El Foc i Heràclit en Rosselló-Pòrcel: Simbolisme i Filosofia

El Foc i Heràclit en Rosselló-Pòrcel

És notòria la presència del símbol del foc i d'altres termes que s'hi relacionen en la poesia de Rosselló-Pòrcel, i especialment en el tercer llibre: mots com foc, flama, incendi, cendra, brasa, cremar i fogueres. L'ús d'aquest símbol no és purament ornamental, sinó que revela un sentit més profund. El foc per a Rosselló és la purificació, la lluita de contraris, llum, vida, ascensió, moviment i canvi perpetu, immaterialitat, i misteri.

Aquesta visió del foc el connecta directament amb un filòsof presocràtic, Heràclit, el qual trobava en el foc una unitat superadora de tots els processos de canvi que mostra la realitat. Un principi que altres filòsofs presocràtics com Tales trobaven en l'aigua, o Anaxímenes en l'aire. Per a Heràclit, la realitat és un constant fluir, com el riu que passa sense aturar-se mai. Tanmateix, en aquest constant esdevenir, Heràclit cerca un component essencial, una substància última present en totes les coses, que ell identifica com el foc. En la seva filosofia, l'esdevenir del món és vist com a resultat d'una contínua lluita de contraris, una constant tensió entre elements oposats, que constitueix l'essència de la unitat. El foc li serveix a Heràclit per expressar una visió del món com a lluita de contraris, una lluita present en l'U, la unitat. Així mateix, la poesia de Rosselló-Pòrcel revela no només una visió dinàmica del món, sinó que també es refereix a la lluita d'elements oposats. De manera que la coincidència amb Heràclit no és només en el símbol, sinó també en el sentit.

Simbolisme del Vent i la Llum

El vent és un altre símbol que apareix amb gran freqüència a Imitació del foc, i esdevé un element vivificador de la realitat i l'existència, mentre que la seva absència es relaciona amb la mort. El vent, amb la seva força, atia aquest foc simbòlic que constitueix el cosmos i intensifica la llum que desprèn.

La llum, d'altra banda, és fruit del foc i creix amb el vent: és el tercer símbol fonamental d'aquesta visió del món, present en els moments de màxima exaltació.

La Paraula Veritable i el Poema

La paraula veritable o pura és un dels objectius del poeta, i això vol dir superar una poesia estrictament referencial i paisatgística per tal d’accedir a una poesia simbòlica que treballi la dimensió profunda de la realitat i de l’esperit. Es tracta d’un procés de cristal·lització que aflora en els poemes.

• La paraula i el poema s’associen a la llum que prové de l’energia ígnia de la natura. La llum es relaciona amb un estat superior de consciència i amb la clarividència intel·lectual i emotiva.
• Aquest procés de significació que ultrapassa el món abasta fins i tot els poemes més circumstancials de la seva obra.
• En tot l’imaginari relacionat amb el foc, la llum, l’aigua, l’aire i la terra, s’hi percep el pes de la filosofia presocràtica.