a la societat.
2. La solució passa per un procés de submissió total a Déu. Per arribar a això, cal la doctrina dels profetes. Cal treure els homes de la foscor politeista i portar-los a l'adoració de Déu únic.
3. Dos camins: conversió a l'Islam o ignorància. Per assolir el veritable objectiu (la pèrdua de la ignorància), cal una lluita revolucionària. Això es fa mitjançant la Jihad, així l'home accedeix a la veritat autèntica, la seva.
4. La veritat és la sobirania de Déu, que exclou les altres. La professió de fe és un estil de vida que implica alliberament. Per assolir això, cal una revolució.

Etapes:

1. Exposar clarament els principis fonamentals de l'Alcorà i la Sunna, purificant-los (demostrar que aquests principis tenen validesa per a la nostra societat), sense violència.
2. Identificar, reclutar i reunir una organització d'individus disposats a consagrar la seva vida a la lluita pels principis, movent-se organitzats amb les reformes necessàries per arribar-hi.
3. Instauració de l'Estat islàmic. Aquells que segueixen les etapes anteriors són membres del partit de Déu. El domini i control de l'Estat és un instrument indispensable per a l'establiment de l'ordre ideal islàmic.

Per crear un Estat islàmic, els fonamentalistes diuen que:

1. L'interès de la causa nacional no ha de tenir enfrontament amb la causa internacional.
2. Profund interès pels valors econòmics i socials; la propietat privada no és un mitjà d'explotació, sinó que ha d'estar a disposició del bé comú.
3. Voluntat d'alliberar-se de la cultura occidental.
4. El moviment islàmic és la consciència conjunta de la nació.

Els 5 pilars fonamentals de l'Islam (musulmans tradicionals):

1. Professió de fe: Déu és Déu i Mahoma és profeta. Credo: a) creença en l'origen de l'Alcorà; b) creença en altres profetes abans de Mahoma; c) creença en els àngels (enviats de Déu); d) creença en el judici final i el paradís (jardí de les delícies, on tot musulmà viu tranquil després del judici final).
2. Pregària individual: (Explicar).
3. Impost alcorànic: Aportació voluntària per subvenir les necessitats dels pobres de la comunitat, seguint la tradició religiosa que siguin (musulmans, jueus, cristians, etc.).
4. Dejuni (Ramadà): (Explicar).
5. Obligació per a tot musulmà d'anar almenys un cop a la vida en peregrinació a la Meca (sempre que la salut i els mitjans econòmics ho permetin). Aquí han de tocar i besar una pedra negra que es troba al centre de la mesquita de la Meca.
6. Jihad (afegit per alguns musulmans fonamentalistes): Significa combat, lluita contra el pecat.