El folklore: tradicions i literatura popular

FOLKLORE

El folklore fa referència a festes tradicionals, música, literatura, dansa, artesania, etc. És el saber del poble front a la classe dominant, etimològicament. El folklore són pràctiques del temps passat en societats preindustrials, segons Thoms Té funció educativa perquè quan els xiquets no anaven a la escola el folklore ajudava a aprendre i funció crítica perquè li feia front al poder.

Quines en serien les matèries?

• literatura oral
• cultura material
• costums populars
• art popular

Dundes: les tradicions de qualsevol grup humà amb un factor en comú. La ruralia és només una part. Ben Amos: “una forma de comunicació artística que es produeix en el si d’un grup”. Dir les coses d’una manera artística diferent a com les diríem en una situació normal. L’etnopoètica es una Disciplina del folklore que estudia l’art verbal d’autoria desdibuixada i de transmissió oral. La literatura popular és anònima, no sabem ni qui ni en què moment la crea. Cada persona posa les seues aportacions per a que la rondalla canvie - Transmissió oral.

Les lleis:

1. Llei d’obertura i tancament del relat. Les obres comencen i acaben de forma suau.
2. Llei de la repetició. Necessita ser recordada.
3. Llei de tres.
4. Llei de dos en escena. En la literatura popular sols poden haver-hi dos rols per escena.
5. Llei del contrast. Els personatges de la narrativa popular són o bons o dolents i contrasten entre ells. No tenen recorregut psicològic.
6. Llei dels bessons.
7. Llei de la posició inicial i final.

Els gèneres etnopoètics

1) La rondalla: Narració breu, popular, de transmissió oral, de caràcter fantàstic, llegendari o amb elements reals, destinada especialment a l’entreteniment dels infants. 2) El mite: Relat que explica un esdeveniment anterior al nostre; els protagonistes són éssers sagrats o herois semidivins; explica la creació d’alguna cosa, com ara un costum, un edifici, etc. a través de la intercessió de la divinitat. 3) La llegenda: Narració susceptible de ser certa perquè és versemblant; respecte a la rondalla, pertany al món dels adults. 4) Els relats d’experiències reals: És un tipus de relat que es basa en fets reals i té un caràcter biogràfic o històric. 5) L’acudit: Forma sintètica i elaborada que es caracteritza pel seu final en clau d’humor. Combina: jocs de paraules, ús de paraules inexistents, ús d’expressions homòfones, trencament del raonament lògic. 6) La fórmula: Mot o expressió breu amb poca variació, no-narrativa, de caràcter metafòric. - Fraseologia: frase que, en sentit directe o al·legòric, i generalment de forma sentenciosa o el·líptica, expressa un pensament a manera de judici en què es relacionen almenys dues idees. - L’endevinalla: planteja un enigma que ha de ser resolt. És una mena de trencaclosques verbal. - L’enigma: planteja una situació estranya que ha de ser resolta mitjançant unes preguntes que es fan a aquell que l’ha proposat. - L’embarbussament: paraula o frase que fa de mal pronunciar i que sol proposar-se com a joc. - Malnoms i sobrenoms: denominacions que poden atribuir-se a persones, famílies, habitants d’un poble... 7) La cançó: Composició musical destinada a ésser cantada a una o més veus, generalment en vers, i sovint amb acompanyament musical. 8) Gèneres no orals - L’epistolografia - La dedicatòria - El grafit - Folklore en xarxa - Etc.

Funcions de la literatura popular tradicional

a) d’informació - Llegenda del Cap d’Estopa b) màgica - Ritual màgic de la nit de Sant Joan. c) reguladora del treball - Cançó de regulació: “Agarra l’ansa” - Cançons de batre - Cançons de llaurar. d) com a signe d’identificació - Miracle: Sequet però sanet e) de preservació històrica f) com a signe de pertinença a un col·lectiu - Cançó: “Vine al Campello”. g) d’índex de l’estat civil/estat d’ànim - Cançons amoroses o picardioses. h) estètica: agradar, entretenir - Cançons i jocs infantils: i) tranquil·litzadora: Cançons de bressol. j) de comptar - Cançons de comptar. k) d’exploració del cos - Cançons: Bartolo tot ho voleu l) d’acceleració de dicció - Embarbussaments m) de maduració motora - Cançons d’acaçar. n) d’establiment de regles en el joc. o) d’exploració de la realitat. p) de conceptualització del sexe - Refranys - Cançons: Al meu cabanyal. p) iniciàtica. r) d’assimilació simbòlica d’una determinada cultura s) de captació d’un problema vital. t) de joc terapèutic sobre la personalitat. u) d’invitació al risc i l’aventura. v) d’entrar a la realitat pels camins de la imaginació w) d’experimenar amb la fantasia. x) de simbolització del paisatge - Llegenda de la Cara del Moro (Alacant). y) de condensació de l’emotivitat popular. z) d’establiment de lligams amb la història.

