Folklore d'Andalusia i Extremadura: Cants i Danses Tradicionals
Enviado por Chuletator online y clasificado en Música
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,15 KB
Cants Tradicionals d'Espanya
El folklore musical d'Andalusia i Extremadura és ric i variat, amb expressions que van des del cant profund fins a les melodies melismàtiques.
Música Melismàtica
La música melismàtica és un cant adoptat on s'interpreten moltes notes per una sola síl·laba.
La Saeta: Oració Cantada
La saeta és un cant religiós (oració) tradicional interpretat fonamentalment en les processons de Setmana Santa a Espanya, especialment a Andalusia i algunes zones d'Extremadura, Castella-la Manxa i Múrcia. Té molt ritme i una gran càrrega emocional.
La Seguiriya Gitana: L'Essència del Flamenc
La seguiriya gitana és un dels palos flamencs més antics dels quals es té notícia. Conforma, juntament amb la soleá i la bulería, la columna vertebral del cant flamenc. És la quinta essència de la jondura, basada en la màxima de molt poca lletra i molt quejío. El tema principal és la mort, l'amor... Es tracta d'un cant ombrívol i de caràcter tràgic que tanca els valors bàsics del que avui es coneix com a cant pur i profund.
Què és un Palo Flamenc?
Un palo es coneix com cadascuna de les varietats tradicionals del cant flamenc. Es poden classificar seguint diversos criteris: segons el seu compàs, la seva jondura, el seu caràcter seriós o fester, el seu origen geogràfic, etc.
La Soleá: Cant de Solitud i Desengany
La soleá és una combinació mètrica pròpia de la lírica popular andalusa. També es coneix amb el nom de tercet gallec o tercet celta. Sol versar sobre el tema de la solitud i el desengany. El plural de soleá és soleares.
La Bulería: Alegria i Festa Flamenca
La bulería és un palo festiu i alegre del flamenc. Es distingeixen pel seu ritme ràpid i compàs redoblat que es presta més que altres cants al rebombori i les palmas. Solen ser el ball amb què es remata tota festa flamenca.
Danses Tradicionals Espanyoles
Les danses tradicionals són una part fonamental del folklore espanyol, amb expressions vibrants i plenes de color.
El Fandango: Cant i Ball en Parella
El fandango és una combinació de cant i ball. És un ball popular típic d'Espanya executat en parella. És un ball amb un moviment constant. És freqüent l'ús de castanyoles, cosa que marca un estret parentiu amb la jota.
Les Sevillanes: El Ball de les Fires Andaluses
Les sevillanes són el ball folklòric més conegut a Espanya. És el ball típic de les fires d'Andalusia. Aquest és un ball en parella, encara que ofereix altres combinacions on poden participar més persones. Poden ser ràpides o lentes, però sempre es divideixen en 4 cobles. Cadascuna de les cobles es finalitza amb una plantada de la parella, fent coincidir el final de la música i el ball. Solen anar acompanyades dels tocs de guitarra, les palmas i també és comú que vagin acompanyades de les castanyoles.
La Jota: Tradició i Expressió Cultural
La jota és un ball tradicional molt estès per tota la Península Ibèrica. També s'utilitzava com a cant per rondar les fadrines, per als acomiadaments de quintos o per acompanyar les feines del camp. Ve de xotah (saltar de manera rítmica), i de l'àrab. El seu origen es remunta al segle XVIII, però la seva màxima expansió es va produir al segle XIX. Les cançons tracten temes diversos. La temàtica amorosa és dominant, però no l'única. Són espais de llibertat en els quals pot aparèixer la crítica a les persones o a l'ordre social, que ben sovint són motiu de conflicte. Per això, també han estat una forma d'expressió.
Altres Conceptes Culturals
El Muetzí: La Crida a l'Oració
Un muetzí és el membre de la mesquita encarregat de realitzar la crida a l'oració cinc cops al dia des de la torre o minaret. És escollit per la seva veu i la seva personalitat.