La LP en relació amb l’educació

L’escola és el marc idoni per a rescatar la LP, les funcions tradicionals de la LP són garantia d’eficàcia pedagògica. A més, la LP ajuda a l’alumne a sentir que pertany a un grup humà. Per altra banda, la LP recrea el patrimoni cultural d’un poble front a la cultura de masses. El sistema educatiu ha d’apostar per la diversitat cultural (Sist. Educ. Democràtic) i ha d’inculcar un sentit crític front al sistema d’anivellament. La LP com a font lingüística ajuda a l’ensenyament i a l’aprenentatge de la llengua. El registre col·loquial de la LP és pertinent per a l’ensenyament del valencià i preserva l’expressivitat, la genuïnitat i la vitalitat de la llengua. També és important el component de l’oralitat ja que permet superar les dificultats de textos escrits com rondalles, llegendes, cançons... Per últim, les activitats possibles que es poden fer amb la literatura popular són: - Rutes pel territori sobre llegendes i rondalles - Lectures de recopilacions de LP (necessitat d’adaptacions) - Contacontes - Crear el llibre del poble recopilant les llegendes d’àmbit local o comarcal. - Utilitzar les cançons i refranys per a les estacions, els mesos... - Jocs populars - Realitzar teatralitzacions.

Llegendari català

Una llegenda és un relat que narra fets extraordinaris que s’insereixen en el sistema de creences de la comunitat que els explica. És susceptible de ser presa com certa, es construeix amb una base real, realista, creïble, reflecteix societat, geografia, cultura, religió de l’entorn més proper. Té com a Funció: explicar un fenomen o fet d’un personatge imaginari o real. Hi ha cicles de llegendes referents a un protagonista o esdeveniment. Com podem saber, té una narració localitzada, ja que presenten precisió espacial i temporal (real o falsa, tant se val). Característiques de les llegendes - caràcter etiològic (explicatiu) - Apel·len a la fe col·lectiva - Adreçades a preadolescents i adults (no a xiquets) - Didactisme i moralisme - Relacionades amb una persona, grup, monument, lloc o territori. Classificació → Llegendes del passat Se sol situar en Temps antics o temps dels orígens (creació) - Alliçonen, exemplifiquen i prevenen (sistema de valors i creences preindustrials). Inclouria: - Món natural (origen de les coses) - Món sobrenatural - Història humana. → Llegendes contemporànies (urbanes o actuals) - Té Sentiments i pors dels temps actuals, comptant amb que es el millor gènere entre els joves. - Exemples: alimentació, trànsit per determinades vies, tràfic d’òrgans y mascotes exòtiques. → Pseudo llegendes: narra un fet extraordinari i creïble. Acaba amb un desenllaç burlesc o absurd. El ser desenllaç elimina la possibilitat que aquest relat siga una llegenda.

RONDALLA

La rondalla és una narració anònima i en prosa que conta fets imaginaris, cosa que la diferencia d’altres gèneres. Tipus: - Rondalles formulístiques: narracions que juguen amb la llengua, les onomatopeies, els sons dels animals, etc. - Rondalles d’animals: el criteri que les agrupa és la presència de protagonistes animals. - Rondalles del gegant beneit: normalment, el protagonista enganya el personatge estúpid. - Rondalles d’enginy: no són rondalles fantàstiques, sinó que el marc espaciotemporal sol ser real. Apareixen trets com l’enginy, la intel·ligència, etc. - Rondalles meravelloses: normalment, històries iniciàtiques i d’aventures que acaben amb l’ascensió social de la protagonista a través d’una sèrie de proves sobrenaturals. - Rondalles religioses: atès el nostre context històric, les rondalles valencianes vinguen de la mà del cristianisme. - Contarelles: relats còmics que poden ser episodis curts i, per això, tendeixen a encadenar-se i a contar-se barrejades. Entren dins d’un món versemblant. Característiques: - Pertany al fons patrimonial d’un poble - Funció: distraure i al·licionar - Absència de descripcions - Narrador omniscient - Arguments freqüents: La lluita entre la força i la feblesa, o la maldat i la bondat. El treball i l’abnegació són premiats i els personatges malvats són castigats. Final feliç - Estructura narrativa tancada. Forma i estructura: 1. Fórmules de començament i d’acabament: Totes dues delimiten l’espai textual on tindran lloc els fets de la rondalla. 2. L’espai i el temps: El lloc geogràfic no és precisat, ni tampoc el temps en què ocorre. 3. Els personatges: solen moure’s en un pla d’ambigüitat i d’impersonalitat. Interès educatiu: Pont entre el folklore i la literatura, per on passa obligatòriament la literatura infantil. Lloc fonamental en la vida de l’infant: important en el desenvolupament emotiu, afectiu, intel·lectual i lingüístic. Reflex de la vida i de les dificultats de l’existència. Per tant: - enriqueixen la fantasia infantil - amplien el món de l’experiència dels nens - afavoreixen el procés de maduració - potencien el patrimoni lingüístic i els mitjans expressius - satisfan necessitats afectives, maduren el sentit estètic i els valors morals - ens situen fora de les categories del món real: són un poderós estímul per a la creativitat.